VilaWeb - Diari escola: Arriba en Carnestoltes

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dimecres, 24 d'abril de 2024

> El Carnaval als Països Catalans

> L'origen de la festa

> El Carnaval a tot el món

dijous, 16 de febrer de 2012

L'arribada del rei Carnestoltes, el Dijous Gras, marca el començament d'una de les festes més arrelades a casa nostra, la del Carnaval. Entronca amb velles celebracions com les Lupercals i les Saturnals dels romans, i amb alguns rituals pagans encara més allunyats en el temps. Sigui com sigui, el Carnaval és un període de disbauxa, en què gairebé tot és permès. Ja ho diu la dita: per Carnaval, tot s'hi val.

Al nostre país, la festa de Carnaval s'allarga des de l'arribada d'en Carnestoltes, el Dijous Gras o Llarder, fins el Dimecres de Cendra, dia de l'enterrament de la sardina, just abans que comenci la Quaresma, període de dejuni i penitència. Durant tots aquests dies, moltes ciutats i pobles s'omplen de rues i desfilades de carruatges i la gent es disfressa, per restar en l'anonimat i canviar d'identitat tantes vegades com es vulgui.

A Catalunya, Sitges i Vilanova i la Geltrú, al Garraf, pugnen cada any per veure quina fa el millor Carnaval. A Solsona també es fa un dels carnavals més genuïns, amb l'emblema dels gegants boigs, i el de Torelló és conegut pel Carnaval de terra endins. Al País Valencià, per la seva banda, té lloc un dels carnavals més primerencs i amb més història, el de Vinaròs (Baix Maestrat).

Però el Carnaval se celebra a tot el món. Moltes ciutats concentren aquests dies els esforços en el Carnestoltes. Venècia, Santa Cruz de Tenerife, Nova Orleans, Rio de Janeiro i Cadis són algunes d'aquestes ciutats amb carnavals espectaculars i mundialment famosos.

El Carnaval als Països Catalans

A la comarca del Garraf se celebren dos dels carnavals més populars de Catalunya: el de Sitges i el de Vilanova i la Geltrú. A Sitges, la festa comença amb l'Arrivo de Sa Majestat el rei Carnestoltes, que desfila fins a la casa de la vila, on pren possessió del càrrec de governant de la vila i declara el regne de Xauxa. La Rua de la Disbauxa, diumenge, i la Rua de l'Extermini, dimarts, són els plats forts del Carnestoltes sitgetà. A Vilanova, màxim rival de Sitges, tot comença el Dijous Gras amb la festa de la Merenga i la xatonada popular, tot i que l'element més significatiu de Carnaval vilanoví són les comparses que ocupen la ciutat durant tot el diumenge. A Solsona també se celebra un dels carnavals més genuïns, on els gegants boigs s'erigeixen en els personatges més simbòlics. I encara cal esmentar els de Barcelona (amb vistoses rues com la del Paral·lel), Palamós, Platja d'Aro, Roses, Sallent, Tarragona i Torelló. Al País Valencià, el Carnaval de Vinaròs és un dels més populars i més primerencs del país. També n'hi ha tradició a Alacant, a Pego (Marina Alta) i Villar del Arzobispo (Serrans). Al barri de Benimaclet de València, per la seva banda, cada any es proclama, aquests dies, la independència del califat.

L'origen de la festa

Les teories sobre l'origen del Carnaval són ben diverses, però totes refereixen a un mateix fet: la necessitat de celebrar l'arribada de la primavera, moment en què la natura floreix després del fred hivernal, i es llauren i planten els camps que hauran de donar fruit més endavant. De fet, de festes semblants al carnaval actual, ja se'n troben a les antigues civilitzacions grega i egípcia, i també entre el poble jueu. Però aquesta festa de la disbauxa i la gresca entronca sobretot amb les antigues celebracions romanes de les Saturnals, les Lupercals i les Matronals, caracteritzades pels grans festeigs i el capgirament de les normes que regien la quotidianitat. Més endavant, amb la consolidació del cristianisme, el Carnaval es va lligar sobretot a la Quaresma, temps de dejuni i penitència de set setmanes establert com a preparació de la Pasqua. D'aquesta manera, el Carnaval es va consolidar com un període d'excessos abans del recolliment quaresmal.

El Carnaval a tot el món

El Carnaval se celebra a tot el món i hi ha ciutats que es transformen de cap a peus durant aquests dies de festa. És el cas de Rio de Janeiro, al Brasil, on es fa un dels carnavals més populars, celebrats i concorreguts del món, que s'inicia quan el batlle lliura les claus de la ciutat al personatge que simbolitza l'alegria de la festa, el Rei Momo. Mentre dura el Carnaval, Rio es converteix en l'epicentre mundial de la festa i l'excés (amb l'espectacular Sambòdrom), tot i que a en més ciutats brasileres com Sâo Paulo, Recife i Savador de Bahia la disbauxa del Carnaval també hi és ben present. A l'Amèrica del Nord es destaca el Carnaval de Nova Orleans i a Europa cal remarcar-ne els de Venècia, on les desfilades de màscares en són l'element més característic, i el de Cadis, amb les seves chirigotas satíriques. Una mica més al sud també té molta anomenada el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife, afavorit pel clima quasi tropical de les Illes Canàries.

MATERIALS

Carnaval
Format:Web
El Carnaval, al portal Edu365.
Carnaval
Format:Web
Informació sobre la festa de Carnaval, a la Viquipèdia.
Carnestoltes
Format:Web
Pàgina amb informació a Sortirambnens.com.

QUE HO SABIES?

El Dijous Gras assenyala l'inici del Carnaval. Durant aquest dia, és costum de menjar truita amb botifarra d'ou, motiu pel qual s'anomena també dia de la truita. Originàriament, tot plegat es feia amb la idea d'atipar-se i estar més ben preparat per als temps de la Quaresma, caracteritzats per l'austeritat i el dejuni.
El Carnaval actual entronca amb les festes romanes de les Saturnals, les Lupercals i les Matronals. Durant les Saturnals, s'invertien els papers entre amos i esclaus; a les Lupercals s'hi feien ritus de fecundació i protecció dels ramats; i les Matronals commemoraven el rapte de les sabines dels primers romans, i eren unes festes on les dones n'eren les principals protagonistes.
El temps de la Quaresma abasta les set setmanes que precedeixen la Pasqua. Tradicionalment, és representada per una dona vella de set peus, feta de paper, a la qual se li treu un dels peus cada setmana que passa, fins que ja no li en queda cap. Aquest particular manera de comptar les setmanes simbolitza la duresa de la Quaresma, temps en què antigament el dejuni només era trencat durant la diada de Sant Josep, que permetia degustar una llaminera i exquisida crema.