Marcant territori

Soldats desfilant per Barcelona, avions en vol rasant, cotxes de la guàrdia civil a les carreteres..., l'estat espanyol s'ha llançat a una ben poc subtil operació de marcar territori que pot impressionar algú..., si no fos que nosaltres també n'anem marcant. I de quina manera.

Uns i altres, superat el primer moment de sorpresa, fem allò que es fa en aquests casos: demostrar la força que té cadascun i veure si intimida gaire l'altre. Això sí, la diferència d'estil és tremenda. Estètica fins i tot.

Quan el Quebec va fer el referèndum per a separar-se del Canadà els canadencs van reaccionar amb algunes trampes, però sobretot traient a col·lació la seua estima pel Quebec i fent concessions perquè la proposta independentista semblàs més abrupta i menys natural. Espanya reacciona completament a l'inrevés. Amb estirabots tan notables com el del ministre Wert o amb el poc dissimulat desplegament de tropes que vénen a dir que són ací. Ells, els espanyols vull dir, es pensen que guanyaran si demostren que tenen més força bruta que nosaltres perquè nosaltres recularem. La nostra resposta és tota una altra.

I en tenim dues proves, d'ahir i d'avui. Contra l'amenaça de la força emergeix l'amenaça de la democràcia. Les dades del CEO, d'ahir, o les declaracions dels Verds suecs, d'avui, presenten al món una arma infinitament més eficaç que no la metralleta, el bram o el tricorni.

Em costa de creure que les eleccions puguen anar com ahir indicava el CEO. Ho trobe un poc exagerat. Però la tendència és indiscutible. Per més campanya que facen, el vot del país no tan solament sembla mantenir-se ferm, sinó que el vespre del 25 de novembre promet ser històric. Un vespre que, en el cas que es confirmen els resultats i que el PSC i el PP es troben relegats als llocs quart i cinquè del parlament, obrirà de bat a bat el vot a la independència.

Vot que, a més, els demòcrates de tot arreu comencen a considerar com una causa a defensar. En l'entrevista amb la diputada sueca Bodil Ceballos que publiquem avui, ella ho deixa ben clar: els demòcrates suecs han d'estar del nostre costat en la qüestió del referèndum. Amb una solidaritat que va estenent-se, encara tímidament, però que serà un clam quan el govern espanyol el prohibesca.

Vots contra crits i raons contra uniformes. Cadascú marca el territori com vol --o no sé si seria més adequat de dir 'com és'.

PS. Entre la marca espanyola hi ha també la concentració de demà a Barcelona. L'haurem de mirar amb lupa...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Contra l'amenaça de la força emergeix l'amenaça de la democràcia.