Opinió
-
Plovia a Cassana
Josep Albinyana
13.01.2010
-
A què juguem?
Marta Rojals
24.12.2009
-
El complot 2.0
Oriol Lladó
23.12.2009
-
Copenhaguen: cinc conclusions
Xavi Sarrià
22.12.2009
-
Conte de Nadal
Andreu Barnils
21.12.2009
-
Flor d’hivern
Marta Rojals
18.12.2009
-
Entre les notes i el públic
Josep Albinyana
17.12.2009
-
Aleteig d’àliga
Joan Roma
16.12.2009
-
Cinc homes bons
David Fernàndez
15.12.2009
-
Una invitació a l'esperança
Albert Dasí
14.12.2009
-
'Nice shot'
Roger Cassany
11.12.2009
-
Vota No
Marta Rojals
10.12.2009
-
Aminatou Haidar
Xavi Sarrià
09.12.2009
Vicent Partal
19.02.2007
D'incongruències i d'alemanys
Quan E-On va fer l'OPA sobre Endesa determinats sectors econòmics, mediàtics i polítics espanyols van ser molt explícits a l'hora de defensar l'opció alemanya contra la catalana, i ho van fer argumentant que a la Unió Europea tots som u. Però ara els mateixos (i podríem fer una curiosa antologia de textos creuats) diuen que cal preservar el caràcter 'espanyol' de l'aeroport del Prat i que s'ha impedir que una aliança encapçalada pels alemanys de Lufthansa s'apoderi de la nova terminal. La incongruència és tan notable com explicable. Alemanys ara sí i ara no? O catalans ara no i ara no?
És curiós que els nacionalistes espanyols s'omplen la boca parlant de deixar fer el mercat i que, a la primera de canvi, quan es tracta d'entrebancar els avenços de les empreses o dels interessos catalans, traguen el sant-cristo gros i abonen tots els decrets i lleis i pactes del passat, per més intervencionistes que siguen. I sorprèn la velocitat amb què les fronteres es defineixen ben clarament. Val a dir, els alemanys d'E-On, quan són instrumentals contra Gas Natural, contra la Caixa, són amics. Però els alemanys de Lufthansa esdevenen ràpidament enemics, si asseguren un aeroport internacional competitiu (competitiu amb Madrid!). Aleshores, oh sorpresa!, s'ha acabat tot allò que dins la Unió tots som u i es faciliten les coses a Ibèria com siga, encara que la companyia espanyola s'haja desentès del Prat de la manera més descarada imaginable.
Vist des de la nostra perspectiva, pròpia i irreductible, la incongruència és contundent. Vist des de la d'ells, l'argument és, aparentment, d'una gran incongruència, però, en realitat, d'una gran congruència. Amb un problema important: no és una congruència confessable. Tret dels 'hooligans' de torn, ningú no pot defensar en públic que anar contra l'economia catalana siga l'argument de fons que explica una vegada i una altra els moviments i les posicions dels paladins mediàtics, econòmics o polítics del nacionalisme espanyol.
Però, ai!, se'ls entèn tot...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015