Opinió

 

<18/88>

Andreu Barnils

14.09.2014

Pujol i companyia

El cas Jordi Pujol s'emportarà per davant els pujolistes, és cert, però també als antipujolistes. Quan cau un sistema, cau tot el sistema. No només els partidaris, sinó també els detractors. Quan cau el feudalisme cauen tots, no només els senyors feudals. Serfs de la gleva, després, tampoc va haver-n'hi. Vam entrar en un altre paradigma. Quan caigui el capitalisme no només cauran els capitalistes, sinó també els anticapitalistes. Entrarem en un altre paradigma, amb uns altres actors. Per això dic que quan caigui el pujolisme, també cauran els antipujolistes.


Joan Garcia Oliver, altre cop Joan Garcia Oliver, explica com ningú aquest fenomen. En el seu cas, enlloc de Jordi Pujol, parla de Salvador Seguí, el Noi del Sucre. (Em sap greu comparar els dos personatges, perquè sóc un fan de Seguí, jo, i no puc dir el mateix de Jordi Pujol). Sigui com sigui quan va caure el Noi del Sucre, un gran sindicalista de principis de segle a Catalunya, també van caure els anti Seguí. D'anti Seguí n'hi havia molts, perquè la influència de Seguí era enorme. Enorme. Molt més gran que la de Pujol. I explica Garcia Oliver que un dels grans adversaris de Seguí era Picos, sabater anarquista: 'No faltaven companys, com Picos, implacables oponents de Seguí. Però què era Picos sinó això: Picos, un sabater anarquista que havia nascut per bordar al militant de més nivell, i com que era el Noi el més destacat, doncs Picos bordava molt cada vegada que el Noi feia o deia alguna cosa. [Quan van matar a el Noi] Picos, pres a la Model de Barcelona, es va llençar des de la galeria a la planta baixa, morint a l'instant. Pobres Picos!' (El Eco de los Pasos, pàgina 74)


Els drama dels antipujolistes, a dia d'avui, és espectacular. Ni crec ni espero que es suïcidin com el sabater Picos,quedi clar, però se'ls veu molt tocats. Però molt. Saben millor que ningú que sense Jordi Pujol, ells també desapareixen. Quin sentit tenen, ells, un cop Pujol no hi és? Quin sentit tenia Picos?


A més a més, per si això fos poc, si alguna cosa ha deixat clara la manifestació de dijous, és que resulta que Jordi Pujol cau, i l'independentisme no. No deuen entendre res. L'independentisme, més fort que mai a pocs dies del 9N. Ai ai ai. Podem dir el mateix dels antipujolistes? On són aquests dies? Voleu dir que, un cop superat Pujol, no superarem també els anti Pujol? Els pols oposats s'han de pensar a la vegada perquè, en el fons, són el mateix món. Miquel Bauçà té una idea similar, per mi molt atraient. Parlant dels catalans Bauçà ens diu això: 'Els nostres ancestres i els nostres enemics hem de pensar-los alhora. És obvi, però de vegades costa de veure llur influència simultània.' (Miquel Baucà, El Canvi)


Tinc moltes ganes que comenci la compareixença de Jordi Pujol al Parlament, la seva visita al jutge, i tot el que faci falta. Perquè mentre s'enfonsa, amb una mà diré adéu a Jordi Pujol i, amb l'altra, als anti pujolistes. No sé quin dels dos mons em resulta més pesat. Sí sé que tots dos em resulten igual d'antics.

Editorial