Opinió
-
El cafè pendent d'Obama amb Van Rompuy
Pere Cardús
25.09.2014
-
Que vindrà l’home del plasma!
Marta Rojals
23.09.2014
-
Alcohol i derrota
Andreu Barnils
21.09.2014
-
Les lliçons catalanes del no d’Escòcia
Pere Cardús
19.09.2014
-
La demagògia espanyolista
Xavi Sarrià
18.09.2014
-
Com s’aconseguirà la independència: quatre itineraris possibles
Pere Cardús
18.09.2014
-
Collons, amb la ‘gent legal’
Marta Rojals
16.09.2014
-
Pujol i companyia
Andreu Barnils
14.09.2014
-
Set passos i una hipòtesi d'ara al 9-N
Pere Cardús
13.09.2014
-
Seguir, seguir i seguir!
Xavi Sarrià
12.09.2014
-
Carta als meus cosins sobre una victòria a frec de dits
Joan-Lluís Lluís
07.09.2014
-
Sense por
Andreu Barnils
07.09.2014
-
Bombes? Sentències? La nostra obediència
Pere Cardús
04.09.2014
Vicent Partal
06.03.2007
Ja ens tenen enganxats
La convocatòria de la manifestació de dissabte per Rajoy i de les concentracions que volen dur a terme divendres ja ha fet saltar totes les alarmes. La indecència moral del PP és tan gran que crida la indignació. Però la indignació porta a la defensa dels agredits amb tergiversacions i manipulacions, és a dir del PSOE. I a nosaltres, a partir d'ací, ens tenen enganxats, una vegada més. Ho deia amenaçadorament Carmen Chacón aquest cap de setmana: els catalans han de saber que no hi haurà cap més president com Zapatero. I és veritat que, al costat de la banda de Rajoy, Zapatero sembla presentable i tot, però ja ens han enganxat ben enganxats...
No hi ha millor carta de presentació per a Zapatero i companyia que aquest PP. La seua radicalitat és d'una dimensió tal que fa por. Aquests dies qui més qui menys pensa (reconeguem-ho, ho pensem en privat i en silenci) que aquest PP, si fórem al 1936, es posaria en favor de Franco i no dubtaria gens a sumar-se a la insurrecció. I és que els tics guerracivilistes són cada dia més descarats al Partit Popular, però sobretot i molt especialment a la ràdio-dels-mil-turons dels bisbes, a la gaseta conspirativa per excel·lència de la premsa europea, a l'entorn 'manolo el del bombo'.
L'espectacle que interpreta amb precisió d'orquestra simfònica el PP és tan aberrant, tan groller, tan poc europeu, tan crispat, tan escassament democràtic que clama al cel. I aleshores el mal, el mal de fons, és que fa bons els Zapateros de torn. Des de la perifèria domada i espantada assistim perplexos a l'onada de violència 'rojigualda' i ens torna la por. Hem de salvar Zapatero, que vénen els bàrbars!
I ja ens tenen enganxats.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











