| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Avui us proposem un fòrum de frases lexicalitzades per l'ús popular, com ara el popular sant de cada setmana: Sant Tornem-hi o la pejorativa denominació d'un lloc molt caòtic com Can Pixa-i-rellisca.Naturalment, molts dels exemples derivaran cap a la toponímia més o menys popular. Per exemple, des de l'Institut Cartogràfic de Catalunya l'Antoni Vidal ens fa arribar alguns topònims curiosos que complirien la condició d'aquest fòrum: barrancs com el de "Tanca-li porta" o el de "Mare caseu-me", colls com el "De fa riure" o el "Hi era de massa", fonts com la de "Beu-i-tanca"o la de "Can Se n'hi queda", o torrents com el de "Mata-rectors" o el de "Can Pa-i-aigua". Tots aquests topònims reals, i d'altres, es poden trobar a les webs d'abast general de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: http://www.icc.es/toponimia/toponimia.html, o http://ranger.icc.es/sid/icc/bin/toponimia.html. Bona cacera de frases lexicalitzades, doncs. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un llibre verbívor (aquesta setmana un "Que dormim?" del poeta Enric Casasses) per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # N'hi ha per cagar-s'hi Ara resulta que el cagamandúrries de l'Aznar es vol presentar a les municipals: d'això se'n diu ser un cagadubtes, ara sí, ara no... Perquè no el prenguin per un cagacalces, va i s'apunta a una llista de les "províncies irredemptes": això sí, a l'últim lloc, no fos cas que hi hagués d'anar a fer campanya gaire sovint. Esperem que ell i el seu partit acabin fent la fi del cagaelàstics. I, com diria la granota autòctona del desert: "Aneu a cagar!" Enric Fontvila 20/01/2003 09:54 # Un altre valencianisme Tenim el clàssic MESINFOTISME, provinent de la frase "Se me'n fot", i que serveix per qualificar una certa manera de ser d'algunes persones. També es pot dir que una persona és un MESINFOT. Tadeus Calinca 20/01/2003 09:33 # Tres Hereus Al terme de Casserres (Berguedà) hi ha la serra dita dels Tres Hereus. Quan es va aixecar la topografia militar de la zona, els primers mapes, fins que es va esmenar el nyap, deien: "Sierra de Muy Felices". Diuen que algun militar tan instruït que fins i tot sabia francès, en sentir el nom de Tres Hereus no va dubtar a pensar que equivalia a "Très Heureux", ja que, com sap tothom a Espanya, "el catalán es una mezcla de español y francés". Àlvar 19/01/2003 02:29 # En Menteneu A Cantonigròs (Osona), als anys 40, hi havia en Menteneu, que era un home que quan parlava amb algú sempre acabava les frases dient: "M'enteneu?", i aquest renom li va quedar. Al Masroig (Priorat), un nom de casa és la Bona Posició, perquè el matrimoni de la casa sempre deien que esperaven a tenir fills quan assolissin "una bona posició". Àlvar 19/01/2003 02:17 # Festa i feina. Sant Tornem-hi és el dia fatídic en què s'ha de tornar a treballar després d'uns dies de festa, en canvi a alguns pobles de Catalunya l'endemà de la Festa Major celebren el Dia del Gos, és a dir un dia per a no fe res ni festa ni feina. Roser 19/01/2003 00:39 # Oficis Fa uns quants anys entre la gent treballadora hi havia els pixatinters, és a dir els empleats d'oficina i els saltataulells o dependents de botiga. Mentre que sovint qui no treballava era un cul de cafè. Roser 19/01/2003 00:34 # FER LA MÀ Els valencians tenim una marcada tendència a fer servir aquesta expressió, fins al punt que s'ha creat un substantiu a partir d'ella, en frases del tipus "Això és un FER-LA-MÀ", equivalent a "Això és un poc trellat", o, més directament, "Això és una m.....". Tadeus Calinca 18/01/2003 20:59 # Gales Potser algú està més ben documentat que jo. Però he sentit a parlar d’un lloc a Gales, que traduït vindria a dir una cosa així: “La muntanya que hi ha al costat del bosc d’alzines que es veu tot creuant el rierol que passa pel prat on les vaques pasturen abans de que l’hivern s’acosti i ens deixi sense llet”. Xeiè 18/01/2003 17:38 # La Maria de cal Manel La Maria, sempre ha estat coneguda com la Maria de cal Manel. Es va casar amb en Jaume. En Jaume va passar a ser: en Jaume de la Maria de cal Manel. Van tenir un fill, en Pere, que es conegut com en Pere d’en Jaume de la Maria de cal Manel. I en Pere d’en Jaume de la Maria de cal Manel, té un gos que es diu: El Terri d’en Pere d’en Jaume de la Maria de cal Manel. Tot això passa, si fa o no fa amb aquests noms, a un llogarret de la comarca on viu l’amic d’en Terri d’en Pere d’en Jaume de la Maria de cal Manel. Xeiè 18/01/2003 17:31 # Can-mai-tanquis No recordo on era, però de petit havia estat en algun lloc que es deia Can-mai-tanquis. I a Tìrvia hi ha una casa anomenada Can Pistraus. De totes maneres m'agraden molt les olles de grills i els orgues de gats, però de tant en tant també és bo fer un tomb prop de l'ermita de Bonrepòs. Martí Sunyol 18/01/2003 09:28 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |