Opinió
-
La culpa sempre és de la Catenària i més misèries ferroviàries
Bel Zaballa
06.05.2015
-
Rus: un ignorant perdonavides
Josep Albinyana
05.05.2015
-
El factor 'desindependitzador'
Marta Rojals
05.05.2015
-
Esgotament preventiu a les portes d’un altre cicle electoral
Oriol Izquierdo
04.05.2015
-
Elon Musk ens entra pel terrat
Andreu Barnils
03.05.2015
-
Oh, quin Primer de Maig
Mercè Ibarz
02.05.2015
-
La desesperació de Duran
Pere Cardús
30.04.2015
-
València amb tots cinc sentits
Bel Zaballa
29.04.2015
-
Cas aïllat número 7.250.244/B
Marta Rojals
28.04.2015
-
La gran absent
Joan-Lluís Lluís
27.04.2015
-
Cuatrecasas i un funeral
Andreu Barnils
26.04.2015
-
Parlem clar de CiU, ERC i la CUP?
Pere Cardús
24.04.2015
-
#GràciesMestres
Bel Zaballa
22.04.2015
Vicent Partal
22.06.2009
La CUP diu que no
Ahir la CUP va dir que no es presentaria a les eleccions al Parlament de Catalunya. Si bé les condicions semblaven molt favorables i hi havia una certa pressió pública perquè s'hi presentara, els militants de la CUP decidiren en una votació molt ajustada que la competició autonòmica no era cosa seua ara mateix. La configuració d'allò que alguns anomenen el tercer espai sobiranista, doncs, es va clarificant: la CUP opta per no tenir pressa i per concentrar-se en el poder local, que no és necessàriament poc.
Reconec que la votació m'ha sorprès. Sóc dels qui creuen que la CUP podria haver tret un resultat prou bo per a entrar al Parlament, arrapant una part del vot desencantat d'Iniciativa i d'Esquerra, car pot beure amb tranquil·litat de totes dues fonts. Dit això, que decidesca no presentar-se em sembla també un gest remarcable. Segurament que era més fàcil de dir que sí que no pas dir que no, i fins i tot més còmode. Segurament que haurien de donar menys explicacions presentant-se que no deixant de fer-ho. I tanmateix, han optat per no córrer. Alguns els titllaran de poc ambiciosos, però cal valorar també la coherència de model i la desgana de parlamentarisme. Si critiquem com s'han acomodat alguns a la vida parlamentària, per excés, que hi haja qui hi renuncie d'entrada, té també un gran valor.
Siga com siga, el tercer espai sobiranista que diuen no necessàriament perd, amb aquesta decisió, cap de les seues referències més importants. La CUP des dels municipis també pot fer molta feina i, si reeixira a entrar en l'Ajuntament de Barcelona, l'impacte polític segurament que fóra equivalent al d'entrar al Parlament de Catalunya. Però també és cert que, si algú aconsegueix de capitalitzar aquest tercer espai en les eleccions de l'any vinent, el futur de la CUP serà una mica més complicat perquè tindrà menys espai per a créixer.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











