| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquesta 7mana us proposem, en la mateixa línia onomàstica, que feu aportacions sobre hipocorístics curiosos. "Paco", "Cesc", "Cisco", "Xesco" o "Kiko" són, tots tres, hipocorístics de "Francesc", igual com "Tina" o "Cris" ho són de "Cristina". Normalment la tradició catalana pren la part del darrere ("Rat" de Montserrat) i la castellana la del davant ("Montse"). Però hi ha hipocorístics tan estranys que gairebé treuen el singlot. "Falín", per exemple", no és cap al·lusió a les mides del membre viril del seu portador sinó que es refereix a un tal "Rafael". "Tet", en ocasions, pot designar un"Vicent", diminutiu inclòs, a menys que el seu cognom sigui "Illa". En tal cas, en Tet Illa segurament reivindicarà el seu nom complet. Aporteu hipocorístics xocants que conegueu en aquest fòrum i us veureu ràpidament protegits per la santa patrona del gremi: na Paula Cristina, més coneguda com la "Paulatina". ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Hipocorístics huracanats Hipos familiars: de la meva cosina Enriqueta, sempre n'hem dit la Queta, i la seva àvia Cristina, la Tina (ara bé, la germana de la Queta, que es diu Cristina, és Cristina i prou). La meva mare sempre havia estat la Lumi (Il·luminada), i la meva àvia, la Mèlia (que pot sonar igual que l'Amèlia, però quan els grans la cridaven ho feien així: "Mèlia!"). A mi, de petit, una veïna insuportable em deia Quiquet, cosa que odiava especialment, i a escola era conegut pel Fontvi (que alguns ignorants i de mala fe, com aquesta ministra de Cul-tura que ens ha tocat patir, interpretaven com a "zombi", ja que l'articulació de la efa inicial i de la zeta pronunciada a la castellana tampoc està tan lluny). Ah, i tenia un amic, en Toti (Jordi), que era molt desordenat i de tant en tant li dèiem Poti-toti. Enric Fontvila 07/05/2001 10:23 # la Dora Treballo amb una noia, d'ascendència castellana que es diu DORA, DE TEODORA, no de Dorotea. Conec una família, el cap de la qual es diu Verdura, i és clar tots ells són els VERDUS. marta 06/05/2001 23:42 # Pocallet i Verdura Pera. De fons fidedignes sembla que pels anys 50/60 al barri barceloní d' Horta hi residia un mossèn provist del cognom Pocallet. Sembla que l'esmentat mossèn va fer gestions envers els jutjats per canviar el cognom. Canviant de persona, a la plaça de Catalunya i afincat en un edifici al lloc qué avui ocupen uns magatzems ben populars i tocant el carrer de Fontanella, i tenia despatx un gestor o agent borsari amb els cognoms de Verdura (1er.) Pera (2on. J.Carbonell 06/05/2001 20:18 # Hipocorístico-toponímia Els noms de pobles, viles i ciutats també poden ser susceptibles a escurçamenta. Així l'Hospitalet de Llobregat dòna "Hospi", Barcelona dòna "Barna" (un xic patètic), Cornellà de Ll. dòna "Corne", o partir d'Esplugues surt "Esplu" (per exemple l'Esplubus o l'Esplujust, què ens dònen en lloc del metro: VOLEM METRO, JA!) Jaume Queraltó 04/05/2001 20:01 # D'Anna, Nica Heu citat com a norma general dels hipocorístics catalans front als castellans la diferència d'agafar la porció final o la inicial. No obstant la meva rebesàvia, que era nascuda a Almanzora, es deia Nica (d'Ana, Anica). No ho sé, potser és un resultat de la influència catalano-aragoneso-murciana d'aquella comarca. Diego López-Martínez-Asensio-López-Castro-Pérez-Queraltó-Monzó 04/05/2001 19:48 # Coses de família La meva mare és la Mela (Carmela) i el meu pare i el meu germà gran es diuen Berto (Albert). L'altre germà es deia Selís (Josep Lluís) fins que jo vaig néixer i, a partir d'aleshores, alterna aquest hipocorístic amb el diminitiu corresponent Lis. I jo, mentre el meu nebodam va ser menut, em deia Teta Zé (tieta Roser). Roser Carol 04/05/2001 15:47 # La bella i la bèstia La meva filla és diu Isabel, però li diem "Bel". La filla de la meva germana es diu Elisabet, però li diuen "Bet". Tenen la mateixa edat i juguen juntes. No sabeu pas quina cara em fa la germana -que sap francès- cada vegada que parlo de "la Bel i la Bet". Jordi Jordi Vilamitjana 04/05/2001 13:58 # Familia (continuació) M'he deixat dues coses importants sobre la meva família. Al Melcior (o Mencior), jo li dic Tet (conseqüència lògica de ser el marit de la Teta) per tant, tots dos junts els anomeno "els Tets". Nar6 04/05/2001 13:22 # Hipocorístics huracanats Personatges famosos... La Txell Sust és Meritxell, evidentment. En Sito Pons és un Alfonsito?... I la Lloll Bertran, com se diu? És una variant igualadina de Dolors, a semblança de Lola? O bé perquè sona bé i té un so inconfusiblement català (impronuciable pels espanyols, que en fan "ioi" o "iol")? O, senzillament, perquè rima amb [Celdoni] Fonoll? Enric Fontvila 04/05/2001 10:28 # Família La meva família està plegada de noms estranys i en alguns casos s'han utilitzat hipod'aixonses curiosos, i a vegades no s'han utilitzat però podrien haver estat interessants. Per exemple, el meu avi matern es deia Frimari (del calendari de la Revolució Francesa) i a vegades la meva àvia el cridava "Fri". Aquesta àvia es deia Hortènsia, però ningú no li deia "Hort" ni "Tènsia"... La primera filla d'aquests avis es diu Cleòpatra i molta gent li diu "Cleo" (tot i que jo sempre li he dit Teta) El marit de la Teta (o la Cleo) es diu Melcior, i tot i que no sé si és un hipocorístic, però molta gent de la família sempre li han dit MeNcior. La segona filla (ma mare) es diu Heidi, peo no dóna gaire joc per l'hipocorístic, per què "Hei" no sona massa bé i "Di" sembla la malhaurada "princesa". Finalment jo em dic Narcís i part de la família materna em diu "Siset" o 67, tot i que acostumo a firmar Nar6. Nar6 04/05/2001 10:19 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |