Edu365.cat

La crisi actual es pot considerar parcialment una continuació de la Revolució Taronja, el nom que es va donar a les multitudinàries concentracions i manifestacions en favor dels drets democràtics que es van dur a terme a Ucraïna del novembre del 2004 al gener del 2005, arran d'unes eleccions presidencials fraudulentes. El resultat final va mostrar una clara victòria del renovador i pro-europeu Víctor Iúsxenko (emmetzinat i tot durant la campanya) respecte del candidat pro-rus Víctor Ianukòvitx. En el seu mandat, Iúsxenko no va aconseguir de resoldre els problemes econòmics i socials del país i fou substituït el 2010 precisament per Ianukòvitx. L'any següent, l'ex-primera ministra i mà dreta de Iúsxenko, Iúlia Timoixenko, declaradament favorable a avançar cap a la UE, fou empresonada acusada d'una llarga llista de delictes.

Rússia té un gran interès en Ucraïna. Sempre l'ha considerada un país gairebé rus. Especialment durant l'època soviètica, Ucraïna i Rússia mantenien una gran aliança eslava respecte de les altres repúbliques. A més, l'est d'Ucraïna és pràcticament poblat per russos i té més relació amb Rússia que no amb la resta del país, que és independent des del 1991. De fet, a Ucraïna és on viuen més russos fora de Rússia. El Kremlin dóna suport al president Ianukòvitx, que té la base electoral precisament en les regions de majoria russa i fins i tot ha demanat de participar en les negociacions entre Ucraïna i la Unió Europea. Per la seva banda, la UE manté una actitud prudent, però Polònia pressiona molt en favor d'Ucraïna.

Ucraïna, amb 603.700 quilòmetres quadats i 45 milions d'habitants, és un país realment dividit. Regionalment, hi ha la Ucraïna occidental i l'oriental: a la primera es parla l'ucraïnès, té xifres baixes d'emigració russa, professa o bé la fe catòlica o bé la uniata i té un sentiment clar de pertinença a Europa; en canvi, la Ucraïna oriental té una població majoritàriament russa, parla rus i professa la fe ortodoxa. Aquesta clara divisió també és política: la regió pro-russa vota sempre els candidats partidaris de més lligam amb Rússia i la Ucraïna occidental vota per l'acostament a Europa. I encara hi ha el cas especial de la península de Crimea. Històricament es considerava ucraïnesa, però era poblada bàsicament per tàtars. Els tsars van adonar-se de la importància militar que tenia, car era l'únic port permanentment practicable de Rússia i tenia accés a la Mediterrània. Durant la invasió hitleriana, els tàtars van ser expulsats a l'Usbequistan i Crimea va passar a formar part d'Ucraïna, però amb una enorme base militar naval on els russos avui són majoria aclaparadora. Des de la independència, la regió és autònoma.