Opinió

 

<63/169>

Vicent Partal

26.04.2012

Què passa si trenquen el PP i CiU

Ahir es va veure, a Madrid i a Barcelona, que CiU i el PP s'han allunyat, aparentment, del tot. El PP, sobretot, va perdre els nervis en tots dos hemicicles. I el president Mas es va crispar més que no sol fer. Ara mateix sembla que la sintonia entre uns i altres s'haja acabat. I que la rancúnia del PP pot acabar complicant la vida de la Generalitat i de CiU més que no s'haurien pensat. Així, doncs, les eleccions avançades són l'opció més clara en l'horitzó, tret que es formàs un front antiPP a Catalunya, que tampoc no m'estranyaria gens.


CiU ja ha jugat en algunes ocasions amb les eleccions avançades. Hi ha un sector de la coalició que creu que unes eleccions avançades li donarien la majoria absoluta que ara li pareix tan necessària per a sobreviure. Sense aliats clars al parlament de Catalunya, els convergents optaren pel PP perquè es pensaven que seria possible d'entendre-s'hi a Madrid, gràcies a la política d'austeritat. Però també perquè ningú més no va voler fer-los costat.


Ara, en vist de com evoluciona la situació, és molt probable que el PP deixe de ser un aliat estable de CiU al Parlament de Catalunya. Si és que ja no ho ha deixat de ser. Si ningú més no dóna suport a aquest govern, doncs, com a molt tard a final d'any haurà de convocar eleccions perquè no podrà aprovar els pressupostos.


Però hi ha una alternativa imaginable. Al PSC, al PSOE, li podria convenir de sostenir el govern d'Artur Mas, si això desestabilitza Rajoy i el PP. Al congrés dels diputats el PP no necessita ningú per a imposar la seua agenda. Però imposar-la en solitari i contra tothom té un preu polític enorme. Especialment si el PP continua ofegant l'autonomia i avança en la liquidació del pacte constitucional, els socialistes podrien oblidar o matisar les desavinences amb CiU per un objectiu major: el cap de Mariano Rajoy, que fa poc més de cent dies que mana i ja perd punts en les enquestes d'opinió com si fes cent anys.


Perquè això passe les retallades són ara mateix un gran obstacle, és clar. Però CiU ha demostrat sovint que té un nas molt fi i no dubte gens que ja ensuma que en tot Europa el pèndol comença a exigir menys austeritat i més creixement. Supose que per això ha començat a modular el discurs, modulació que alguns caps pensants del PSC segueixen amb molta atenció. Molta.

Mail Obert