Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<19/73>

Gabriel Fernàndez i Díaz

09.07.2014

L'ensorrament d'una manera de fer política

Fa unes quantes hores que hem tingut notícia de la renúncia de tots els càrrecs institucionals de Manuel Bustos, fins ara regidor i durant més de tretze anys batlle de Sabadell, que actualment es troba encausat per la justícia i és presumptament el principal implicat en la trama de corrupció coneguda públicament amb el nom de 'cas Mercuri'.


Aquesta trama no sols ha esquitxat regidors i càrrecs de confiança de l'actual govern municipal del PSC a Sabadell, sinó que hi ha fins i tot encausats diputats del Parlament de Catalunya i, com hem sabut aquests últims dies, també té derivacions a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). És normal i del tot lògic que a mesura que la societat va prenent coneixement de l'abast d'aquest afer, hi hagi un creixement de la indignació i s'observi amb molta atenció la reacció i el comportament de la resta dels 'polítics' i de tots els partits. Evidentment que tot plegat ha fet molt de mal a la imatge de la política en general, i a la de la ciutat de Sabadell en particular, i ha creat encara més desconfiança entre la ciutadania i els seus representants públics.


Alguns actors polítics, amb presses, volen veure en la dimissió de Bustos 'el final d'una etapa', i tot seguit intentar convèncer-nos que hi ha 'una altre nova realitat', segurament perquè els resultats d'alguna enquesta encarregada o els mateixos resultats de les últimes eleccions europees a Sabadell ho recomanen als qui actualment governen aquest municipi o als qui volen governar amb els primers. És clar que no ens diuen la veritat.


I no ens diuen la veritat perquè la realitat és la que és, i actualment a la ciutat de Sabadell continuen exercint poder institucional, tant al ple municipal com als càrrecs de confiança, persones implicades directament en la trama del cas Mercuri. Això és així perquè l'actual batlle de Sabadell, Joan Carles Sánchez, ha optat per no demanar (que se sàpiga) l'acta de regidor als encausats. Tot i que aquests podrien no donar-la, Sánchez sempre podria renunciar al seu suport i expulsar-los del grup municipal. Cal dir que té tot el dret del món de fer què ha fet fins ara, però ha de quedar clar que ha estat la seva elecció i és la seva responsabilitat política. Per acabar-ho d'adobar, el PSC local elegeix com a candidat de les eleccions municipals vinents una persona que forma part --i se sent orgullosa de representar i ésser-ne el clar hereu-- del denominat 'bustisme' i la seva manera particular de governar, tal com ha mostrat inequívocament en declaracions i imatges. És, sense cap mena de dubtes, el garant de la continuïtat.


Com es pot sortir d'aquest atzucac? Com es pot recompondre la confiança dels ciutadans i obrir una veritable nova etapa? Deia el filòsof grec Plató (400 aC) que 'el preu de desentendre's de la política és ésser governat pels homes pitjors'. I aquí crec que hi ha la clau. Els ciutadans i les ciutadanes hem d'ajudar a fer possible una nova etapa política de canvi i regeneració democràtica, per tal de recuperar la confiança perduda. Una etapa nova encapçalada per homes i dones on el bé comú, la transparència, l'ètica i l'honestedat, juntament amb un recorregut vital coherent, siguin els valors essencials en l'exercici de la gestió pública. El nou país, que es construeix a les nostres ciutats i pobles, com també el moment històric i social que vivim, ens ho reclama i no podem ni com a societat, ni com a individus, girar-nos-hi.


Gabriel Fernàndez i Díaz, ex-director de Ciutadans pel Canvi

Editorial