Opinió
-
El cadàver de la transició
Xavier Montanyà
15.10.2004
-
Salvador Allende, l'última oportunitat
Xavier Montanyà
01.10.2004
-
Cultura sense contingut, igual a zero
Xavier Montanyà
22.09.2004
-
Els caníbals som els blancs
Xavier Montanyà
30.07.2004
-
Una decisió històrica del Constitucional
Xavier Montanyà
29.07.2004
-
Per què no callen els polítics jubilats?
Xavier Montanyà
13.07.2004
-
La nova Europa
Jordi Borda
05.07.2004
-
Aquí es continua pasturant idíl·licament
Xavier Montanyà
29.06.2004
-
Batalla final per la memòria
Xavier Montanyà
11.06.2004
-
La cultura no és televisiva
Xavier Montanyà
24.05.2004
-
La solució no és construir més presons
Xavier Montanyà
07.05.2004
-
L'esperit del Fòrum
Xavier Montanyà
03.05.2004
-
Bon cop d'estic
Jordi Borda
22.04.2004
Vicent Partal
04.04.2006
Marbella com a precedent
El govern espanyol sembla que decidirà avui de dissoldre l'ajuntament de Marbella, enfonsat en el caos de l'especulació urbanística i la delinqüència imbricada en la vida política. El cas m'interessa molt, sobretot com a precedent. Perquè estic convençut que molts ajuntaments valencians i balears no són gaire lluny de Marbella, d'això que Marbella representa. I ja se'm fa aigua a la boca sols de pensar en alguns polítics concrets i d'imaginar-me'ls ingressant a la presó.
La política valenciana, no sols aquesta, però sobretot la valenciana, ha estat marcada aquests darrers vint anys per l'especulació urbanística. Ajuntaments populars, però també molts consistoris dels altres partits, especialment socialistes, s'han llançat a una voràgine de destrucció del territori i d'enriquiment fàcil que resulta complicada d'explicar, per allò que té de manca de respecte profund del propi país i de relaxació de les regles bàsiques de la democràcia. Tan complicada d'explicar resulta aquesta voràgine especuladora, que Europa s'ha posat les mans al cap i des del Parlament Europeu ha promogut una rèplica que bé podria haver significat el principi de la fi de la impunitat viscuda aquestes dècades.
Si Marbella val com a exemple i, alguns ajuntaments més el segueixen, si realment això que viurem avui no és una anècdota, potser sí que començarà a esvair-se aquest malson dels PAIS d'urbanització obligatòria. I amb el malson es dissiparà la ràbia acumulada, la impotència que molts sentim en veient de quina manera el creixement desordenat i especulatiu ha anat apoderant-se del nostre paisatge quotidià, de la nostra geografia més estimada.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











