| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El verbívor Sadurní Girona ens inspira el penúltim fòrum de la temporada en fer-nos saber una de les seves dèries: col·leccionar els termes que troba a faltar al diccionari català. En concret, el terme que suscita aquest fòrum és "perogrullada". El famós Pero Grullo castellà saltà a la fama dels amants de l'obvietat per les seves veritats com punys. En Sadurní afirma haver trobat un equivalent francès (lapalissade) però ens demana algun terme català per definir una "obvietat òbvia". O sigui, que es tracta d'emular en Pero Grullo en la llengua llur. Com en diríem de les "perogrullades", en català? A més, ja posats, afegim una petició al repte. També volem personatges catalans que hagin entrat al llenguatge ordinari. No cal que siguin gaire més historiats que en Grullo. Per exemple, el diabòlic Pere Botero. S'apreciarà l'antiguitat catalanesca, però també admetrem nouvinguts com el francès Rocambole de les situacions rocambolesques o fins i tot el toscà Dant de les dantesques. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un exemplar d'un llibre verbívor recomanat. Aquesta setmana, per al·lusions inspiradores, un exemplar del volum editat per Enric Gomà amb les expressions escoltades "Al Carrer" per gentilesa d'Ara Llibres i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # ANGOIXA Degut a Kafka i les seves obres de lectura intricada, una situació absurda o desorientadora es kafkiana. Angel Larena Tamaturgo 25/07/2003 18:56 # Una de culets El personatge en qüestió és en Jaumet, avui celebraria el seu sant per cert. No sé la seva història, però debia ser molt inquiet per alló que se'ls diu als nens i nenes que no paren: "sembles el cul d'en Jaumet". Mercè Comeche 25/07/2003 18:11 # Piciponiades Aquest insigne alcalde de Barcelona ha passat a la nostra història. Sembla que durant una visita a una escola va prometre als alumnes que els compraria un globus terraqui d'escala natural. No sembla que totes les que se li atribueixen siguin seves però, ja ho sabeu això, "si non é vero é ben trobato". Ara ja hi ha gent que vol emular-lo amb el neologisme "maragalliades". I, per acabar, el que no he pogut entendre és per què no hem tirat endavant el neologisme "Nunyiades". Isabel 25/07/2003 15:04 # en cagaelàstics ...i la seva fi Vet aquí un tema que em tenia preocupat des de fa temps. Quina va ser la fi d'en cagaelàstics? i encara més: Qui era en cagaelàstics? la resposta a aquestes preguntes la vaig trobar aquí: http://proxy.intercom.es/folch/poesia/auca.htm i a més, en vers jaume 25/07/2003 13:18 # En Serra... ...que va arrossegant els collons pel terra - 25/07/2003 12:02 # A tota pastilla Sóc tot un Fittipaldi! Aquest brasiler ha entrat a tota pastilla en el nostre vocabulari. Guifré Miquel 25/07/2003 11:17 # records de petita Records de petita, Sobre el moviment "Estigues quieta que sembla que tinguis el ball de San Vito". Hagiografia de Sant Vito: (festa el 15 de juny, patró dels ballarins i comediants). La llegenda diu que era fill d’un senador pagà. Es va convertir al cristianisme als 12 anys. Va curar a un fill de l’emperador Dioclecià però com que no va fer els deguts sacrificis als déus es va considerar que el seu poder era fruit de la bruixeria. Va ser llençat als lleons però no el van tocar, finalment el van submergir dins d’oli bullent on va morir cap al 303. A partir del segle XVII, per raons desconegudes, els germànics van creure es podia obtenir un any de salut a canvi de ballar davant de l’estàtua del sant el dia de la seva festivitat. Aquesta dansa va evolucionar i es va convertir en gairebé una mania, per la que se l’associà a la malaltia nerviosa anomenada corea. Una altra expressió que sovint escoltava: “Ets com el cul d'en Jaumet, no pot estar ni assegut, ni dret.” D’aquest inquiet no en sé res. Sobre els diners Quan demanava que em compressin qualsevol cosa, a la negació hi afegien: “Que et penses que som de Cal “Rotxil”?” Més endavant he sabut que feia referència al famós banquer Roshill, d’origen jueu instal·lat al EE.UU i que va fer una enorme fortuna. Quan algú feia molta ostentació dels seus diners, a casa comentaven, “Guaita’l, sembla el moro Musa”. Mansa Musa, va ser el rei de l’imperi de Mali al segle XIV amb capital a Tombuctú, ciutat molt puixent a l’època per l’intercanvi que es feia entre la sal que portaven les caravanes procedents de l’altre costat del Sàhara, i l’or, molt abundant a la costa de la corba del riu Níger. El monarca va emprendre el seu pelegrinatge cap a la Meca i durant tot el seu recorregut va repartir tant d’or que hi va arribar a haver una devaluació de les monedes i la conseqüent inflació. L’Abraham Cresques el representa en el seu famós atlas que va realitzar cap el 1375, al costat del rei es pot llegir “Aquest senyor negre és appelat Mussa Melly, senyor dels negres de Guineua, aquest rey es lo pus rich, el pus noble senyor de tota esta partida per la bondancia de l’or lo qual fa recull en la suua terra.” Si el voleu veure podeu anar a la següent adreça: http://www.bnf.fr/enluminures/texte/tx2_07.htm Núria Canyelles 25/07/2003 11:07 # Un Tarradellas. Proposo Josep Tarradellas com al nostre Pero Grullo, que va dir que la mà tancada era un puny. El nostre President va ser capaç de dir en tres paraules, tres obvietats. “Ja sóc aquí”. Analitzem: “Ja”, expressió de temps que no ens diu res de nou, doncs el temps present del verb ésser, sóc, pers sí sol marca l’instant. “Sóc”, en el mateix moment en que ens parla queda latent que existeix, que és, per tant, tampoc ens diu res de nou. “Aquí”, la més gran de les obvietats, doncs si “és”, és en algun lloc de l’espai, tan concret com el que és. Com deia un altre Pero Grullo, si ets aquí és perquè no ets allà. És a dir, no pot ésser a dos llocs alhora. Resumint, si parla, és perquè “és”, i “és” allà on és i en el moment que és. Tot això, és clar, traient-ho fora de context, perquè el lloc i el moment històric en que ho va dir, ens dona moltes més referències i es va convertir en una frase carregada de simbolisme. Xeiè 25/07/2003 11:03 # Traidors!!!! Durant molts anys, per referir-nos a un traidor l'anomenàvem "Judes". Des de fa un parell d'anys això ha canviat. Ara els anomenem "Figo". Àlex Lloreda 25/07/2003 10:28 # "Decalaixades" En català a una cosa òbvia en diem que és "de calaix", així doncs, una "perogrullada" seria una "decalaixada". Lluís Cintas 25/07/2003 08:16 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |