Opinió

 

<45/73>

Manel Simon

14.03.2013

El dilema de pagar Whatsapp o no

Els darrers dies s’ha aixecat una gran polèmica a les xarxes pel fet que Whatsapp comenci a aplicar el seu model de negoci en plataformes com ara BlackBerry, Windows Phone i Android. Per posar-nos en situació, hem de recordar que l'aplicació de missatgeria no ha estat mai gratuïta, sinó que ha seguit un model de negoci basat en la subscripció, concretament una subscripció de 0,99 dòlars anuals. Tanmateix, com a estratègia de promoció, durant molt temps l'empresa ha lliurat llicències gratuïtes als seus usuaris d’Android, que es renovaven automàticament al cap de l'any de validesa. Aquesta estratègia els ha reportat milions d'usuaris, però no comptaven amb un efecte col·lateral: han creat una sensació fictícia de gratuïtat que ara els costa de revertir.


És aquí on s'esdevé el xoc de trens. Els usuaris no estan disposats a pagar per un servei que es pensaven que no tenia cap cost, i per això han sortit al carrer 2.0 per protestar. Però no tot són queixes. Milers d’usuaris accepten aquest micropagament, que troben raonable i coherent, perquè no parlem d’un servei ni producte d’una ONG, sinó d’una empresa, que té per objectiu obtenir benefici.


Però, per què s’ha desfermat aquesta polèmica? Tots estem d’acord que pagar menys d’un euro pel servei que ofereix Whatsapp no és cap bestiesa: al contrari, és un preu més que assequible. Comparant-ho amb el món real, és quasi la meitat del cost d’un cafè i una mica més barat que una barra de pa, per un servei de tot un any que, a més a més, ens estalvia diners, si l'alternativa són els SMS. Però el detonant de la polèmica no és el preu, sinó la ferma idea de negar-se a pagar un servei del qual s'ha gaudit sense cap cost. I aquí és on molts usuaris, en condició de clients de l'empresa, han exercit pressió per mirar de revertir el procés, és a dir, per mirar de fer que Whatsapp es fes enrere i no cobrés pel servei.


Els usuaris de l’aplicació, entre els quals m'incloc, tenim aquest dret de protestar? O, més ben dit, què ens fa creure que podrem convèncer l’empresa perquè es faci enrere? Potser la força del xantatge de passar-nos a una aplicació alternativa, o potser la repulsió de pagar a una multinacional en aquests temps de crisi? No oblidem, però, que Whatsapp és una empresa que ha de pagar els seus treballadors i les seves infrastructures, i és just que obtingui uns ingressos d'acord amb la utilitat que ofereix a la societat.


Senyors i senyores, Aena ens cobrarà un euro pel fet d'usar els carretons dels aeroports, i no anaven pas lligats a subscripció. També ens indigna, oi? És la mateixa la intensitat amb la qual ens neguem a pagar, o paguem submisament? Reflexionem-hi.


 


Manel Simon, del bloc Appledroid.cat

Editorial