Opinió
-
La independència neix a Barcelona
Alfred Bosch
11.07.2014
-
Barcelona és capital per a assolir la independència
Oriol Amorós
10.07.2014
-
Josep Forment, l’home savi que feia llibres
Sebastià Bennasar
10.07.2014
-
LOMCE: resistència, desobediència i insubmissió
Àlex Castillo
10.07.2014
-
L'ensorrament d'una manera de fer política
Gabriel Fernàndez i Díaz
09.07.2014
-
Imparables (Canet Rock 2014)
Joan Josep Isern
06.07.2014
-
Las leiçons del mèstre Bèc
Marçal Girbau
03.07.2014
-
Trinco-trinco
Oriol Caba
03.07.2014
-
Jo m’hi apunto, i tu?
Jordi Domingo
01.07.2014
-
No voting--nor talking about voting--allowed
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
-
No votar i explicar-ho tampoc
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
-
Lliçons de civilització
Aleix Sarri
28.06.2014
-
Mas would give up top spot on the party list if CiU and ERC agree on joint candidacy
Francesc-Marc Álvaro
27.06.2014
Salvador Cardús
09.03.2012
Salvador Cardús: 'Qui un dia es lleva independentista, mai més no se’n va a dormir autonomista o federalista'
La constitució de l’Assemblea Nacional Catalana de dissabte és una molt bona notícia per a l’independentisme. La fragmentació que fins ara l’ha caracteritzat no s’acaba amb l’Assemblea, és clar, però sí que el fet de constituir-la permet de definir un espai de col·laboració bàsica en el terreny de la mobilització popular, que només té sentit si és àmplia, transversal, no partidista i sense una definició ideològica particular.
La iniciativa també té riscos. D’una banda, cal que no vulgui entrar a competir en terrenys consolidats per unes altres organitzacions de la societat civil que han trobat un espai especialitzat en el treball de desvetllament de consciències. No seria legítim que l’últim d’arribar tingués la pretensió de 'coordinar' els que ja fa temps que hi són. D'una altra, per tal de mantenir una base àmplia, cal que doni la màxima autonomia a les assemblees locals –cadascú ha de trobar el seu ritme de treball– i convé que no s’emboliqui en els debats que la podrien esquerdar.
Ara, per damunt de tot, l’Assemblea és l'indici de l’evidència que una molt bona part del país ja ha fet el pas que el situa al davant de l’actual parlament, reflex més dels vells temps que no pas dels que arriben. I aquest és un d’aquells passos que no tenen marxa enrere. Es pot perdre la partida, però qui un dia es lleva independentista, mai més no se’n va a dormir autonomista o federalista.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












