Opinió
-
La culpa sempre és de la Catenària i més misèries ferroviàries
Bel Zaballa
06.05.2015
-
Rus: un ignorant perdonavides
Josep Albinyana
05.05.2015
-
El factor 'desindependitzador'
Marta Rojals
05.05.2015
-
Esgotament preventiu a les portes d’un altre cicle electoral
Oriol Izquierdo
04.05.2015
-
Elon Musk ens entra pel terrat
Andreu Barnils
03.05.2015
-
Oh, quin Primer de Maig
Mercè Ibarz
02.05.2015
-
La desesperació de Duran
Pere Cardús
30.04.2015
-
València amb tots cinc sentits
Bel Zaballa
29.04.2015
-
Cas aïllat número 7.250.244/B
Marta Rojals
28.04.2015
-
La gran absent
Joan-Lluís Lluís
27.04.2015
-
Cuatrecasas i un funeral
Andreu Barnils
26.04.2015
-
Parlem clar de CiU, ERC i la CUP?
Pere Cardús
24.04.2015
-
#GràciesMestres
Bel Zaballa
22.04.2015
Vicent Partal
19.07.2010
Òmnium
Ara que ha passat una setmana de la manifestació és hora de dir-ho: les coses no passen perquè sí. I en aquest cas Òmnium va tenir un paper essencial que cal reconèixer i que ens hauria de portar a reforçar tant com puguem una institució que ha guanyat aquests darrers anys una centralitat i una credibilitat indiscutides.
És evident que la manifestació no és Òmnium i prou. Ningú no ho pretén, això. Però Òmnium va tenir un paper decisiu en la convocatòria, en el desenvolupament i en l'èxit. Va tenir el paper central probablement perquè podia fer-lo. Perquè és una institució apreciada i amb credibilitat, que ha sabut passar per la difícil maroma de la independència dels partits i de les institucions sense eixir-ne escaldada.
Això ha estat així per l'esforç tenaç de la gent que des que es fundà, sota la dictadura, fins avui ha sabut aportar treball, qualitat i saber fer a una entitat que entén que llengua i cultura és essencial per a fer país. Amb Acció Cultural del País Valencià o Obra Cultural Balear, però també amb moviments com Escola Valenciana, Òmnium representa la punta de llança de la societat civil, organitzada, activa i capaç de dirigir i aguantar tota mena de pressions quan la situació esdevé més difícil.
Òmnium, a més, ho fa, tot això, amb tan sols 20.000 socis. Una manera de regraciar-li l'esforç de la manifestació seria d'apuntar-s'hi i de fer més forta aquesta entitat clau de la societat civil. Ho podeu fer sense eixir d'internet.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











