Una biografia
Celestin Freinet nasqué el 15 d'octubre de 1896 a Gars, poble de
muntanya (Als Marítims), en una família de llauradors. Durant
els primers anys de la seua vida es dedicà a ajudar la seua família
en les faenes del camp. Aquest record perdurarà al llarg de la seua
vida i impregnarà la seua producció pedagògica.
L'any 1913 aprovà l'examen d'entrada a l'Escola Normal de Niça.
El 1915, en plena guerra, ingressà en l'exèrcit francés
com a oficial d'infanteria. El 1916 és ferit en un pulmó,
a la batalla de Verdum, i restà convalecent en un hospital fins a
1920.
L'1 de gener de 1920 és nomenat mestre adjunt de l'escola de Bar-sur-Loup
(Alps Marítims). És un gran lector, llegeix Marx i Lenin i
els pedagogs de l'escola moderna. Freinet diu que l'obra d'Adolf Ferrière
L'escola activa l'afeccionà a l'ofici d'ensenyar.
Durant les vacances de 1922 visità Hamburg i va conèixer de
prop la pedagogia libertària. Intentà portar a la pràctica
una pedagogia nova, i començà a eixir fora de l'escola amb
els infants.
El 1923 assisteix al II Congrés de la Lliga Internacional per a la
Nova Educació, en el qual participà Adolf Ferrière,
Claparède, Bovet i altres personalitats de la teoria i la pràctica
pedagògica. No li agrada i es desanima perquè aquella educació
necessitava de molts mitjans. Al tornar a l'escola inicià el text
lliure, motivat per l'interés que mostren els infants per una cursa
de caragols. A partir d'aquell moment començarà, a poc a poc,
l'experimentació de noves tècniques didàctiques: el
llibre de vida i, l'octubre de 1924, la correspondència interescolar
a l'escola de Trégunc (La Bretanya). En aquesta època publicarà
"No als llibres de text".
El 1925 viatjà a la Unió Soviètica, i conegué
de prop la pedagogia dels complexos d'interés, que hi adaptarà.
El 1927 publicarà el seu primer gran llibre "La impremta a l'escola",
traduït al castellà per Hermínio Almendros el 1936 i
editat per la impremta Claret de Vilafranca del Penedés. També
s'editen les revistes "Le Gerbe". El mateix any se celebra el
I Congrés del Moviment Freinet a Tours. El 27 d'octubre del mateix
any es fundà la CEL (Cooperativa d'Ensenyament Làic), a Cannes,
i a París el butlletí mensual "La impremta a l'escola".
El febrer de 1932 naix el primer fascicle de la Biblioteca de Treball (BT).
El 1928 havia sigut nomenat mestre a Saint-Paul de Vence, on hi tindrà
molts problemes de caràcter polític. Participà en la
creació de cooperatives agràries i col·laborà
en la vida política del poble. Un sector reaccionari l'atacà
i demanà la seua destitució.
El 21 de juliol de 1933 deixà l'escola pública. Se celebra
el VII Congrés a Montpellier.
El 1935 decideix crear una escola on treballar les seues tècniques
a Vence. Tot el moviment participa en la seua construcció i s'inaugura
l'octubre de 1935.
El 20 de març de 1940 és detingut pels alemanys i la CEL és
dissolta. Empressonat en un camp de concentració, reflexiona sobre
l'educació i escriu "L'educació del treball", "Assaig
de psicologia sensitiva", "Consells als pares".
Alliberat, forma part dels maquis de Béassac, que dirigeix a partir
de maig de 1944.
Acabada la guerra, el 1945, torna a organitzar la CEL, i publica novament
la revista "L'educateur".
L'abril de 1947 tornarà a obrir l'escola de Vence.
Es constitueix l'ICEM (Institut Cooperatiu de l'Escola Moderna), i el 1957
crea a Brusel·les la FIMEM (Federació Internacional de Moviments
d'Escola Moderna).
El 8 d'octubre de 1966 mor a Vence i és enterrat a Gars. Deixà
un moviment de mestres estés arreu del món.
Els Simposis
El tret més característic del pla de treball del MCEP és
l'experiència compartida, conseqüent amb la metodologia que
sempre hem practicat i com a resposta a la línia de treball de la
investigació a l'aula.
El Simposi anual és el moment i la forma organitzada que utilitzem
per:
·Concretar i conéixer les experiències dels membres del
grup.
·Conéixer estudis i experiències externes.
·Oferir la possibilitat d'integració d'altres mestres.
·Afavorir el coneixement del medi natural i social del lloc del País
Valencià on es realitza el Simposi, mitjançant itineraris
i altres recursos didàctics.
Fins ara hem realitzat cinc simposis amb la següent temàtica:
I Simposi: "Dels mètodes naturals al constructivisme"
II Simposi: "Escola cooperativa, societat competitiva"
III Simposi: "Els valors a l'escola multicultural"
IV Simposi: "Cultura i Escola"
V Simposi: "Estudi del medi. Educació ambiental"
L'esquema general de treball
1. Ponència d'un expert que desenvoluparà el tema general,
seguida d'un debat.
2. Taula rodona amb participació d'experts i membres del M.C.E.P.
del País Valencià.
3. Realització de tallers. S'inclou la realització d'un itinerari
didàctic referit a la població on es fa el Simposi.
4. Assemblea de treball dels membres del MCEP., oberta als mestres que ho
desitgen.
Altres característiques
Cada Simposi es realitza en un lloc distint. Castelló, Gandia, Sagunt,
L'Alcúdia, Picanya.
Treballem en col·laboració amb els grups organitzats de mestres
de la zona on s'hi realitza, alhora que s'hi gestiona la col·laboració
d'entitats cíviques del mateix indret.
Estatges
Han estat una de les formes de treball dels grups cooperatius de mestres.
Des del començament, els estatges han sigut el lloc d'intercanvi,
de diàleg i d'auto-reflexió que més hem utilitzat.
Un estatge consisteix en una o dues jornades de treball, on els grups o
equips de persones presenten les seues experiències didàctiques.
En aquests estatges hi ha sessions de treball en grups gran i petits, algunes
vegades s'acompanyen de tallers de diferents tècniques, que després
utilitzarem a les nostres aules. A més a més, si l'estatge
és de dos o més dies, s'organitzen vetllades, on es poden
fer lectures de llibres, escenificacions, sessions de contes, etc..., sense
oblidar l'aspecte lúdic.
Amb els estatges, hem animat la renovació dels treballs a l'aula
i hem creat un estil "de fer classe". També ens han permés
un contacte viu amb l'ambient del lloc on s'hi realitzen, i els participants
del grup, així com d'altres assistents, tenen la possibilitat d'estudiar
i aprofundir en la descoberta del seu entorn.
Mostra de quatre anys d'estatges (1984-1988)
1985
20-21 d'abril. Tuéjar (La Serrania). Les tècniques Freinet.
El treball dels grups. Escola i territori.
14-15 de juny. Cortitxelles-Torís (La Ribera Alta). Tallers de maquetes
i àbacs. Experiències de llenguatge. Organització de
la classe.
23-24 de novembre. Casa de colònies de Ventamina (Foia de Bunyol).
Debat del document "Una escola fonamentada en base al desenvolupament
de les necessitats fonamentals del xiquet".
1986
14-15 de juny. Sant Joan de Moró (Plana Alta). Homenatge als cinquanta
anys de l'edició de "Sembra", periòdic de l'escola
d'Enric Soler i Godes.
1987
9-10 de maig. Sumacàrcer (Ribera Alta). "Per què cal
estudiar el medi en valencià". El quadern de camp.
21 de novembre. Torís (Ribera Alta). "L'àrea d'experiències
al cicle mitjà". Treball de camp.
1988
28 de maig. Sagunt (Camp de Morvedre). Treball al voltant dels quaderns-itineraris
del Sagunt de l'edat Antiga i Medieval.
22 d'octubre. La Llacuna, Vilallonga (La Safor). "Les estacions de
l'any a l'escola". Un currículum globalitzador.
17 de desembre. Torrent (Horta Sud). Taller de matemàtica: la calculadora.
Cronologia dels treballs i línies de recerca del GT-Estudi del
Medi
1969
El grup del Medi de la Secció de Pedagogia organitza en la Primera
Trobada de Mestres Freinet a Santander, una jornada d'Estudi a Santillana
del Mar, amb tres àmbits: el medi local de vida i treball, els infants
i la seua escolarització, l'àmbit històric-artístic
de la vila.
1972
Estatge Freinet a Madrid. Participen membres del M.C.E. italià, que
aporten la seua teoria sobre l'estudi del medi, que anomenen "investigació
d'ambient", amb l'aplicació del mètode científic
als treballs. El grup assumeix també aquestes protestes.
1982
La visita a Torino i el treball d'alguns membres del grup en el seminari
d'Antropologia Cultural del M.C.E., aporta noves vies de recerca com: el
descobriment de l'espai i el temps per part dels infants; el treball a l'entorn
d'allò imaginari i l'apropament a la cultura material dels objectes.
1984
En la IX Escola d'Estiu, el grup presenta un curs al voltant del treball
dels itineraris urbans a la ciutat de València, la qual cosa es concretarà
en estatges i en la creació del seminari "Descobrim la ciutat",
al Servei de Formació Permanent de la Universitat de València.
Els contactes amb professors de Geografia de la Universitat propiciaren
l'orientació d'aquests treballs en la corrent de la Geografia de
la Percepció.
1987
En l'estatge de Sumacàrcer treballem el "Quadern de camp",
com una eina didàctica de l'estudi del medi. Aplicació en
el treball de perfils del paisatge, tipologies urbanes i cultura material
dels objectes.
1988
En l'estatge de Riola comencem a aplicar els mapes conceptuals, com una
tècnica d'apropament a l'estudi del medi, per facilitar l'aprenentatge
dels infants.
Freinet entre nosaltres
1929
Jesús Sanz, professor de la Normal de Lleida, becat a l'Institut
J. J. Rousseau de Ginebra, coneix l'obra de C. Freinet i, de retorn a Lleida,
explica a Herminio Almendros, inspector de Primera Ensenyança a Lleida,
les seues opinions sobre les tècniques emprades per Freinet.
1930
Herminio Almendros estableix contactes amb C. Freinet i, amb la col·laboració
de mestres de Lleida, comencen a treballar les Tècniques Freinet,
iniciant així el grup que després serà la Cooperativa
Espanyola de la Impremta a l'Escola.
1933
L'Escola d'Estiu de la Generalitat de Catalunya compta amb la participació
de C. Freinet. El mestre Enric Soler i Godes, Carles Salvador i Gimeno i
Antoni Porcar i Candel participen d'aquesta i d'altres escoles d'estiu.
1934
El mestre Antoni Porcar i Candel publica a l'escola de Canet lo Roig (Baix
Maestrat) el primer diari escolar en valencià anomenat "Ibèria",
amb tipus de cautxú.
1936
Enric Soler i Godes comença a publicar el diari escolar "Sembra",
a l'escola de Sant Joan de Moró (Plana Baixa) amb la tècnica
de la impremta Freinet.
En el dia dedicat a l'Ensenyança, en la IV Setmana Cultural Valenciana
del 28 de juliol, havia de parlar el mestre Antoni Porcar sobre "Com
es fa una revista infantil segons el sistema Freinet". A causa de la
insurrecció militar aquests actes no es van celebrar.
1937
Al Butlletí de la Inspecció de Castelló núm.
6, Enric Soler i Godes escriu sobre "Una tècnica nova d'educació
popular. La impremta a l'escola".
1962
A l'estiu mestres de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat coneixen
d'altres mestres que practiquen les Tècniques Freinet i comencen
un intercanvi escolar amb una escola del Charend Maritime.
1964
Apareix "Escola" butlletí de la Secció de Pedagogia
de Lo Rat Penat.
1965
Mestres de l'esmentada Secció de Pedagogia participen en un "Estatge
Freinet" a Sant Julià de Loira (Andorra).
1966
Té lloc a Perpinyà el XXII Congrés de l'Institut Cooperatiu
de l'Escola Moderna. Hi participen cinc mestres valencians de la Secció
de Pedagogia, juntament amb dos de Catalunya i un altre del País
Basc.
A la primera Escola d'Estiu organitzada per "Rosa Sensat" els
mestres valencians de la Secció de Pedagogia fan la presentació
de les Tècniques Freinet.
Es publica el diari escolar "El Carro" al col·legi "Ruíz
Jiménez" de València, primer que es fa amb la tècnica
Freinet després de la Guerra Civil.
1967
La Secció de Pedagogia organitza el I Estatge "Llengua i Cultura"
a Sant Pau d'Albocàsser (Baix Maestrat). Hi participen altres mestres
de Catalunya i Euskadi. Entre els assistents es troba Jaume Miret, mestre
lleidatà, que havia estat membre de la Cooperativa Espanyola de la
Impremta a l'Escola.
1968
Es crea al Vedat de Torrent (Horta-Sud) l'escola "Tramuntana",
la primera que realitzarà tot l'ensenyament en valencià i
que partirà dels principis pedagògics de Freinet.
1969
Mestres de la Secció de Pedagogia organitzen a Santander la Primera
Trobada de seguidors d'aquestes tècniques. Hi participen mestres
de Catalunya, País Basc, Santander, Astúries i Madrid. Josep
Alcobé, antic mestre membre de la Cooperativa Espanyola de la Impremta
a l'Escola, exiliat a Mèxic, també hi participa.
1970
Herminio Almendros, l'inspector introductor en part de les Tècniques
Freinet, exiliat a Cuba, en una visita a Espanya, com a "Director del
Instituto Cubano del Libro" visita València per trobar-se amb
mestres seguidors de Freinet, amb els quals mantigué una sèrie
de xarrades.
La Trobada peninsular dels mestres Freinet té lloc al Seminari de
Montcada (Horta-Nord) essent una activitat en aquell moment totalment clandestina.
Hi va participar Alfonso Carlos Comín, el qual aconseguirà
que l'editorial Laia comence a publicar les obres de Freinet.
1972
Se celebra a Madrid el III Estatge de Coordinació dels Grups Territorials
del MCEP, en el qual participen mestres del Moviment de Cooperació
Educativa d'Italia (MCEI), que aporten noves idees i orientacions tals com
"l'escola com a investigació", "la recerca d'ambient",
en la vessant de l'Estudi del Medi, obrint noves possibilitats al treball
del grup de València.
1974
El Ministeri de la Governació espanyol autoritza el funcionament
de l'Associació Espanyola per a la Correspondència i la Impremta
Escolar (ACIES). Nom asèptic escollit expressament per a no cridar
l'atenció de la Dictadura. Té la seu a València.
1975
El grup d'ACIES de València demana autorització per celebrar
la Iª Escola d'Estiu del País Valencià. El governador
Oltra Moltó denega la seua autorització.
1976
Se celebra l'Escola d'Estiu al col·legi dels Jesuites de València.
ACIES col·labora com a membre en la Comissió Organitzadora.
1977
Al IV Congrés d'ACIES celebrat a Granada, amb la nova situació
política, s'acorda canviar el nom dels grups territorials Freinet
que funcionaven arreu de l'Estat, pel de "Moviment Cooperatiu de l'Escola
Popular" (MCEP). Els Grups Territorials (GT) mantenen la seua pròpia
autonomia com a base de funcionament cooperatiu.
Novembre, Estatge de Potries (La Safor). El Grup Territorial de València,
comença la seua col·laboració amb el Col·lectiu
de Mestres de la Safor.
1978
A la galeria l'Eixam de València té lloc la primera mostra
de treballs escolars, amb motiu de la diada nacional del País Valencià.
1980
Desembre, Estatge a Moixent sobre "L'ensenyament de les Ciències
Socials". Comença la col·laboració amb el Grups
d'Ensenyants de la Costera.
1981
Col·laboració amb la Institució Alfons el Magnànim
de la Diputació de València en la publicació de la
col·lecció "Fullets per a l'escola", que vol ser una
BT (Biblioteca de Treball) per als infants valencians, semblant de la que
publicà Freinet.
1984
Participació en el I Congrés de Moviments de Renovació
Pedagògica. Barcelona.
1986
Homenatge al mestre Enric Soler i Godes a Sant Joan de Moró (Plana
Alta) celebrant el 50è aniversari de la publicació del diari
escolar "Sembra".
1988
Festa-homenatge al mestre Antoni Porcar i Candel i als seus alumnes de l'escola
de Canet lo Roig (Baix Maestrat).
1989
Viatge del Grup Territorial de València a Cannes i a Itàlia.
Visita als companys del MCEI i a algunes de les escoles del Vèneto
i Reggio-Emilia.
Treball de reflexió i debat entorn a la teoria i pràctica
del moviment.
Participació en el II Congrés de Moviments de Renovació
Pedagògica. Gandia (La Safor).
1990
El Grup Territorial de València, a l'Estatge d'Altea (La Marina Baixa)
, es constitueix en una associació independent del MCEP d'Espanya,
amb el nom de "Moviment Cooperatiu de l'Escola Popular del País
Valencià".
1991
I Simposium del MCEP-PV a Castelló de la Plana, "Dels mètodes
naturals al constructivisme".
1992
II Simposi del MCEP-PV a Gandia, "Escola cooperativa, societat competitiva".
1993
III Simposi del MCEP-PV a Sagunt, "Els valors a l'escola multicultural"
Participació en el I Congrés de l'Escola Valenciana.
1994
IV Simposi del MCEP-PV a L'Alcúdia, "Cultura i Escola"
1995
V Simposi del MCEP-PV a Picanya "Estudi del Medi-Educació Ambiental"
