En aquest episodi mirarem d’entendre els problemes de Trump i el futur dels Estats Units amb Mònica Clua Losada, professora de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i que havia estat catedràtica de la Universitat de Texas. Clua no combrega amb les caricatures que infantilitzen els impulsos de Trump i, en canvi, el considera la imatge d’una reconfiguració del poder. Durant l’entrevista, l’experta explica les divisions a la base trumpista, el paper d’Israel i de la Fundació Heritage en el disseny del programa del president i les possibilitats de l’oposició.

És evident: la segona presidència de Trump deixarà una marca important tant dins els EUA com en l’ordre internacional. Però de què és símptoma, aquesta marca? De la decadència de l’imperi o del naixement d’una cosa nova?

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou i enregistrat al plató nou del diari, dins el projecte VilaWeb Televisió. És un espai d’entrevistes d’actualitat en què un expert ens ajuda cada dimecres a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi poden trobar un format molt semblant, perquè a vegades passeja per Barcelona, però de fet va molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• El conflicte geopolític arriba a la Lluna, amb Ignasi Ribas. L’investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya explica tot allò que heu de saber sobre la tornada a la Lluna.
• La batalla legal de l’espanyolisme contra el català, amb Marina Gay. Entrevista a la vice-presidenta d’Òmnium Cultural i membre de la plataforma Som Escola sobre l’amenaça del 25% de castellà.
• La guerra energètica ja és aquí: què cal saber-ne? Amb Mar Reguant. Conversa amb l’economista Mar Reguant, professora d’investigació d’ICREA a l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC.
• Per què protesten els mestres? Amb Sira Ruiz. Ruiz, membre del sindicat USTEC, explica en aquesta entrevista les demandes del sector i per què s’han indignat arran de l’acord d’Illa amb Comissions Obreres i la UGT.
• Les claus per a entendre les intencions d’Israel, amb Paul Sánchez Keighley. Una conversa sobre l’estratègia israeliana en la guerra contra l’Iran i el pes de la figura de Benjamin Netanyahu.
• Tot allò que heu de saber sobre l’Iran, amb Jordi Llaonart. Una conversa sobre les bases del conflicte al Llevant amb l’autor de Viatge al cor de l’islam (Pagès Editors), arabista de formació.
• La lluita pagesa contra la burocràcia i els peixos grossos, amb Laia Angrill. Una conversa amb Laia Angrill, pagesa de cal Rosill, a Peramola, que després d’estudiar el grau d’estudis globals va tornar a casa per tenir cura de la granja familiar.
• El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Una conversa sobre l’estat de la guerra amb el cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics.
• El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre la manera de regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital.
• El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals.
• Com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya, amb Jordi Rosell. El professor d’economia aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions.
• Diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació, amb Elisenda Paluzie. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme.

En aquesta entrevista, Ignasi Ribas (Manresa, 1971), investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, del qual fou director durant vuit anys, explica per què ha estat important l’Artemis II i el context que l’envolta, més complicat que no sembla. Ribas parla dels problemes de la NASA amb l’administració de Donald Trump, de l’explotació de recursos lunars, de les possibilitats de construir-hi infrastructura humana a mitjà termini, del risc d’un conflicte bèl·lic al voltant de la Lluna, del paper de les grans empreses d’Elon Musk i Jeff Bezos, i, a l’horitzó, l’arribada a Mart.

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou i enregistrat al plató nou del diari, dins el projecte VilaWeb Televisió. És un espai d’entrevistes d’actualitat en què un expert ens ajuda cada dimecres a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi poden trobar un format molt semblant, perquè a vegades passeja per Barcelona, però de fet va molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• La batalla legal de l’espanyolisme contra el català, amb Marina Gay. Entrevista a la vice-presidenta d’Òmnium Cultural i membre de la plataforma Som Escola sobre l’amenaça del 25% de castellà
• La guerra energètica ja és aquí: què cal saber-ne? Amb Mar Reguant. Conversa amb l’economista Mar Reguant, professora d’investigació d’ICREA a l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC
• Per què protesten els mestres? Amb Sira Ruiz. Ruiz, membre del sindicat USTEC, explica en aquesta entrevista les demandes del sector i per què s’han indignat arran de l’acord d’Illa amb Comissions Obreres i la UGT.
• Les claus per a entendre les intencions d’Israel, amb Paul Sánchez Keighley. Una conversa sobre l’estratègia israeliana en la guerra contra l’Iran i el pes de la figura de Benjamin Netanyahu.
• Tot allò que heu de saber sobre l’Iran, amb Jordi Llaonart. Una conversa sobre les bases del conflicte al Llevant amb l’autor de Viatge al cor de l’islam (Pagès Editors), arabista de formació.
• La lluita pagesa contra la burocràcia i els peixos grossos, amb Laia Angrill. Una conversa amb Laia Angrill, pagesa de cal Rosill, a Peramola, que després d’estudiar el grau d’estudis globals va tornar a casa per tenir cura de la granja familiar.
• El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Una conversa sobre l’estat de la guerra amb el cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics.
• El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre la manera de regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital.
• El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals.
• Com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya, amb Jordi Rosell. El professor d’economia aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions.
• Diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació, amb Elisenda Paluzie. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme.

En aquesta entrevista, Marina Gay, vice-presidenta d’Òmnium Cultural i membre de la plataforma Som Escola, valora la resolució del tribunal, analitza quines situacions ens podem trobar a partir d’ara i explica els efectes que la imposició del 25% ha tingut en vint-i-quatre centres que ara ja l’apliquen, atès que han d’obeir sentències individualitzades. Gay critica que el govern no desplega les mesures previstes al Pacte Nacional per la Llengua com ho hauria de fer, lamenta la manca de coordinació del Departament de Política Lingüística amb la resta del govern, reflexiona sobre els equilibris que s’han de fer per a incloure el PSC en els grans consensos de país i apunta com creu que es pot millorar l’aplicació d’una immersió que fa molt de temps que cau a trossos.

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou i enregistrat al plató nou del diari, dins el projecte VilaWeb Televisió. És un espai d’entrevistes d’actualitat en què un expert ens ajuda cada dimecres a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi poden trobar un format molt semblant, perquè a vegades passeja per Barcelona, però de fet va molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• La guerra energètica ja és aquí: què cal saber-ne? Amb Mar Reguant. Conversa amb l’economista Mar Reguant, professora d’investigació d’ICREA a l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC
• Per què protesten els mestres? Amb Sira Ruiz. Ruiz, membre del sindicat USTEC, explica en aquesta entrevista les demandes del sector i per què s’han indignat arran de l’acord d’Illa amb Comissions Obreres i la UGT.
• Les claus per a entendre les intencions d’Israel, amb Paul Sánchez Keighley. Una conversa sobre l’estratègia israeliana en la guerra contra l’Iran i el pes de la figura de Benjamin Netanyahu.
• Tot allò que heu de saber sobre l’Iran, amb Jordi Llaonart. Una conversa sobre les bases del conflicte al Llevant amb l’autor de Viatge al cor de l’islam (Pagès Editors), arabista de formació.
• La lluita pagesa contra la burocràcia i els peixos grossos, amb Laia Angrill. Una conversa amb Laia Angrill, pagesa de cal Rosill, a Peramola, que després d’estudiar el grau d’estudis globals va tornar a casa per tenir cura de la granja familiar.
• El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Una conversa sobre l’estat de la guerra amb el cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics.
• El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre la manera de regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital.
• El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals.
• Com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya, amb Jordi Rosell. El professor d’economia aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions.
• Diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació, amb Elisenda Paluzie. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme.

La marca serà fonda. Segons Reguant, aquesta crisi té elements comparables a la del petroli dels anys setanta, que va representar un canvi de paradigma molt profund en la xarxa energètica mundial. La sotragada que la guerra causarà en un sistema que ja no és sostenible es podria aprofitar perquè n’hi hagi un de nou: un canvi de paradigma que faci adonar els governs i els ciutadans occidentals que calen canvis dràstics en l’economia i en el consum, i que faci accelerar la transició energètica. Però, això passarà? Què ho impedeix? Quins deures hem de fer?

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou i enregistrat al plató nou del diari, dins el projecte VilaWeb Televisió. És un espai d’entrevistes d’actualitat en què un expert ens ajuda cada dimecres a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi poden trobar un format molt semblant, perquè a vegades passeja per Barcelona, però de fet va molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• Per què protesten els mestres? Amb Sira Ruiz. Ruiz, membre del sindicat USTEC, explica en aquesta entrevista les demandes del sector i per què s’han indignat arran de l’acord d’Illa amb Comissions Obreres i la UGT.
• Les claus per a entendre les intencions d’Israel, amb Paul Sánchez Keighley. Una conversa sobre l’estratègia israeliana en la guerra contra l’Iran i el pes de la figura de Benjamin Netanyahu.
• Tot allò que heu de saber sobre l’Iran, amb Jordi Llaonart. Una conversa sobre les bases del conflicte al Llevant amb l’autor de Viatge al cor de l’islam (Pagès Editors), arabista de formació.
• La lluita pagesa contra la burocràcia i els peixos grossos, amb Laia Angrill. Una conversa amb Laia Angrill, pagesa de cal Rosill, a Peramola, que després d’estudiar el grau d’estudis globals va tornar a casa per tenir cura de la granja familiar.
• El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Una conversa sobre l’estat de la guerra amb el cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics.
• El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre la manera de regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital.
• El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals.
• Com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya, amb Jordi Rosell. El professor d’economia aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions.
• Diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació, amb Elisenda Paluzie. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme.

En aquest episodi de La taca d’oli, en parlem amb Sira Ruiz, representant de la USTEC, en què és coordinadora de l’àmbit de feminisme. Ruiz considera vergonyós i fins i tot ofensiu l’acord del departament amb Comissions Obreres i UGT. A parer seu, el govern pretén apaivagar els conflictes socials en compte de cercar-hi solucions de fons. La imatge que l’administració té de la realitat als centres s’ha anat desvirtuant, diu, i els mestres se n’han afartat. Durant la conversa, Ruiz explica per què calen més recursos per a l’escola inclusiva, menys burocràcia i una actualització dels salaris per a recuperar el poder adquisitiu perdut, entre més necessitats.

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou i enregistrat al plató nou del diari, dins el projecte VilaWeb Televisió. És un espai d’entrevistes d’actualitat en què un expert ens ajuda cada dimecres a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi poden trobar un format molt semblant, perquè a vegades passeja per Barcelona, però de fet va molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• ‘La taca d’oli’: Les claus per a entendre les intencions d’Israel, amb Paul Sánchez Keighley. Una conversa sobre l’estratègia israeliana en la guerra contra l’Iran i el pes de la figura de Benjamin Netanyahu
• ‘La taca d’oli’: Tot allò que heu de saber sobre l’Iran, amb Jordi Llaonart. Una conversa sobre les bases del conflicte al Llevant amb l’autor de ‘Viatge al cor de l’islam’ (Pagès Editors), arabista de formació.
• ‘La taca d’oli’: La lluita pagesa contra la burocràcia i els peixos grossos, amb Laia Angrill. Una conversa amb Laia Angrill, pagesa de cal Rosill, a Peramola, que després d’estudiar el grau d’estudis globals se’n va tornar a tenir cura de la granja familiar.
• ‘La taca d’oli’: El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Una conversa sobre l’estat de la guerra amb el cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics.
• ‘La taca d’oli’: El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre com regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital.
• ‘La taca d’oli’: El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals.
• ‘La taca d’oli’, amb Jordi Rosell: com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya. El professor d’economia aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions.
• ‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme.

A la conversa, Sánchez Keighley explica el seu punt de vista sobre la guerra i posa en dubte que la finestra d’oportunitat fos tan idònia per als Estats Units i Israel com diuen algunes anàlisis. Segons el seu parer, Trump tenia un excés d’ànsia de victòria arran de l’operació fugaç a Veneçuela i Netanyahu –que diu que finalment s’han donat les condicions per a aconseguir el seu gran objectiu d’aquests últims quaranta anys– se n’ha sabut aprofitar. Per què és tan important per a Netanyahu, aquesta guerra? Com és que la seva branca del sionisme s’ha anat tornant hegemònica aquestes últimes dècades? Quin efecte pot tenir la guerra en el procés de normalització de les relacions d’Israel amb els països del Golf? I en termes de política interior?  

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou enregistrat al nou plató de VilaWeb Televisió. La taca d’oli és un espai d’entrevistes d’actualitat en què un expert ens ajuda cada dimecres a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi trobaran un format molt semblant, perquè a vegades passeja per Barcelona, però de fet va molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• ‘La taca d’oli’: Tot allò que heu de saber sobre l’Iran, amb Jordi Llaonart. Una conversa sobre les bases del conflicte al Llevant amb l’autor de ‘Viatge al cor de l’islam’ (Pagès Editors), arabista de formació
• ‘La taca d’oli’: La lluita pagesa contra la burocràcia i els peixos grossos, amb Laia Angrill. Una conversa amb Laia Angrill, pagesa de cal Rosill, a Peramola, que després d’estudiar el grau d’estudis globals se’n va tornar a tenir cura de la granja familiar
• ‘La taca d’oli’: El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Una conversa sobre l’estat de la guerra amb el cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics
• ‘La taca d’oli’: El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre com regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital
• ‘La taca d’oli’: El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals
• ‘La taca d’oli’, amb Jordi Rosell: com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya. El professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions
• ‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme

Durant la conversa, Llaonart repassa breument conceptes bàsics per a entendre com hem arribat fins aquí –com ara els efectes a llarg termini de la revolució islàmica del 1979, la complexitat del xiïsme i l’estructura institucional del país–, però també assenyala les claus per a entendre la tensió actual. Per què estava ja tan debilitat, el règim, abans de l’últim atac? Per què s’han embullat tant les relacions entre Israel i l’Iran, aquestes darreres dècades? Què en pensa, la població civil iraniana? Què pot passar segons quina sigui la successió de Khamenei com a líder suprem? Hi pot haver un equivalent iranià a allò que Delcy Rodríguez ha significat per a Veneçuela? Quin efecte pot tenir la reacció de la resta de països del golf Pèrsic? En què cal que ens fixem, d’ara endavant, per treure l’entrellat de l’evolució del conflicte?

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou i enregistrat al plató nou del diari, dins el projecte VilaWeb Televisió. És un espai d’entrevistes d’actualitat en què un expert ens ajuda cada dimecres a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi trobaran un format molt semblant, perquè de vegades passejarà per Barcelona, però de fet anirà molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• ‘La taca d’oli’: La lluita pagesa contra la burocràcia i els peixos grossos, amb Laia Angrill. Una conversa amb Laia Angrill, pagesa de cal Rosill, a Peramola, que després d’estudiar el grau d’estudis globals se’n va tornar a tenir cura de la granja familiar
• ‘La taca d’oli’: El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Una conversa sobre l’estat de la guerra amb el cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics
• ‘La taca d’oli’: El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre com regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital
• ‘La taca d’oli’: El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals
• ‘La taca d’oli’, amb Jordi Rosell: com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya. El professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions
• ‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme

Durant la conversa, Angrill explica a fons tots aquests problemes. Primer, la burocràcia com un instrument fred amb què les administracions aspiren a controlar mil·limètricament la vida dels pagesos, però també tot de disfuncionalitats de fons. N’assenyala dues d’importants: que s’ha permès a les grans explotacions de créixer sense límit i que s’ha permès l’acaparament de terres, cosa que ha derivat en un problema semblant al que hi ha en matèria d’habitatge. Per això, exigeix que es reformi la llei de la cadena alimentària espanyola i que es faci complir, però també que els consumidors siguin més compromesos amb allò que compren, que els governs siguin menys rígids i que la mirada de les decisions sigui més porosa al territori. 

Angrill també diu que, més enllà d’aquestes dinàmiques econòmiques de fons, una part del problema l’expliquen els canvis culturals i de mentalitat de la seva generació, i parla de les eleccions d’aquesta mateixa setmana a la Taula Agrària, l’òrgan de relació dels pagesos amb les institucions. 

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou i enregistrat al plató nou del diari, dins el projecte VilaWeb Televisió. La taca d’oli és un espai d’entrevistes d’actualitat en què un expert ens ajuda cada dimecres a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi trobaran un format molt semblant, perquè a vegades passeja per Barcelona, però de fet va molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• ‘La taca d’oli’: El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Una conversa sobre l’estat de la guerra amb el cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics.
• ‘La taca d’oli’: El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre com regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital.
• ‘La taca d’oli’: El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals.
• ‘La taca d’oli’, amb Jordi Rosell: com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya. El professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions.
• ‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme.

En aquest episodi, en fem balanç amb Abel Riu, llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Barcelona i màster en estudis russos i eurasiàtics per la Universitat d’Uppsala, a Suècia. El seu àmbit d’especialització són els afers relacionats amb els països de l’antiga Unió Soviètica i és un dels fundadors del Catalonia Global Institute, un centre d’anàlisi d’afers internacionals “que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global.”

Durant la conversa, Riu sosté que Ucraïna encara és en condicions d’aguantar per no haver de cedir més territori que el que Rússia ja ha ocupat fins ara, però apunta que el problema de debò és la manca de garanties després d’un final aparent de la guerra. En aquest sentit, és determinant el paper dels Estats Units, però ara com ara la disputa és més oberta que no sembla. “Hi ha un seguit de línies vermelles per a Rússia, però hi ha una sèrie d’elements que no estava disposat a acceptar fa un any o dos i que ara sembla que sí”, explica.

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou i enregistrat al plató nou del diari, dins el projecte VilaWeb Televisió. La taca d’oli és un espai d’entrevistes d’actualitat en què, cada dimecres, un expert ens ajuda a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi trobaran un format molt semblant, perquè a vegades passegem per Barcelona, però de fet va molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans, al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• ‘La taca d’oli’: El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre com regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital
• ‘La taca d’oli’: El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals
• ‘La taca d’oli’, amb Jordi Rosell: com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya. El professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions
• ‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme

L’anunci de Sánchez ha originat una gran controvèrsia. A ell li ha servit per a fer valer una topada pública amb Elon Musk, amo de X, i amb Pàvel Dúrov, de Telegram, que l’han atacat amb duresa. Tanmateix, molts activistes que fa anys que lluiten pels drets dels ciutadans a internet alerten que la proposta del president espanyol també pot ser perillosa i regressiva en uns quants aspectes. En aquest episodi de La taca d’oli, en parlem amb una de les grans expertes del país, l’estratega tecnopolítica Simona Levi, impulsora de Xnet (Institut per a la Digitalització Democràtica) i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital.

En la conversa, Levi mira d’articular una visió una mica més elaborada que no pas el dilema maniqueu entre la posició de Sánchez, que considera moralista, i la de magnats com ara Musk, que denuncia que volen alimentar les dinàmiques tòxiques a internet, a vegades per interessos ideològics i en tot cas per conveniència de negoci. Levi reivindica un eslògan: “No en culpis internet, no en culpis la gent, no en culpis ni tan sols la intel·ligència artificial. Culpa’n el poder. Perquè és evident que molts dels problemes que hi ha es deuen al fet que les grans corporacions digitals guanyen diners i influència política mitjançant la manipulació d’allò que, en el fons, és casa seva: les seves xarxes.”

Per això, Levi considera important d’impulsar elements per a restringir el poder sense fre que tenen aquestes grans corporacions. Fins i tot li semblen positives algunes propostes de Sánchez, com ara fer responsables els directius de les xarxes socials no pas pels continguts, sinó pels algorismes dissenyats per afavorir continguts delictius. Així i tot, aclareix que el poder no sols es pot referir al de les grans empreses, sinó també a l’estat quan s’extralimita. “Quan hi ha un invent nou com internet, l’impuls del poder és prohibir-ho tot, perquè és una cosa que li resta poder. La democratització de l’accés a la informació, amb tots els defectes que puguem trobar-hi, dóna més poder a la gent”, avisa. A vegades, aquesta voluntat de prohibir de dirigents com ara Sánchez fins i tot implica aliar-se, hipòcritament, amb les grans corporacions. 

Els altres d’episodis d’aquest pòdcast

• ‘La taca d’oli’, amb Inés Arco: el paper de la Xina en el nou ordre mundial. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals
• ‘La taca d’oli’, amb Jordi Rosell: com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya. El professor d’economia aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions
• ‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme

Arco comença explicant la importància de la figura de Xi Jinping, president de la República de la Xina d’ençà del 2013, que diu que ha estat fonamental per a fer realitat aquest canvi. Xi arribà al poder amb la promesa d’un “nou somni”: un país moderadament desenvolupat, amb una classe mitjana com més va més forta, acompanyat de la construcció d’un relat per a preparar la reunificació amb Taiwan, la diversificació de les seves aliances internacionals –cosa que es veié, sobretot, en la iniciativa de la Franja i la Ruta, una de les claus de la seva política exterior– i l’aspiració estratègica d’esdevenir una potència mundial al nivell dels Estats Units, en condicions de disputar-hi una gran batalla tecnològica.

Tanmateix, aquesta aspiració de creixement en l’ordre internacional no es tradueix en una política exterior agressiva. Arco diu que “l’ordre mundial que vol la Xina no és tan diferent del que tenim ara”. Tot i que és cert que Xi vol posar fi a l’hegemonia dels valors occidentals que, aquestes darreres dècades, han definit les normes internacionals i els organismes multilaterals, el seu projecte polític necessita estabilitat al món si vol reeixir. “Hem de pensar que, a la Xina, el comerç internacional i la globalització l’han beneficiada moltíssim. No vol anar enrere. Els aranzels de Trump van en contra de l’ordre internacional que vol la Xina”, diu.

Això explica bona part de les reaccions que ha anat tenint la Xina als darrers esdeveniments internacionals. El govern de Xi ha estat més aviat tímid en la resposta contra els atacs nord-americans a Veneçuela, que Arco diu que no s’esperaven, i a parer de l’experta seran igualment reservats si l’administració Trump prepara un atac contra l’Iran. “La Xina té molt clar que és un soci econòmic per a la resta del món, no pas un aliat militar. L’única aliança que té la Xina ara mateix quant a responsabilitat de respondre si un país és atacat és Corea del Nord, i, de fet, els xinesos fa anys que volen canviar aquesta clàusula de defensa mútua perquè no els interessa d’entrar en cap conflicte”, explica.

En aquesta conversa, Arco explica com és que els xinesos han estat capaços de superar tan airosos el primer any del combat aranzelari amb els Estats Units. Segons la seva anàlisi, mentre la Xina feia molt de temps que es preparava per a un contraatac nord-americà que mirés de plantar cara al seu auge, els nord-americans no van calcular prou les possibles respostes, i les restriccions que la Xina va imposar a les exportacions de terres rares els va deixar, en part, fora de joc. Sigui com sigui, la guerra és oberta, i el règim xinès també té debilitats internes que el podrien amenaçar: la debilitat de l’exèrcit, la incertesa sobre el successor de Xi i un potencial creixement de la incomoditat popular.

Episodis anteriors de La taca d’oli

• ‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació
• ‘La taca d’oli’, amb Jordi Rosell: com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya

Les gotes que van fer vessar el got són les de la pluja que va caure dimarts, que va malmetre una bona part de la infrastructura. Però el got ja era molt ple a causa de dècades de desinversió, retards i manca de planificació. 

Al segon episodi de La taca d’oli, el nou pòdcast presentat per Ot Bou, el professor Jordi Rosell, que ensenya economia aplicada a la Universitat de Girona, ens ajuda a anar una mica més enllà de la crisi d’aquests dies i a trobar-ne les causes estructurals. Hi parlem sobre el model d’infrastructures espanyol que ha perjudicat les catalanes, de les flaqueses de l’acord de traspàs del servei ferroviari a la Generalitat de Catalunya, suposadament “integral”, i de les possibles solucions que hi ha ara mateix.

La importància que hi hagi canvis

Rosell considera que la cosa més important, a Rodalia, és que hi hagi canvis amb urgència. Gairebé és més important el fet que hi hagi canvis, diu, que no pas la mena de canvis, perquè el servei fa tant de temps que es troba estancat i en decadència que, sense revulsius, és del tot impossible que millori. Considera que el traspàs que van pactar el PSC i ERC té algunes coses bones, com ara que la governança passi a Barcelona, com a mínim en part. Malgrat que l’estat espanyol retingui el control de la xarxa i de la infrastructura, no deixa de ser un avenç que participi en la gestió l’administració que és més a prop dels usuaris. Ara: és clarament insuficient. 

Allò que cal de debò, segons Rosell, és que hi hagi canvis en l’operador, atès que RENFE ha estat ineficaç i és opaca deliberadament: “Seria bo que RENFE perdés una part d’aquest servei, ja fos en favor d’una empresa pública com ara Ferrocarrils de la Generalitat o en favor d’una empresa privada.” Durant la conversa, el professor posa exemples d’uns altres països que ens podrien servir de referència i també recorda les limitacions que hi ha dins el marc espanyol per a seguir-ne els models.

El problema és que, de manera indefinida, la nova empresa, Rodalies de Catalunya –acabada de constituir–, continuarà formant part del grup RENFE Viajeros: així doncs, encara cal desentrellar moltes coses abans d’assolir tal objectiu. Un dels desafiaments principals és el paper del sindicat majoritari dels maquinistes, SEMAF, un grup corporativista que s’oposa al traspàs integral de Rodalia i que va exigir al govern espanyol de mantenir la nova empresa dins de RENFE, cosa que contravenia l’acord amb ERC. 

Tanmateix, l’origen de l’atzucac no són els maquinistes, a parer seu, sinó una política deliberada de l’estat, centralista i radial, que de manera sistemàtica ha infrafinançat les infrastructures dels Països Catalans –sobretot, les que no són autosuficients, com ara els ferrocarrils i les carreteres. “És clar: hi ha hagut una política radial de maltractar l’arc del corredor mediterrani”, afirma. En conseqüència, segons Rosell, és urgent també un canvi en la manera de relacionar-se amb el govern de l’estat: “El problema principal ha estat creure’s allò que ens deien. I ho continua essent.”

Episodis anteriors de La taca d’oli

• ‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació

En aquesta entrevista, Paluzie radiografia l’última reforma del finançament espanyol, amb la incerta pluja de milions promesa per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, i també analitza de quina manera poden afectar l’estratègia independentista els últims canvis geopolítics, que releguen l’autodeterminació. Les setmanes vinents, amb nous convidats, hi parlarem de la puixança de la Xina, de Donald Trump, de la relació entre Barcelona i Madrid, de la crisi institucional espanyola, de la lluita dels pagesos contra l’acord amb el Mercosur, de la situació bèl·lica a Ucraïna i de com ha transformat el paisatge europeu, entre més.

Més diners, però la mateixa sobirania de sempre

Paluzie explica en aquesta entrevista que la reforma del finançament que han anunciat el PSOE i Esquerra Republicana queda molt lluny d’allò que es va anunciar, l’agost del 2024, per justificar la investidura del president Salvador Illa. L’acord no implica ni la sortida de Catalunya del sistema de règim comú, ni que la Generalitat passi a tenir la clau de la caixa ni la sobirania fiscal: representa, segons Paluzie, tot just alguns canvis menors del model actual. A efectes pràctics, és un pas enrere en termes d’aspiració política, i encara més si tenim en compte que, durant el procés, “semblava que tot això s’havia superat i que ja es parlava d’unes altres coses, com el repartiment d’actius i passius”.

“La filosofia del model no ens dóna sobirania. És un model en què una fórmula general per a totes les comunitats autònomes acaba distribuint els diners. I aquests diners et vénen d’una part de participació teòrica en la recaptació impositiva, però no del fet que els recaptis”, explica. Paluzie esmenta el joc d’equilibris que creu que han fet els socialistes amb l’acord i n’exposa amb detall totes les flaqueses, malgrat que també reconeix que és positiu d’anar integrant la recaptació de més imposts a l’administració catalana: “Si mai tornéssim a anar cap a un procés d’independència, ja tens una estructura que et facilita la transició.”

L’autodeterminació perd força?

En aquest episodi, Paluzie també reflexiona sobre si l’autodeterminació ha perdut valor en el nou ordre internacional –una conclusió que tal volta es pot treure del genocidi a Gaza, la guerra d’Ucraïna, la intervenció a Veneçuela o les amenaces a Grenlàndia– i en quina mesura això hauria de modificar l’estratègia del moviment independentista català. Paluzie apunta que el vell ordre tampoc no va ajudar Catalunya en el moment determinant, encara que l’autodeterminació hi fos teòricament més protegida, però admet que servia per a posar límits a l’estat: “Ara és un moment que, en principi, és molt negatiu per als drets humans, i l’autodeterminació n’és un de fonamental, però no vol dir que la conjuntura no permeti que, fruit de determinades circumstàncies, algun país assoleixi la independència.” Segons el seu parer, la disputa encara no és gens clara.