Opinió
-
Qui té por que votem?
Vicent Partal
07.09.2011
-
Els 125.953 alumnes valencians o tres famílies del Principat
Vicent Partal
06.09.2011
-
Cal parlar clar
Vicent Partal
05.09.2011
-
El ridícul de Duran, o CiU contra les cordes
Vicent Partal
03.09.2011
-
La anormalitat espanyola
Vicent Partal
02.09.2011
-
Barrera ens ha dit adéu sense haver vist la independència
Vicent Partal
27.08.2011
-
En favor de Televisió de Mallorca
Vicent Partal
29.07.2011
-
Bildu al Parlament de Catalunya
Vicent Partal
27.07.2011
-
Liderar el país
Vicent Partal
26.07.2011
-
El dret de la diferència
Vicent Partal
25.07.2011
-
L'adéu d'un sucursalista penós
Vicent Partal
20.07.2011
-
La mort d'un gran periodista
Vicent Partal
20.07.2011
-
El PSC tem el PP
Vicent Partal
19.07.2011
Vicent Partal
30.03.2006
Irresponsables
Som presoners de la sobreactuació. Fa temps que tot això és una enorme exageració: de l’oasi català hem passat al Dragon Khan, quan no som ni l'una cosa ni l’altra. Al famós oasi, s'hi destacaven unes formes florentines que semblaven indicar que no es movia ni un bri d’aire. Ara, en canvi, govern i oposició van a mata-degolla per qualsevol cosa, tant, que diries que som el pitjor país del món, el que té més problemes i està més fotut.
Per exemple, el cas de les cartes d’Esquerra a alguns càrrecs de confiança de la Generalitat. La dimensió real del fet, tal com la veig jo, és infinitament més petita que no aquest xou en què ens han embarcat. No dic que no siga important: dic que no n'hi ha per a tant; que s’estira en excés.
Ep!, de la mateixa manera que era una exageració desmesurada tot allò del tres per cent de les obres públiques per a CiU, que van esbombar amb tanta alegria com irresponsabilitat alguns periodistes i polítics, o uns i altres. Em sap molt de greu, però darrerament ens acostumem a viure suposats escàndols majúsculs per coses, importants i que cal resoldre, sí, però que no són allò que volen que pareguen. I tanta tensió extremada em sembla irresponsable, perillosa i gens útil. Vist com es desinflen, l'un rere l’altre, temes que van posar, no fa tant de temps, el país a un pas de l’atac de nervis.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015











