La crisi de les rotondes

Segons que deia, el problema que tenia en la vista era important. De dia, encara que fera núvol, havia de portar necessàriament ulleres de sol, perquè no suportava la claror, i de nit els llums dels cotxes l’enlluernaven. El metge li havia dit que no tenia solució, que això era per la vida. I encara com que amb unes gotes i una pomada la cosa no anava a més, perquè ella assegurava que hi havia hagut dies que pràcticament s'havia tornat cega.

Tot això, ho contava a una altra dona molt jove que seia a la mateixa taula. Devien ser amigues. L’altra li havia explicat que al cap de pocs dies canviaria de lloc de faena. Que se n’anava prop d’un centre comercial de la rodalia de València, on n'hi havia molta més, de faena. Allà, deia, amb les mateixes hores de plantó es podien guanyar molts més diners, perquè on treballaven actualment ja no hi acudia pràcticament ningú. Se li notava en la veu que li feia il·lusió la novetat.

Parlaven en un espanyol de Sud-amèrica, i la que havia anunciat el canvi d'emplaçament laboral contava a l’amiga que esperava que, si tot anava bé, en un parell d’anys més de faena podria tornar-se’n al seu país amb el fill.

Jo ho sentia sense haver-me d’esforçar, però amb curiositat. Eren a la taula del costat de la meua i parlaven en veu alta mentre prenien un café en aquell bar on jo havia entrat a fer això mateix. El local, d’una deixadesa paral·lela a la del polígon industrial on es trobava, era pràcticament buit. Només uns pocs parroquians, tots homes, s’entretenien a mastegar un dinar que s’endevinava de poca aspiració culinària, i a mirar amb una lubricitat mecànica les cuixes que les meues veïnes mostraven entre les botes llargues de tacons impracticables i les faldilles que ensenyaven més que no tapaven.

Segons que sembla, aquell polígon era ja ‘cremat’ i la clientela havia deixat d’acudir a buscar-hi la carn barata que es consumeix ràpidament en cotxes. Ara tocava explorar mercats nous. Una crisi és una oportunitat, diuen, i aquella xicona havia decidit de canviar la rotonda industrial per una altra de comercial. Allà, deia, ‘la policia molesta més, però si tens els papers en regla, no poden fer-te res’. Ací s’hauran de quedar les que no en tenen, de papers legalitzats, a passar calor, fred i cansera sense arribar a traure’s un jornal.

Van pagar i se’n van anar: començaven prompte la jornada laboral. En passar per la rotonda la vaig veure a l’entrada d’un carreró brut del polígon, amb les ulleres de sol, un cigarret a la boca i els tacons plens de resignació.

albinyana@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet