Opinió
-
Camps hauria de dimitir
Vicent Partal
15.07.2011
-
Trons i llamps
Vicent Partal
15.07.2011
-
Acorralen el Principat
Vicent Partal
14.07.2011
-
Els diners i la nació
Vicent Partal
13.07.2011
-
El futur de la premsa en l'era post diaris de paper
Vicent Partal
12.07.2011
-
Un preu car
Vicent Partal
11.07.2011
-
Garzón i la tortura
Vicent Partal
07.07.2011
-
Lliçó de diplomàcia
Vicent Partal
06.07.2011
-
Com en una guerra
Vicent Partal
05.07.2011
-
La SGAE i el PSOE
Vicent Partal
04.07.2011
-
L'hora de Trias
Vicent Partal
01.07.2011
-
A Grècia hi ha en joc més que no el futur d'un país
Vicent Partal
30.06.2011
-
Letizia Ortiz i els alcohòlics
Vicent Partal
29.06.2011
Vicent Partal
08.02.2005
Fins on?
La decisió del Deutsche Bank d'acomiadar o ‘deslocalitzar’ el deu per cent de la plantilla laboral, just després d'anunciar uns beneficis anuals fabulosos mou una polèmica enorme a Alemanya. El banc acomiadarà 6.400 treballadors, malgrat haver aconseguit el rècord de rendibilitat de la dècada, amb més de 2.500 milers de milions d'euros. El banc ha justificat la decisió amb la promesa feta als inversors d’augmentar la rendibilitat. Però la pregunta ha estat inevitable: i la responsabilitat social? Una empresa té el dret d’enriquir-se com siga, sense pensar en la repercussió social de les seues accions?
Ja ho sé, que la resposta no és senzilla. Depèn. És un equilibri delicat. Acomiadar més de sis mil treballadors, precisament en el moment que Alemanya torna a estar atemorida per la desocupació no hauria de ser una decisió presa a la babalà. I segur que no ho ha estat. Però, si el banc pot mostrar, per un costat, uns beneficis tan espectaculars, resulta poc estètic (com a mínim) acompanyar aquesta dada amb l’engegada al carrer de tanta gent per augmentar els beneficis. Uns beneficis que ja són substancials tal com són ara. En una situació de crisi, en un moment difícil per a l'empresa, els acomiadaments serien vistos amb la mateixa preocupació, però se’n podria entendre la lògica. La lògica d'acomiadar quan més diners es guanyen és difícil d'explicar. I preocupant.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015











