Introducció
Aquesta exposició vol recordar la figura del mestre Celestin Freinet
(1896p;1966) en el centenari del seu naixement i als 30 anys de la seua
mort.
L'exposició, centrada en les activitats i en els treballs dels i
de les mestres del Moviment Cooperatiu d'Escola Popular del País
Valencià, pretén mostrar l'enorme influència que aquest
pedagog va exercir sobre els cercles pedagògics valencianistes d'ençà
de la tercera dècada del segle XX.
La documentació que hi aportem n'és un testimoni clar. Amb
ella no pretenem fer solament una mirada històrica, allò que
volem és fer arribar als i a les visitants una reflexió d'allò
que ha estat per a nosaltres el model d'escola valenciana, una escola on
es puguen donar les condicions òptimes per al desenvolupament dels
nostres xiquets i de les nostres xiquetes.
Allò que també volem és que aquesta exposició
siga útil per als joves mestres i per als preocupats per l'educació
al nostre País, per donarp;los a conéixer alguns dels
temes principals de la lluita portada a cap a l'escola valenciana en els
darrers trenta anys, la seua gènesi i la seua història.
I, com no, a aquelles persones que comencen o començaran aquest ofici
de mestre, transmetre'ls el sentit complex dels problemes amb què
hauran d'enfrontarp;se; la necessitat de sentirp;se dins d'una història
que es va iniciar amb anterioritat a ells, i de la qual els cal l'empremta
i la saba que donaran plenitud a l'experiència que començaran.
Durant el curs 1933/34, el mestre Antoni Porcar i Candel realitzà
a l'escola de Canet lo Roig (Baix Maestrat) el primer diari escolar "Ibèria"
fet amb el sistema de tipus de cautxú, partint de les idees de Freinet.
En ell apareixen els primers textos valencians dels xiquets d'una escola
rural.
Amb la publicació d'aquest diari comencen els intercanvis amb d'altres
escoles del País, Catalunya i alguns pobles d'Espanya on s'aplicaven
les tècniques Freinet. El 1935/36 Soler i Godes, mestre a l'escola
pública de Sant Joan de Moró (Plana Alta), adquireix una impremta
Freinet i comença a publicar el diari escolar "Sembra".
També hi utilitza la tècnica del linòleum i confecciona
els primers llibres de lectura redactats i il·lustrats pels propis
alumnes. Com a membre de la Cooperativa Espanyola de la Impremta, intercanvia
aquest diari amb d'altres escoles de la península.
L'1 d'abril de 1939 acabava oficialment la guerra d'Espanya i s'iniciava
per als vençuts una dura repressió.
El col·lapse absolut que significava aquest fet per als mestres que
seguien les ensenyances de Freinet no cal ni esmentarp;lo.
Enric Soler i Godes, recordant aquells anys, ens deia tot parlant d'Antoni
Porcar i el seu empresonament:
"Portat de la seua educació artística, salvà tresors
de les esglésies, els gestors de les quals, absurdament, el portaren
a la presó. Una nit es presentà a ma casa demanant refugi.
Hi va quedar-se. Al matí següent marxà i ja no vaig saber
res més d'ell. Jo vaig ser exiliat a Santander durant cinc anys.
Un dia vaig rebre la trista nova del seu traspàs. Antoni Porcar i
Candel havia mort".
Altres mestres anaren a l'exili a Mèxic, alguns com Serafí
Salort propicià, des d'allí, la col-laboració d'Enric
Soler, en les revistes catalanes de l'exili.
El 1949, González Martí convencé Carles Salvador perquè
l'ajudés en la gestió de Lo Rat-Penat. Es muntà el
primer curs d'ensenyament del valencià, llengua oral i per correspondència.
Una altra vegada, tornaria a agrupar un colla de mestres, entre ells Soler
i Godes, que començaren a treballar per la consolidació de
la normativa aprovada a Castelló de la Plana, l'any 1932 i per l'alfabetització
en la llengua pròpia dels valencians en els anys de la Postguerra.
Anys després, 1964, alguns mestres trobàrem dins Lo Rat-Penat
un lloc d'acollida per a les nostres inquietuds envers l'escola valenciana.
Comencem a publicar "ESCOLA", butlletí de la Secció
de pedagogia de Lo Rat Penat. Organitzem trobades, estatges, i, un dia,
el mestre Soler i Godes descobreix que a les nostres classes també
aplicàvem les tècniques Freinet. És aleshores quan
dues generacions troben un vincle comú: sense saberp;ho, els
mestres valencianistes dels anys 30 i els 60 havíem triat el mateix
ideari pedagògic.