|
Enguany la nostra travessa de la Serra Calderona s'ha endinsat al fons del seu cor i al
seu cim més alt, el Gorgo (907 m.). Una muntanya oblidada als manuals dels nostres geògrafs i
també esborrada dels mapes per més d¹un cartògraf oficial. És el rastre de tants oblits, és el
silenci de tants papers, el que ens ha convocat a aquesta travessa amb el desig de fer-vos
compartir el nostre goig, i la nostra estima per aquesta muntanya.
Venint de la
ciutat València, la ratlla de formes piramidals es va assenyalant cada vegada més enlairada.
Quan deixem la Pobla de Vallbona, es veu el seu mantell vegetal (pi pinaster i sureres), que
fa destacar els verds com una estora que guarda a sota les roques vermelles de rodeno. Quan
som a Llíria, camí de la serra, i deixem enrere la font de Sant de Vicent i arribem a dalt del
seu coll, al bell mig es veu el Gorgo, amb una ferma estructura piramidal, el tret més
representatiu del cim.
Ara que haurem fet el recorregut de Marines a Olla, un
camí que us portarà a aquest llogaret arrimat a la seua vessant, veureu on habitaren els
Rodríguez (Madronas), els Català (Majors), els Arnal (la iaia Molinera), els Soler
(Coix Alejandro), ells que sabien tants i tants secrets de la muntanya: la fonteta del Gorgo,
del Sargatell, les sureres amb el nom dels propietaris: surera de la iaia Marinera,
Dolçainera, surera del tio Pelardeta, del tio Coixo... les monedes i tresors
que guarda el Castellico d'Olla, les llums que es veuen en alguns clots del barranc,
ens donaran les forces d'aquesta terra.
Els llocs, els espais habitats mai no són neutres. Tenen sentiments, emocions i estats
d'ànim que nosaltres tractem de descobrir... però és un repte difícil.
Un dia, un margenador, persona dedicada a fer marges (ribasos), va dir-me:
Podries dir-me quantes cares té una pedra?
...
Set, jove amic, set. Les sis es poden veure, però n'hi ha una altra, la que fa set,
que dóna la clau per col·locar-la. Els qui sabem fer paret seca, parlem a les pedres,
escoltem el seu soroll en ser col·locades, i el so ens indica quan la pedra està ben
assentada. L'encaix el fa la sèptima cara, que no es veu però s¹escolta, se
sent...
Benvinguts al Gorgo.
Sentiu el bategar d'aquesta
muntanya i ajudeu-nos a descobrir-la a tants i tants que la desconeixen. Benvinguts!
Que la sentor dels brots tendres, del sotabocs olorós i punxent, la visió de
les roques i els perfils d¹aquest paisatge enlluerne els vostres ulls, que pugueu arribar
al cim per descobrir l'amplada d'un paisatge perdut en l'ample horitzó.
Benvinguts amics!
Ferran Zurriaga, octubre de 1999
|
