Al carrer, també

El carrer sempre ha estat un espai privilegiat de la política. En una democràcia normal les manifestacions o bé són de matís o bé provenen d'una necessitat excepcional. I no impliquen mai, per si soles, cap mena de qüestionament del paper que tenen els parlaments, els governs, els ajuntaments i tota la trama institucional. Així, doncs, que un centenar d'associacions convoquen una manifestació per al febrer per dir que nosaltres els catalans tenim el dret de decidir el futur que volem per al nostre país, no hauria de sorprendre ningú, en vist del xàfec que cau. Sobretot, en vist del xàfec que cau.

Podria passar que, arribada la data de la manifestació, no calguera ni fer-la. Millor. Podria passar que no hi anàs prou gent. Què hi farem! Però allò que no hauria de passar és que es deixara de convocar una manifestació clara i contundent contra tot aquest xàfec continuat que cau ara de la caserna, ara dels jutges, ara de la COPE. Així de simple.

I els partits polítics del país cal que no es preocupen per això, si és que ja s'hi senten preocupats. La seua feina és ara de negociar, i bé.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet