Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Najat El Hachmi
23.11.2012
Najat El Hachmi: 'Herrera, l'esperança d'un present digne'
Abono la candidatura de Joan Herrera perquè em sembla l'opció més sensata i la que conjumina ideològicament tots els aspectes que considero fonamentals.
Agraeixo a Iniciativa que hagi evitat de caure en la crispació, la demagògia i la histèria durant la campanya electoral i que no hagi insultat la intel·ligència dels ciutadans. Em decideixo per Joan Herrera perquè en el seu programa la qüestió social és la prioritat principal, encara que no en defuig una de tan important com la del dret de decidir.
Diumenge votaré pensant en una realitat que m’indigna, m’entristeix i em porta a posicionar-me: la de la creixent pobresa de sectors nombrosos i importants de la població i sobretot, sobretot, la de la pobresa infantil. Quan es parla de retallades crec que molts dels qui les fan només entenen aquesta paraula, 'pobresa', en abstracte, perquè és una realitat que els queda molt lluny, però quan coneixes gent de prop que ha de calcular al mil·límetre cada cèntim que necessita per viure, quan coneixes famílies que es plantegen no escolaritzar els fills pel cost que els representa, quan veus com es va ampliant la distància entre els qui més tenen i els qui menys és impossible de concebre la pobresa com un dany col·lateral de la situació econòmica.
Votaré per Joan Herrera perquè en ell diposito l’esperança no pas d’un futur millor, sinó d’un present mínimament digne.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












