Opinió
-
El cafè pendent d'Obama amb Van Rompuy
Pere Cardús
25.09.2014
-
Que vindrà l’home del plasma!
Marta Rojals
23.09.2014
-
Alcohol i derrota
Andreu Barnils
21.09.2014
-
Les lliçons catalanes del no d’Escòcia
Pere Cardús
19.09.2014
-
La demagògia espanyolista
Xavi Sarrià
18.09.2014
-
Com s’aconseguirà la independència: quatre itineraris possibles
Pere Cardús
18.09.2014
-
Collons, amb la ‘gent legal’
Marta Rojals
16.09.2014
-
Pujol i companyia
Andreu Barnils
14.09.2014
-
Set passos i una hipòtesi d'ara al 9-N
Pere Cardús
13.09.2014
-
Seguir, seguir i seguir!
Xavi Sarrià
12.09.2014
-
Carta als meus cosins sobre una victòria a frec de dits
Joan-Lluís Lluís
07.09.2014
-
Sense por
Andreu Barnils
07.09.2014
-
Bombes? Sentències? La nostra obediència
Pere Cardús
04.09.2014
Vicent Partal
29.07.2008
Sort, Oleguer
En el nou Barça de Guardiola sembla que no hi ha lloc per a l'Oleguer. Per això ha triat el camí de l'Ajax, un dels grans noms del futbol mundial, l'equip de Cruyff, la màquina de fer futbol de Michels, l'afecció que encara avui recorda a cada partit els jueus del barri, assassinats pels nazis, el club de l'impressionant Amsterdam ArenA. Espere i desitge que tinga sort, siga feliç i jugue de gust.
Oleguer ha estat i és un jugador molt correcte, molt intel·ligent. No és un 'crack' de fantasia, però compleix bé el seu paper, sap fins on pot anar i no estalvia esforços per a arribar-hi. Però, dit tot això, per a molts de nosaltres Oleguer serà sempre una persona essencial per la seua actuació cívica, tan distinta de la dels futbolistes habituals.
A l'Oleguer, hi ha qui no li ha perdonat les seves preses de posició polítiques, la seua capacitat intel·lectual, la seua fidelitat a les idees i als principis que té com a ciutadà. És evident, en aquest sentit, que havia esdevingut una diana dels camps més espanyolistes i això no l'ha ajudat gens. Però cal dir que també som molts els qui l'hem valorat especialment per això.
I ara ha arribat el moment de dir adéu a can Barça. I en aquest context vull dir que m'agradaria que es poguera acomiadar com cal; perquè és un símbol i perquè és i ha estat un bon futbolista d'equip. Crec que seria just que algú ens deixara aplaudir-lo per darrera vegada al camp del que segur que sempre serà el seu equip del cor. I seria molt agradable de desitjar-li un bon viatge futbolístic. I dic futbolístic perquè el ciutadà Oleguer estic segur que sempre continuarà al nostre costat, des d'Amsterdam o des d'on siga, preocupat per nosaltres, solidari i decidit. Que aviat és dit.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











