Opinió
-
La independència neix a Barcelona
Alfred Bosch
11.07.2014
-
Barcelona és capital per a assolir la independència
Oriol Amorós
10.07.2014
-
Josep Forment, l’home savi que feia llibres
Sebastià Bennasar
10.07.2014
-
LOMCE: resistència, desobediència i insubmissió
Àlex Castillo
10.07.2014
-
L'ensorrament d'una manera de fer política
Gabriel Fernàndez i Díaz
09.07.2014
-
Imparables (Canet Rock 2014)
Joan Josep Isern
06.07.2014
-
Las leiçons del mèstre Bèc
Marçal Girbau
03.07.2014
-
Trinco-trinco
Oriol Caba
03.07.2014
-
Jo m’hi apunto, i tu?
Jordi Domingo
01.07.2014
-
No voting--nor talking about voting--allowed
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
-
No votar i explicar-ho tampoc
Martí Estruch Axmacher
30.06.2014
-
Lliçons de civilització
Aleix Sarri
28.06.2014
-
Mas would give up top spot on the party list if CiU and ERC agree on joint candidacy
Francesc-Marc Álvaro
27.06.2014
Vicenç Altaió
06.02.2012
Antoni Tàpies i el seu llenguatge propi, profund, que s'escapa sempre
Mentre era al teatre Romea escoltant Ausiàs March, he rebut un sms amb la notícia de la mort d'Antoni Tàpies. Antoni Tàpies i Ausiàs March són una mateixa persona. Tenien la capacitat d'expressar l'època. L'un a través del llenguatge literari, l'altre a través del llenguatge visual fonamentalment. Tots dos han parlat de tu a tu amb els déus, des de la condició humana i des de la condició del llenguatge.
Antoni Tàpies ha tingut la capacitat de crear un llenguatge propi, que potencia el sentit profund de la humanitat, però un llenguatge que s'escapa sempre. Tàpies no va existir fins que no va escriure al revés. Que és la diferència, i que expressa allò real i allò invisible. A través de la transgressió, Tàpies ha arriscat per crear un llenguatge molt profund.
Contemplar una obra de Tàpies fa que qui s'hi acari hi aporti el seu sentit. Tàpies no s'entén a la primera. Hi ha d'haver un sentit del passat i la rebel·lió dels codis.
Tàpies és més que un artista català: va crear uns símbols i un sentit profund de la cultura per trepitjar-la i per enaltir-la. I així també es fa universal. La seva obra i el seu pensament combat la mesquinesa i la petitesa de la classe política i de la misèria quotidiana. I ho fa amb el crit del seu art.
Tàpies ha estat una de les persones més apassionades pels llibres que conec. Eren la seva gran dèria. En aquesta època, defensava l'aprofundiment de la contradicció i de la radicalitat.
Tàpies sobreviurà en el doble infinit, que era el que havia buscat sempre.
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












