Opinió
-
La culpa sempre és de la Catenària i més misèries ferroviàries
Bel Zaballa
06.05.2015
-
Rus: un ignorant perdonavides
Josep Albinyana
05.05.2015
-
El factor 'desindependitzador'
Marta Rojals
05.05.2015
-
Esgotament preventiu a les portes d’un altre cicle electoral
Oriol Izquierdo
04.05.2015
-
Elon Musk ens entra pel terrat
Andreu Barnils
03.05.2015
-
Oh, quin Primer de Maig
Mercè Ibarz
02.05.2015
-
La desesperació de Duran
Pere Cardús
30.04.2015
-
València amb tots cinc sentits
Bel Zaballa
29.04.2015
-
Cas aïllat número 7.250.244/B
Marta Rojals
28.04.2015
-
La gran absent
Joan-Lluís Lluís
27.04.2015
-
Cuatrecasas i un funeral
Andreu Barnils
26.04.2015
-
Parlem clar de CiU, ERC i la CUP?
Pere Cardús
24.04.2015
-
#GràciesMestres
Bel Zaballa
22.04.2015
Vicent Partal
05.03.2010
Salt
Les coses difícils volen molta seriositat. I a Salt, després d'uns quants dies en què molts hem tremolat, sembla que la responsabilitat s'imposa. No es pot construir una societat multicultural, si t'atraquen a cada cantonada. Perquè sabem, des de sempre, que en aquestes situacions l'atac a l'immigrat pren força.
Ahir es van reunir a Salt tot d'associacions, l'ajuntament, grups de veïns i representants dels grups d'immigrats per exigir conjuntament (i que siga conjuntament és molt important) que s'acabe la situació d'inseguretat que viu aquest municipi. Que s'acaben els assalts i els atracaments i la reincidència. Cal. Cal que això passe a tot arreu, és clar, però molt especialment en aquelles ciutats o barris on hi ha el perill que la inseguretat atie la flama del racisme.
No és, únicament, rebaixant el grau d'inseguretat, o anul·lant-la, que aconseguirem la tranquil·litat indispensable per a construir una societat multicultural. Calen moltes més coses, d'una banda i d'una altra, abans de pensar que comencem a anar bé. Drets i deures per als uns i per als altres, sobretot. Responsabilitat i diàleg. Propostes que ens acosten. Serveis socials a bastament per a tothom. I respecte, molt de respecte. Però, tot això, en un ambient viciat per la violència quotidiana no es pot ni intentar. Heus ací per què feia tanta por la situació de la setmana passada. Heus ací per què és esperançador això que passa ara.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











