Opinió

 

<87/88>

Jordi Borda

05.07.2004

La nova Europa

A Donald Rumsfeld, secretari de defensa dels Estats Units, li deu haver agradat el resultat de l’Eurocopa de Futbol, si no és que considera el futbol, el 'soccer', un joc menor d’europeus. Li deu haver agradat perquè, aquí sí que s’ha complert fil per randa la seva diagnosi sobre l’status quo del continent. Hi ha hagut una baixada de les potències dominants d'aquestes últimes dècades, com ara Itàlia, Alemanya o França, ofegades per la inèrcia (la 'Vella Europa' en terminologia Rumsfeld), i han emergit països amb seleccions vigoroses, potencial físic i idees noves, que volen entrar a la noblesa futbolística continental: la 'nova Europa' de Grècia o la República Txeca, que s’ha fet notar ben a prop de les Açores.
Ha guanyat Grècia, en una final sorprenent, amb Portugal de finalista. Els militants del joc ofensiu hem restat decebuts en veient com guanyava una aposta com la dels grecs, dedicats a estudiar en profunditat l’equip rival i a esmerçar totes les energies a destruir-ne el joc sense cap mena d’aportació creativa. Portugal, en canvi, ha combinat amb èxit l’experiència d’una generació de futbolistes conscients que tenien l'última oportunitat de guanyar, amb la dinàmica guanyadora del Porto, campió d’Europa, i la qualitat de jugadors joves com Cristiano Ronaldo. Tot plegat sota la batuta de dos brasilers: Deco, nacionalitzat portuguès que avui arribarà a Barcelona per vestir de blaugrana, i Luiz Felipe Scolari, el seleccionador que té molts números per a seure algun dia a la banqueta del Camp Nou.
El futbol també compensa els excessos dels qui se’n volen aprofitar. David Beckham ha caigut de morros des de la galàxia a la gespa dels camps de Portugal i, com en el conte, ja hi ha qui s’atreveix a cridar ben fort que l’emperador es passeja despullat. La premsa anglesa crucifica Bekcham per haver fallat el tercer penalt consecutiu i el tracta com una joguina vella perquè ha descobert una nova estrella: el jove Rooney és la nineta dels ulls dels anglesos; això sí, sense el 'glamour' Spice. Tampoc no hi ha hagut notícies de Zidane, Raul, Henry o Trezeguet, més enllà dels anuncis de refrescos patrocinadors de l’Eurocopa.
I Espanya? Res de nou. Ni vella ni nova Europa. La de sempre. Èpica tronada, apel·lacions a la testosterona, fúria roja, toros i algun pollastre a les banderes, un seleccionador amb xandall i gorra que ha dimitit, un desplegament mediàtic que semblava voler reconquerir Portugal, polèmiques internes... Primera fase i cap a casa.
Just a l'inrevés de Letònia. En menys de dues dècades els letons han deixat de jugar amb Rússia i han pogut anar pel món essent ells mateixos. No han guanyat l’Eurocopa, però hi han participat en condicions d’igualtat i van creixent a poc a poc. Ells també han triomfat.

Editorial