Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<78/169>

Vicent Partal

01.07.2011

L'hora de Trias

Barcelona viurà avui un canvi històric. Per primera volta des de la restauració de la democràcia hi haurà alternança política a l'ajuntament de la ciutat. Tres dècades de govern socialista deixen pas a un govern de CiU; més concretament, a la batllia de Xavier Trias.

Faig ressaltar aquest fet perquè em sembla que és significatiu. Xavier Trias és CiU, però té una personalitat molt forta i marcada, un equip propi que sembla molt cohesionat i unes maneres de fer que, en opinió meua, en fan un polític especial.

No amague que, en política, Trias em sembla un home d'idees clares, directe i franc. Ha protagonitzat, durant vuit anys, una oposició dura i exigent i ha donat mostres sobrades de coherència, de capacitat de diàleg i d'atenció als detalls. A més, ell i la seua gent representen, probablement, l'ala més socialdemòcrata de la coalició nacionalista, cosa que no és precisament anecdòtica en una ciutat com Barcelona. Tot això, amb la bona feina feta des de l'oposició, és evident que no en farà automàticament un gran batlle, però sí que li dóna un notable marge d'actuació.

Trias arriba en un moment gens fàcil. La crisi és important, masegadora. El fet que les dues bandes de la plaça siguen del mateix color polític sembla que complica més les coses que no pas les facilita. Però, sobretot, crec que Trias ha de ser conscient que deté la batllia de la capital en un moment que l'autoestima dels barcelonins –molt rebregats aquests darrers anys, cansats i desorientats– és baixa. La sensació que ens han convertit la ciutat en un parc temàtic on els ciutadans no pintem gaire res no serà fàcil d’esvair. Finalment la composició del plenari i el pes que el PP té tampoc no crec que li facilite la vida.

Però, de moment, les primeres mesures, i els primers noms, que s'anuncien per a àmbits tan crítics com l'urbanisme, la cultura o la seguretat són sensats. Poden agradar més o menys, però revelen un projecte pensat i sòlid. Que prou falta que ens fa, als ciutadans de Barcelona i a qui des d'avui serà el nostre nou batlle.

PD. Hi ha gent que posa les sigles per davant de tot: un convergent abans que persona és un convergent, un socialista abans que persona és un socialista... Crec que això no funciona sempre i jo, com a mínim, preferisc esperar a veure si la persona s'imposa al partit o no.

Mail Obert