El llit d’en Franki

Ens n'hem d'alegrar, que en Franki puga eixir al carrer i vaja a la presó 'únicament' en règim obert: és a dir, que hi dorma de dilluns a dijous, de nou a vuit. Bé. Més val això que no la bèstia presó actual de vint-i-quatre hores que ha de suportar. Però no perdem el nord tampoc: allò que és absurd és que en Franki, o qualsevol com ell, estiga a la presó. Ni onze hores, ni deu, ni cinc, ni cap.

Hi ha qui opina que la 'celeritat' amb què les institucions penitenciàries li han acordat el tercer grau és una mostra de la magnanimitat del sistema. A mi, em sembla, a tot estirar, que és una mostra de la poca consistència del sistema. En aquest cas hi ha pocs dubtes que la magnanimitat és una derivació de la mala consciència. Parles amb qui parles, tothom et diu que això és una bestiesa, que és una condemna desproporcionada, que no hi ha cap prova fefaent o que l'anomenat ultratge a la bandera no hauria de ser punible. I no parle pas dels companys d’en Franki, no, parle de gent amb responsabilitats polítiques i amb ideologies fins i tot contràries a la seua que s'adonen, simplement, que som davant una barbaritat.

I com que som davant una barbaritat, provem de suavitzar-la. Ja que les lleis i les normes són lentes, alleugem la pena del xicot, per exemple deixant-lo eixir els caps de setmana i reduint la seua estada a la presó a passar quaranta-quatre hores setmanals en un llit dormint. Hi insistesc: per Franki, més val així i que se li acabe aquest malson com més aviat millor. Però no és això.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet