Opinió

 

<82/88>

Martí Estruch Axmacher

06.10.2006

El Catalunya-Euskadi de diumenge

Una jutgessa va ordenar ahir la suspensió immediata de l'anunci de la Plataforma pro Seleccions Catalanes a la televisió. Motius: pot fomentar comportaments discriminatoris entre els menors i causar danys i perjudicis de difícil restauració. La veritat és que tranquil·litza saber que el poder judicial vetlla pels menuts de casa. Confiem que els jutges continuïn filant prim i que no calgui que els sempre amatents Ciutadans de Catalunya els hagin d'alertar cada vegada. I que no els passin per alt casos tan obvis com la campanya que va fer el PP en defensa de la constitució, amb la imatge d'uns nens jugant a futbol a la platja.

Així, doncs, Catalunya no pot tenir seleccions esportives nacionals, i la cosa escandalosa és l'anunci que fa la Plataforma per reivindicar que algun dia en pugui tenir. L'estat espanyol pot mobilitzar tota la maquinària diplomàtica, coaccions i amenaces incloses, per impedir a Fresno que Catalunya tingui una selecció d'hoquei sobre patins, i el problema és que, a l'anunci, hi apareguin nens. La Federació Espanyola de Futbol pot boicotar la incorporació de Gibraltar a la UEFA, però, en canvi, no es pot fer un anunci que faci al·lusions a aquesta actitud. Un anunci, per altra banda, prou innocent a parer meu.

La veritat: un cop emès i vist l'anunci, aquesta prohibició és la millor propaganda del partit. Gràcies, doncs, a la jutgessa sobiranista, i facin el favor de reservar-li un seient a la tribuna del Camp Nou. Estic segur que la prohibició farà que el vídeo tingui una difusió màxima per internet, com ja ha començat a passar, i que de passada es venguin uns milers d'entrades més. És ben sabut que el poble català és mesell (assenyat, en diuen) per naturalesa i que només aixeca la veu, poc, quan li trepitgen l'ull de poll.

El partit de diumenge ha de ser una gran festa. Som conscients que els partits de la selecció catalana són mancats d'emoció esportiva. El dia que ens hi juguem la classificació del mundial, ja anirem al camp a cridar i a patir; ara podem anar a fer-hi 'stripteases' col·lectius. Els partits que el règim ens deixa jugar són de costellada i no ens toca més remei que adaptar-nos-hi. Fóra bo de mantenir uns mínims, és clar, com que 'Els Segadors' sonin en la versió íntegra, i no sols un fragment, com ha passat en algunes ocasions. I no cal que en facin una versió rap, hip-hop o soul, que els símbols no convé de remenar-los gaire. També seria d'agrair que el president de la Generalitat, que vull suposar que hi assistirà, arribi puntual i no se'n vagi a la mitja part, com va fer a la recent final de la Copa Catalunya. I que no baixi a la gespa a fer de fotògraf ni es posi a fer de comentarista, que darrerament també hi té tirada.

El Catalunya-Euskadi és també l'ocasió perfecta per a reivindicar un dret que, com el d'autodeterminació, només sembla obvi i natural a alguns. A casa nostra, més de mig milió de persones van signar, l'any 1999, en favor de les seleccions nacionals. Els partits polítics encara les deuen comptar, perquè no sembla pas que s'ho prenguin gaire seriosament. CiU ja va demostrar que era una qüestió que no li feia perdre la son, i Montilla va avisar l'altre dia, cosa que l'honora, que per ell no és prioritària. És cert que Rafel Niubó va fer una bona feina a la Secretaria General de l'Esport, però quan ERC va ser amablement convidada a abandonar el govern, el PSC i el substitut de Niubó, Lolo Ibern, van deixar clares les intencions: l'actual responsable de projecció exterior és Jaime Conejero, que abans d'entrar al PSC diuen que havia liderat la Fuerza Nueva de Blas Piñar al Baix Llobregat. Però la cosa escandalosa és l'anunci.

Editorial