Opinió

 

<77/169>

Vicent Partal

01.06.2011

Això es comença a moure

El conseller Mas-Colell va portar ahir els pressupostos del govern al parlament. El govern governa a través dels pressupostos, això és ben sabut. Així, doncs, tot ha començat a moure's de bell nou. Després de les eleccions catalanes i municipals els partits encara es miren de reüll i esperen, molts, vejam què passarà en les espanyoles. Però la presentació del pressupost obligava a moure fitxa – i la primera, l'ha moguda Joan Laporta.

Laporta, en efecte, va anunciar ahir que votaria favorablement els pressupostos. Laporta va arribar al parlament al capdavant de Solidaritat Catalana, però ja no en forma part i, com a diputat no adscrit, no ha de donar gaires explicacions a ningú dels seus actes. Els tres diputats de Solidaritat votaran que no, ell votarà que sí i Esquerra, gràcies al vot de l'ex-president del Barça, pot fer valer els seus escons amb una simple abstenció. Amb això n'hi hauria prou per a aprovar els pressupostos. Laporta, és difícil de passar-ho per alt, és ara part d'Unitat x Barcelona, la coalició que precisament Esquerra va articular a la capital.

L'operació potser calmarà les aigües una temporada –pendents tots de veure qui manarà a Madrid. Potser les calmarà perquè Convergència amaga la idea d'unes eleccions avançades. Fins ahir no tenia prou vots favorables i, si el parlament li tombàs el pressupost, l'única eixida clara seria d'anar a les eleccions. Aquesta possibilitat, a CiU creuen que els afavoriria, fins i tot amb la majoria absoluta que ara no tenen. Per l'oposició, la perspectiva és inquietant i ningú no dissimula que més val no arribar a aquest extrem. Per tant, doncs, si a Esquerra li fes el pes l'operació, acabaria traient un cert pes de sobre de tothom.

A més a més, si finalment es decidia a abstenir-se, Esquerra trauria profit de la situació d'interinitat, a l'espera de les eleccions espanyoles: comprometent-se ben poc, i explicablement, obriria una porta amb el govern, sense haver de separar-se gaire dels seus antics companys del tripartit. S'asseguraria una posició de privilegi com a interlocutor, que veia perduda abans que l'escó de Laporta començàs a ballar. I la resta dels partits, mentrestant, podrien mantenir les seues posicions sense arriscar-se a a un nou procés electoral en què encara podrien prendre mal.

Mail Obert