La Serra Calderona. Un Paratge de Gran Valor.

El Per a alguns ciutadans de la València del XIX, la serra tenia certs valors com a espai per recuperar la salut. L'antiga cartoixa de Portaceli seria un dels llocs escollits d'aquests ciutadans. Vers el 1900, les primeres colònies escolars de vacances es farien en aquestes contrades. No hi ha cap dubte que l'espai reuneix totes les condicions per a ser un lloc de privilegi en l'entorn de l'àrea urbana de la ciutat de València. La vàlua científica del seu medi natural, el notable interés de les restes històriques, la configuració d'un paisatge humanitzat, són dades que avalen aquesta afirmació. Sense perdre de vista la peculiaritat dels seus paisatges de moles i els colors dels rodenos, que justifiquen, tots sols, la protecció específica. Però potser siga la contínua interacció entre l'habitage humà i la seua activitat transformadora de segles passats, la mostra més viva d'allò que hauria d'ésser la serra en el seu futur. A poc a poc, els pobladors ens n'hem adonat que els boscos, les sendes, les fonts, són valors en alça, que els visitants de cap de setmana i els de l'estiu aprofiten. Són, haurien de ser, una font econòmica per als nostres pobles. Aleshores, amb aquesta funció lúdica, les muntanyes recuperarien la funció social d'abans. Si recuperem aquest valor, millorarà la seua conservació i l'atenció i correcció dels deterioraments provocats per les activitats degradants o els incendis forestals. La Calderona és un espai natural dins una regió metropolitana extensa i congestionada. Dissenyar el Parc que volem significa reconèixer aquest caràcter de naturalitat i alhora convertir-lo en un exemple de respecte, amb les fomres i els processos naturals i socials que hi conflueixen, bo i cercant l'equilibri de cooperació entre els ciutadans i la natura per produir una diversitat ecològica i una qualitat estètica que d'altra manera no existiria. El que us parla ha vist un moment històric recent, actual a la serra: el trencament de la vida rural a mitjans seixanta i setanta, l'irrupció definitiva de la vida urbana, com un reflexe o un lloc d'aculturació, més per difusió dels hàbits urbanícoles entre els pobladors, més enllà de l'allau dominical o estiuenc. La serra no és el que fou als meus ulls d'infant. La gent que encara hi viu tampoc. La relació amb la gran ciutat tampoc no és el que un dia va ser. L'accessibilitat, la comunicabilitat i l'instantaneïtat de les informacions, ens fa ser ja un barri metropolità i, aleshores, amics meus, deixeu-me imaginar un parc com un projecte de futur per a la Calderona, que siga compatible la seua conservació amb l'ús -el bon ús- del ciutadà i que porte una nova dimensió de vida als habitadors de la serra. Ferran Zurriaga i Agustí .