| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Avui us proposem un fòrum de frases lexicalitzades per l'ús popular, com ara el popular sant de cada setmana: Sant Tornem-hi o la pejorativa denominació d'un lloc molt caòtic com Can Pixa-i-rellisca.Naturalment, molts dels exemples derivaran cap a la toponímia més o menys popular. Per exemple, des de l'Institut Cartogràfic de Catalunya l'Antoni Vidal ens fa arribar alguns topònims curiosos que complirien la condició d'aquest fòrum: barrancs com el de "Tanca-li porta" o el de "Mare caseu-me", colls com el "De fa riure" o el "Hi era de massa", fonts com la de "Beu-i-tanca"o la de "Can Se n'hi queda", o torrents com el de "Mata-rectors" o el de "Can Pa-i-aigua". Tots aquests topònims reals, i d'altres, es poden trobar a les webs d'abast general de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: http://www.icc.es/toponimia/toponimia.html, o http://ranger.icc.es/sid/icc/bin/toponimia.html. Bona cacera de frases lexicalitzades, doncs. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un llibre verbívor (aquesta setmana un "Que dormim?" del poeta Enric Casasses) per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Can Tanca-d'hora Ja hem vist que el Can Maitanquis és present arreu de la "geografia nacional", com dirien als informatius de la TV. A casa, però, aquell dia que no paràvem de tenir visites d'amics, familiars o veïns, en dèiem "Això sembla Cal Maitanquem". Contra aquesta promiscuïtat d'horaris, també teníem una altra frase preferida: "En Tal l'han fotut a Cal Tanca-d'hora". Una altra manera de dir que l'havien engarjolat. No sé si pel costum de tancar els llums i acabar l'activitat diària ben d'hora (i així evitar d'haver d'empassar-se, afortunadament, la dosi quotidiana d'Operación Triunfo), o bé perquè els presos acostumaven a campar durant el dia i només tenien l'obligació d'arribar d'horeta perquè els poguessin tancar a pany i forrellat a la cel·la per passar la nit i tenir dolços somnis humits. (A propòsit, això del "tanca-d'hora" és una frase estesa, o exclusivament una construcció local terrassenca o, àdhuc, familiar fontvilatana? Seran benvingudes les vostres aportacions a l'apassionant debat.) Enric Fontvila 21/01/2003 09:48 # La calla i la pitxa. I sense sortir de Mont-roig, hi havia el carrer de "la calle" la e pronunciada neutra, com "la calla", I es deia que va ser el primer carrer retolat en castellà: "calle" de la coma crec que era. Actualment el nom oficial és carrer del call perque diuen que hi havia el call jueu. Hi tenim també la font de la Pitxa en un carrer del poble (segurament deu ser de "la pitja" perque s'ha de pitjar un botó perque ragi, pero la pronúncia del poble és així) PapituVaDeCurt 21/01/2003 00:47 # La Pixerota A Mont-roig del Camp hi tenim el barranc de la Porquerola i el de la Pixerota. Expliquen que un rector nou al poble, al final de la missa havia de dir un avis als fidels en el que es citava quest topònim (era aquell temps en que les esglesies eren plenes). Li va semblar que "pixerota" era una paraula massa forta i va dir "el barranc de la Pixera". Diuen que la gent encara riu ara. Josep M Bargalló 21/01/2003 00:32 # Can Berra No és que siguin berros. En realitat és a Australia, i aquests dies tenen problemes. PapituVaDeCurt 21/01/2003 00:25 # Can mai tenquis Can Mai Tanquis (en olotí, Can Mai Tenquis) era a Olot, un bar que no tancaven mai i s'hi anava quan tots els altres ja havien tancat. Ara s'en diria "after hours". Pero tempoc tancaven de dia. Ho puc assegurar perque hi vaig anar més d'una vegada, encara que pot ser que hi haguèssin llocs amb el mateix nom en altres llocs. Josep M Bargalló 21/01/2003 00:20 # Sabiduria De tots és coneguda la locució verbal "parar compte", però el que em va cridar l'atenció un dia va ser sentir-la convertida en verb conjugat; una mare deia a la seva filla i una amiga que marxaven d'excursió: Paracompteu! La sabiduria popular també és creadora de llenguatge. Roser 21/01/2003 00:15 # Can seixanta Segons el meu pare el nom vé d'una botiga que hi havia al carrer Gran de Gràcia, suposo que abans de la guerra, que ho venien tot a 60 cèntims, i esclar, tot el gènero estava escampat i semblava "can penja-i-despenja". Sembla ser que devia ser un precursor del "Tot a 100". Xavier 20/01/2003 23:40 # Al Montseny A dalt del Montseny, a la banda nord, hi ha la Taula dels Tres Bisbes, topònim reconegut per ser el punt on es troben les comarques del Vallès Oriental, Osona i La Selva, i on antigament es reunien els bisbes de les diòcesis dels respectius territoris per parlar de les coses terrenals en un punt neutral, i el més a prop possible, també, dels afers celestials ----- I per cert, avui, al mercat, tot sentint una conversa entre dos pagesos, he esbrinat on és Can-mai-tanquis, del que parlava l'altre dia: a Sant Celoni. Martí Sunyol 20/01/2003 19:36 # Fruita fresca A La Plana és comú que quan algú porta alguna fruita, diguem unes figues, a un àpat comunitari, i els demés pregunten "De quina figuera són?", l'interpelat conteste: "De la de mon tio cull-i-fuig", denotant clarament l'origen pseudo-delictiu de la collita. Pasqual 20/01/2003 15:57 # Eslògans nostrats Si tens un cos Danone i un somriure Profidén no cal que practiquis allò del "busqui i compari...". Segur que no sofriràs en silenci, perquè tu ho vals. ignasi fontvila 20/01/2003 11:22 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |