Prada a la Universitat

Sempre s’ha fet la Unversitat Catalana d’Estiu a Prada (i això no canviarà), però ara es pot ben dir que Prada (la UCE) ha segellat definitivament el seu compromís amb el món acadèmic catalanista: Imma Tubella, la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, ha acceptat de presidir la Fundació que fa possible que cada estiu se celebri al Conflent la gran festa cultural dels Països Catalans.

La Universitat Catalana d’Estiu entra de la mà de la UOC en la contemporaneïtat. El catalanisme resistent va aprofitar l’esperit revolucionari del Maig francès per institucionalitzar la celebració democràtica (i una mica llibertària) que era l'aplec anual a Prada. Amb la desaparició del franquisme, la UCE pogué subsistir perquè, pilotada per Enric Casassas, comptà amb la tutela decisiva de l’Institut d’Estudis Catalans. Les dues úniques institucions d’abast nacional que té el nostre país s’havien d’entendre i s’entengueren. I la tutela del IEC encara és ben viva, i es fa efectiva amb Joandomènec Ros, secretari general del IEC que, alhora, presideix l’Equip Rector de la UCE. Però, tant la UCE com el IEC són institucions que han entrat a l’edat provecta, i la saba que es transferien no rejovenia cap de les dues. Calia un empelt d’empenta, d’idees noves, de dinamisme, i la Universitat Oberta de Catalunya ha acceptat el desafiament de tenir Prada com a escenari presencial d’una part dels seus cursos d’estiu, alhora que ratificava amb la seva aliança amb la UCE la vocació de Països Catalans que tots li suposam. Només un núvol enterboleix aquest horitzó de col·laboració fèrtil entre la Universitat Oberta de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Catalana d’Estiu: el suport més que precari del govern de la Generalitat de Catalunya. Fa temps que la seva generositat subvencionadora fa parts i quarts i, a la UCE, li solen tocar les estretors. I, com més nacionalistes, més gasives són les seves conselleries amb les empreses patriòtiques. Qui es pensi que assenyal ERC no s’equivoca: una més de les seves incomprensibles desercions.

joan.mir@uib.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet