Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<8/169>

Vicent Partal

18.03.2015

El peculiar ascens de Ciutadans a Espanya

Ciutadans ha emergit aquestes darreres setmanes i ha esdevingut un partit que amenaça el domini del PP i el PSOE a Espanya. Ha estat una emergència sorprenent, inesperada potser seria més exacte. No és pas fàcil d'entendre-la, per tant. Així i tot, hi ha algunes claus ben clares a l'hora d'explicar per quin motiu, de sobte, els espanyols s'interessen tant, aparentment, per un petit partit català.


Un factor evident, i primordial, és el desconeixement. Què ha votat Ciutadans al Parlament de Catalunya no ho sap ningú fora de Catalunya. Ni se sap la trajectòria del partit ni se n'han vists alguns dels dirigents més peculiars. Tan sols així, amb aquest desconeixement, s'explica que algú es pense que és un partit centrista, o fins i tot d'esquerres. La imatge de Ciutadans a fora és la d'un partit anticatalanista, sobretot. I també d'un partit nou. I aquesta novetat, en un moment de desconcert notable, és la peça essencial que li va obrint camí.


Amb tot, s'ha d'admetre que Ciutadans ho ha fet molt bé. Ha sabut vendre a fora un producte diferent del que ven a dins i l'ha fet creïble. No li podem llevar mèrits, tot i que en aquest exercici ha comptat amb un suport extraordinari, que és la segona clau de l'èxit sobtat d'Albert Rivera.


Parle de la televisió. I ja és ben curiós que Rivera haja repetit l'experiment d'Iglesias. Tots dos han estat alçats descaradament des d'una plataforma televisiva que els ha ofert en safata un impacte públic impossible d'aconseguir amb uns altres mitjans. Fins i tot hi ha qui diu que Rivera, precisament, ha estat usat en veient l'alarma que creava Iglesias de primer. És a dir, que és això que en diuen el Podem de la dreta, creat amb les mateixes tècniques que van fer servir per a crear el Podem de l'esquerra. 


Siga com siga, és evident que el creixement de Ciutadans i de Podem és un fenomen bàsicament televisiu. Amb poques arrels en el país real i molt de màrqueting en tots dos casos. 


Però, dit això, crec que no hauríem de perdre de vista encara el tercer factor clau que explica aquesta insòlita posició amb què Ciutadans ha conquistat Espanya. És la destrucció del model d'estat basat en el bipartidisme PP-PSOE i l'absència d'alternatives allà --que és una gran diferència amb això que passa ací. La gent, literalment, n'està farta. I això fa que siga més senzill que mai creure en il·lusions. La gent vol castigar el PP i el PSOE perquè avui es viu molt pitjor --no pitjor, sinó molt pitjor-- que no pas fa quatre anys. I sobre això Podem i Ciutadans ofereixen la mateixa recepta: eliminar 'la casta'.


Que siga veritat o no això que avui prediquen i que diuen que faran és tota una altra cosa que els votants espanyols encara no saben. S'ho trobaran, evidentment. Però tard, perquè ja hauran dipositat el seu vot, que ara mateix és l'única cosa que compta.





L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Francesc Estall


És ben cert que l'ascens d'aquests partits és un ascens mediàtic, se'ls coneix per que surten a la televisió i qui sigui que els dóna suport es basa en una situació conjuntural, la crisi fa sortir a la superfície la manca de democràcia del bipartidisme actual. Ara, a les eleccions tant andaluses com municipals veurem si aquest suport que assenyalen les enquestes es materialitza o no, perquè els castells en l'aire estan fets del no-res i ara per ara són partits que no ofereixen res, només una alternativa a l'afartament dels altres partits. Podria ser que tant suport demoscòpic finalment no es converteixi en vots i aquests partits s'estavellin; si fos així l'independentisme en podria sortir reforçat en manifestar-se que les alternatives fracassen. La primera prova a Andalusia d'aquí uns dies.




Josep Maria Gracia


Com molt be dius, el fenomen de la sobtada pujada als cels electorals de “Ciudadanos”, que ja no “Ciutadans”, te en gran part explicació en el desconeixement de la gent de les interioritats d’aquest partit.


La seva gran carta de presentació es que son catalans però dels bons, dels que volen seguir ajupint el cap davant dels amos espanyols i crec que aquest es un dels seus èxits, a les espanyes, aquesta mena de gent, cauen bé, que tot el seu ideari sigui un exercici de demagògia d’aquells que surten als llibres no ho saben ni ho volen saber.


Comencen, però, a sortir veus que avisen “cuidado que son catalanes”, el que no deixa de ser una justícia poètica, tenint en compte el seu descarat esforç en convertir Catalunya en una simple comunitat espanyola, on no es parli ni el seu idioma propi, nomes cal recordar la conversa amb l’infumable “senyor” Cajas de Convivència Cívica i la seva intenció de retornar el català al lloc on era el 1940.


Espero que els vagi bé, que puguem veure en Cañas al parlament espanyol, que es realment un lloc que li escau perfectament, molt adient amb les seves formes i la seva mala educació i on podrà deixar sortir tot el seu odi i ràbia continguts sense cap mena de preocupació, al contrari, allà segur que li riuran les gracies. A mes, allà trobarà els gin-tònics molt be de preu i espero fervorosament, que ho veiem com a veïns, a la secció d’internacional del telenotícies, perquè  llavors, els farts de riure poden ser memorables.



Carles Soler


Es curiós que després del tsunami podemos i de la forta campanya mediàtica en contra, ara Ciudadanos ix amb força per les Espanyes. Sembla clar el recolzament que té de certs grups de poder i mitjans de comunicació. És una versió de política “light” i que no te cap missatge amb contingut profund, a part és clar,  del seu anticatalanisme militant.Però no oblidem que quan el senyor Iglesias de podemos diu que respecta el dret a decidir de Catalunya però alhora diu que amb el President Mas no hi ha res a parlar o a decidir perquè és de la “casta”, ens delata que els catalans no ens podem refiar, perquè Iglesias s’oblida que el president Mas és la màxima figura institucional de Catalunya. Dirà el mateix Iglesias de la Merkel, de l’Hollande o de Cameron? Segur que no.   A mi em recorda a Zapatero i a les seves mentides sobre l’Estatut.Ens podem trobar amb el duet Podemos-Ciudadanos governant a Madrid d’ací uns mesos.El que és més important és que els catalans tinguem el nostre propi mapa polític totalment diferenciat. Cap d’aquests ens vindrà a donar un cop de mà en el nostre esdevenir com a poble.




Josep Usó


Pel que jo veig, tant Ciutadans com Podemos són el mateix producte (linia blava i línia roja). Als dos els ha llençat el veritable poder (l'econòmic) amb tots els mitjans dels què disposa. Televisió i diners en abundància per promoció de tota mena. I crec també que el que passarà és que substituiran de seguida als "cremats" PSOE i PP. Pense que la idea és aquesta. Substituir els vells per nous, però iguals. Vull dir, que tots dos saben a qui deuen el seu nou estat. A Espanya és evident que faran molt forat. A casa nostra hem de procurar que facen el menys possible.I els espanyols ja s'ho veuran. Votaran per castigar als lladres i corruptes que hi ha i votaran a uns que ha promocionat i publicitat el qui ha pagat i paga als corruptes i lladres actuals (als corruptors). Perquè el poder econòmic és qui de veritat se n'aprofita. Per Aznar 120000 € l'any, i per Endesa milers de milions.  Mala peça al teler. Ca que la gent sàpiga, que millore el seu nivell cultural; però això ja està també previst. IVA cultural al 21% i nova llei d'educació amb religió per tot arreu. Catòlica, per cert, que tothom sap que és la única vertadera. Quines ganes de marxar.




Josep Blesa


Quan n’Alfons López Tena estava al parlament ja els va clissar convenientment: “en són l’espanyolisme modernitzat”.  Ciudadanos és el mateix al Principat, a la Franja, a les illes i al País Valencià. Si analitzeu el programa presentat per Garitano i Conthe, els seus economistes de capçalera, veureu que en molts caos és més antisocial, si cap, que el propi PePE. L’ultraliberalització dels contractes que hi ha darrere del seu “contracte únic i indefinit” fa ballar de puntetes als amos de la llotja del Santiago Bernabeu.


Aleshores, de què ens estranyem de que apareguen en les tv’s del règim espanyol a tothora?


No ja les del règim de l’establisment, sinó, les quasi clandestines (Tv13, ratonera, mediterráneo, popular, etc.). Ja tenim una palanca, l’altra és PPodemos, que curiosament també es on va fer Pablo Iglesias II. No amb la Tuerka, que era tan minoritària com ho poguera ser Ràdio Klara, sinó amb les ultres. L’altra palanca de la tenalla.  En el fons s’està substituint un bipartidisme PPSOE per un altre C’Podemo’S.


A España pot interessar C’s pel marcat caràcter anticatalà i quintacolumnista, car forma part de l’ADN de l’estat espanyol des de la segona república ençà. Cal entendre C’s com a la marca blanca del PePE. No és molt més. Bé, no. Al País Valencià i supose que a les illes també, s’està engreixant a partir dels elements defenestrats del PPCV, com l’exbatle d’Alcoi (2003-11), Sedano, peraltista-saplanista conspicu, de l’opositor popular dins del PP a l’alcaldessa d’Elx, Emigdio Tormo, de J.J. Ripoll, l’expresident de la diputació d’Alacant, de Gema Amor de Benidorm que amenaça el PP de València, etc.  Espere que s’afegisca l’exbatlessa  encausada S. Castedo. Tota aquella corrua de l’Alicantón secessionista del Sureste Español.


És a dir, de tot el Zaplanisme com a organització que cerca únicament el benefici propi a través del B.O.E. “Verigüeu” les concessions de benzineres darrerament de les empreses saplanistes i trobareu el cabdell.        



Octavi Monsonís


Els partits tradicionals, llegiu PP i PSOE, estan tan desacreditats que ja no serveixen, no se'ls creu la majoria de la gent que durant trenta anys els han encimbellat, ara un ara l'altre, al govern de l'estat espanyol.
En aquesta situació és un risc massa gran per al sistema quedar-se sense els partits que el sostenen, ja que es podia arribar a nivells escandalosos, i perillosos perquè afebleix en excés la credibilitat democràtica, d'abstenció electoral, o bé entrar en processos desestabilitzadors, de grans moviments de gent al carrer, etc. En tots dos casos, el sistema queda massa a mercé d'elements que són fora del seu control.
Aquesta és, al meu entendre, la raó de l'aparició de Podemos i del triomf de Ciutadans, partits que no tenen el descrèdit dels partits tradicionals, que recolliran els vots socialistes (i de pas també els d'EU) en el cas de Podemos i els vots de la dreta en el cas de Ciutadans. Així s'elimina l'element abstenció i l'element desestabilització, esmentats abans.
Es tracta, per tant, d'una operació d'estat, del sistema, per tal de garantir-se la seua continuïtat sense sobresalts i, a més, el sistema (el règim tan denostat) ha tingut l'habilitat de presentar Podemos i Ciutadans com als grans renovadors de la política espanyola.
Una operació perfecta.
Si és que no tenim remei...




Andreu Rubio


A Andalusia la poca presència de partits  nacionalistes (solament el Partit Andalusista ) principalment, amb Izquierda Unida i Podemos poden decantar els  canvis  per a una nova  majoria, sense PP i PSOE;  és  per  això  que  Ciudadanos  i  UPyD   poden irrompre en el parlament  andalús  i per això els mass-media s'afanyen a fer-los-hi propaganda.




Almar Bosch


Instal.lats en la superficialitat, els programas escombreria apareixen com el 'novamas' de lo modern, el que està de moda, lamentablement líders en audiència
Si els grans amos dels mitjans de comunicació, són capaços de vendre les dues motos que es comentan, no vull imaginarme com sera d'aquí a una generació. Amb menys cultura, més  tele i una renda de subsistència, hauran aconseguit el somni que semblava impossible: tenir les masses quietes i aborregades. I pels antisistema: llei Mordaça.
Jo vull viure en un país on la cultura, el criteri propi i el respecte als altres sigui la NORMA. On la democràcia sigui real. On la llibertat per criticar-ho tot sigui possible.
Ho podrem fer? Sempre s'ha dit que les unitats petites son més kfàcils d'organitzar. Prefereixo viure en un pais de 7 millions d'habitants on quasi ens puguem conèixer tots i on tots ens hi sentim protagonistes per conviure en pau. On primi l'excel.lència i no la mediocritat. On puguem oferir als nostres fills i néts un futur basat en la política del treball i l'esforç.
Per això, el 27s no votaré PP ni CIUTADANS ni PSC ni PODEMOS ni ICV.
Votaré partits que estimin la meva terra i la vulguin lliure i sobirana.



Mail Obert