Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<16/73>

Àngel Castiñeira

23.08.2014

Àngel Castiñeira: 'El turisme de la Barceloneta és una història d'èxit desbordada'

El barri de la Barceloneta té unes característiques que el fan enormement atractiu. Té uns habitatges molt petits, que fàcilment poden ser llogats de manera individual o en parella, i té uns carrers estrets on hi conviuen diferents grups humans, una característica que facilita una tolerància molt gran de la gent i una cultura popular molt del carrer. Durant la temporada d'estiu la gent hi fa vida. A això s'hi ha d'afegir la proximitat de la platja i del port, una enorme oferta gastronòmica i la proximitat al centre de la ciutat. Aquests factors combinats afavoreixen l'atracció d'un tipus de turista jove, 'low cost' per les condicions d'habitatge senzilles, i amb ganes de màxima diversió. Seria injust creure que hi ha un únic factor que ha afavorit l'explosió de queixes per part dels veïns. 


A aquesta situació s'hi arriba perquè la Barceloneta, des del punt de vista del turisme, és una història d'èxit, però és un èxit que s'ha desbordat. S'ha de ser molt sensible a la veu dels veïns del barri perquè, segurament, quan es queixen no és perquè no valorin el turisme i les oportunitats que això representa, sinó que també posen a la balança els inconvenients que comença a representar portar-lo al màxim. El que s'ha de redefinir és una convivència que no passa al marge dels veïns, sinó que, clarament passa per identificar quins són tots els actors directament implicats --veïns, les agències, els operadors, el propi ajuntament, els turistes i els serveis de seguretat-- i redefinir el contracte de convivència que diria que és molt bàsic de resoldre. No passa només pel model de contractació d'habitatges, sinó que també hi ha d'haver una regulació del soroll, de la via pública i del civisme. Els carrers són molt estrets i els dies que fa calor la gent téles finestres obertes i pots veure el menjador del veí i sentir tot el que fan. Això obliga a una negociació profunda entre veïns i ajuntament per establir les normes de convivència i hi hauria d'haver un grau d'execució taxatiu de les normes per part dels agents de l'ordre. El que faltaria seria passar d'aquesta veu irada dels veïns del barri a establir acords. Crec que l'ajuntament està en condicions de poder-ho fer sense que hi hagi un esclat.


No podem parlar d'un fracàs com a societat. Això seria agafar l'anècdota i convertir-la en categoria. Evidentment, a la Ramba de Barcelona o a la Barceloneta, per la gran concentració de turistes, aquests nivells d'aglomeració permetrien que qualsevol diari digital que vulgués fer periodisme d'escàndol podria dir que la gent orina al carrer i que hi ha prostitució, seria fàcil de fer. La realitat és que estem parlant d'una societat viva a la qual hem d'estar constantment prenent-li el pols i ajustant aquests paràmetres. S'ha fet una aposta segurament excesiva pel turisme. Ara es tracta de reequilibrar un conjunt de factors que facin que el que ha estat un model òpim de convivència no derivi a una oferta negativa per a tothom. No s'ha de parlar de fracàs, sinó d'errors. I sobre aquests errors es poden fer rectificacions.


Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'Esade


(Opinió recollida telefònicament.)

Editorial