Francesc Canosa
12.07.2014
Alfred Bosch
11.07.2014
Oriol Amorós
10.07.2014
Sebastià Bennasar
10.07.2014
Àlex Castillo
10.07.2014
Gabriel Fernàndez i Díaz
09.07.2014
Joan Josep Isern
06.07.2014
Marçal Girbau
03.07.2014
Oriol Caba
03.07.2014
Jordi Domingo
01.07.2014
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
Aleix Sarri
28.06.2014
10.07.2014
L'Àlex Martín em va dir un dia: 'Nano, tenim editor.' Havíem fet plegats una antologia de relats negres en català, Crims.cat, i vam anar a parar a les mans d'Alrevés, uns editors que fan les coses al revés que els altres, com diu el lema de la casa. Llavors no els coneixia de res, però ara són una part de la meva família i de la gran família 'negrota' (el terme és de l’Anna Maria Villalonga). I ara n’hem perdut una part imprescindible i inoblidable: en Josep Forment.
En una altra vida, si no hagués estat escriptor i periodista, hauria volgut ésser editor o llibreter. En Josep ho sabia, un dia li ho vaig comentar, i em va dir: 'Encara hi ets a temps, però sàpigues que en aquest negoci mai no et faràs ric i sàpigues que mai no l’entendràs del tot, encara que hi treballis tota la vida.' Però hi havia una regla bàsica: 'Es tracta de fer llibres bons i es tracta que els llibres bons que fas es venguin.'
En Josep Forment era un editor de raça, com demostren les seves traduccions i edicions de Baudelaire, o l’última de Pepe Rubianes, però sobretot tants i tants treballs editorals que no duen la seva signatura, però que en canvi conserven tota la seva empremta.
Sempre he dit que escriure un llibre és una feina individual, publicar-lo una tasca d’equip i vendre’l un miracle. I ell feia possible i fàcil la segona part. Amb una eina fonamental: la seva immensa cultura i la seva humilitat. No imposava, suggeria. I et convencia. Els originals que passaven per les seves mans abans d'ésser llibres acabaven essent millors. Sempre.
Però el tresor més gran de Josep Forment era la seva saviesa i el bon humor. És una de les persones del món de les lletres amb qui més he rigut i que més coses m’han ensenyat. La primera vegada que el vaig veure va ser a Lloseta Negra, on el vaig convidar a venir a presentar Crims.cat. Aquell festival llanguia, però al voltant d’un bon variat mallorquí al bar Es Centro de Lloseta en Josep va començar el seu mestratge.
Mai no va dir que no a parlar en públic de llibres, de novel·la negra i d’indústria editorial.
I en sabia un niu. La seva darrera dèria –compartida– era la de la desaparició de la figura del prescriptor, de la persona que ajudava a destriar entre l’allau de la producció editorial que tantes vegades ens asfixia als qui ens dediquem a aquest negoci. És cert, hem perdut referents i referències, i per això va lluitar tant perquè la col·lecció Crims.cat fos cada vegada més visible. 'Una col·lecció és una imatge de marca, la garantia per al lector que, si l’editor ha fet bé la feina, no quedarà decebut. És la creació d’un model i un planter de lectors.' Ho va dir dimarts al vespre, a la biblioteca del Vapor Vell a Sants, mentre presentàvem la darrera curolla, l’associació En Negre.
Avui estem tots desolats per la pèrdua sempre abans d’hora –i aquesta vegada encara més abans d’hora que mai– d’un amic que a la vegada era una persona sàvia que adorava els llibres i per això intentava fer-los cada vegada millor. Hem perdut un home bo que treballava per fer-nos feliços i més savis.
Sebastià Bennassar, periodista i escriptor
Vicent Partal
27.07.2015
Vicent Partal
25.07.2015
Vicent Partal
24.07.2015
Vicent Partal
23.07.2015
Vicent Partal
22.07.2015
Vicent Partal
21.07.2015
Vicent Partal
20.07.2015
Vicent Partal
17.07.2015
Vicent Partal
16.07.2015
Vicent Partal
15.07.2015
Vicent Partal
14.07.2015
Vicent Partal
13.07.2015
Vicent Partal
10.07.2015
Vicent Partal
09.07.2015
Vicent Partal
08.07.2015
Vicent Partal
07.07.2015
Vicent Partal
06.07.2015
Vicent Partal
05.07.2015
Vicent Partal
03.07.2015
Vicent Partal
02.07.2015
Vicent Partal
01.07.2015
Vicent Partal
30.06.2015
Vicent Partal
29.06.2015
Vicent Partal
26.06.2015
Vicent Partal
25.06.2015