Opinió
-
Monoteisme
Mercè Ibarz
12.10.2006
-
Democràcia pura, dura i profunda
Xavier Montanyà
11.10.2006
-
El Catalunya-Euskadi de diumenge
Martí Estruch Axmacher
06.10.2006
-
Merci per la nit
Andreu Barnils
05.10.2006
-
El piano de Llach
Juli Peretó
02.10.2006
-
Renfe maltracta els usuaris
Martí Estruch Axmacher
29.09.2006
-
Tantes me'n digues
Joan Mir
25.09.2006
-
Creus a dojo
Martí Estruch Axmacher
22.09.2006
-
Volem la lluna
Xavier Montanyà
19.09.2006
-
Més policies, més robatoris
Mercè Ibarz
15.09.2006
-
Trio de nit
Andreu Barnils
29.06.2006
-
Franctirador
Marc Recha
28.06.2006
-
Joaquim Jordà
Mercè Ibarz
27.06.2006
Vicent Partal
01.04.2004
Que és intocable La Caixa?
Quan vaig arribar a Barcelona una de les coses que em varen sorprendre més va ser l'aurèola d'intocable que envoltava La Caixa. La gent s'indigna pels peatges de les autopistes, però sembla que no hi vulga veure la mà de La Caixa. Acusem Madrid i deixem netes les torres negres. Critiquem Telefònica per l'estat deficient de les telecomunicacions, i La Caixa, un dels accionistes de referència, sempre se'n salva. I no en diguem res, de la vergonya de tenir un feixista al capdavant de la principal institució financera del país. Encara li fan homenatges i tot!
Ara ens trobem amb un cas molt greu. El nostre país, el país d'on neix La Caixa, es va manifestar d'una manera contundent per la pau i contra l'ocupació de l'Iraq. Bush pare mateix va haver de dir allò de la 'política americana no la decidiran els manifestants de Barcelona'. La sensibilitat catalana contra la guerra i l'ocupació resta fora de tot dubte. Què passarà ara amb La Caixa?
De la participació d'aquesta entitat en l'Iraq Trade Bank, és difícil de no dir-ne rapinya. Per més apel·lació a l'ètica que faça. I en un cas com aquest, quin país veurem ara? El país mobilitzat per la pau que crida l'atenció del món sencer, o el país que reverencia fins a l'extrem allò que se suposa que és el seu principal poder econòmic? Passarem factura a La Caixa pel fet de participar en 'el banc de l'ocupació, com en diuen els iraquians? O tot seguirà el camí degut i qui dia passa negoci empeny? Ho pregunte.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











