Opinió

 

<6/169>

Vicent Partal

31.03.2015

Un acord polític sòlid per la independència

CDC, ERC i les principals entitats sobiranistes del país van presentar ahir un pre-acord on s'estableix com creuen que hauria d'avançar el país a partir del 28 de setembre. Amb aquest text, CDC i ERC es comprometen a completar el procés d'independència en un període màxim de divuit mesos si el 27 de setembre les forces independentistes guanyen les eleccions. Des d'ahir, per tant, hi ha una data final marcada al calendari i hi ha també un camí conjunt pactat per una part substancial de la política catalana, amb la intenció d'arribar a la proclamació de la independència.


La notícia, l'acord, és molt important, transcendental. Ara caldrà fer-lo evolucionar i que més forces polítiques el discutesquen i s'hi sumen. És prou obert per a permetre-ho i és prou concret alhora per a no témer que quede aigualit de cap manera. Hi ha temps i carretera per a recórrer, especialment si el país torna a pressionar els polítics com ho ha fet fins ara.


Per als més dubitatius, cal dir que és un acord transparent: parla d'independència i dibuixa una manera d'aconseguir-la. Això no ho pot posar en dubte ningú. És un acord polític, per a fer política: és la concreció d'allò que tanta gent ha impulsat aquests darrers anys. I no hi ha ambigüitats respecte de res. Implica, això és obvi, la necessitat de guanyar les eleccions i de guanyar-les amb claredat i contundència. Però després tot s'explica sol i nítidament.


Pel que fa al temps que marca, ja hi ha qui s'ha afanyat a dir que s'hi amaga un nou ajornament. Potser els mesos que vivim ara sí que són un ajornament que ens hauríem pogut estalviar, però amb el calendari que ens dibuixa l'acord el procés de divuit mesos passat el 27-S no ajorna res, sinó que fa real la independència. El procés de redacció de la constitució republicana és clau, és la volta central sobre la qual es dreçarà l'edifici republicà. Per això aquest és un procés que no es pot fer abans de guanyar les eleccions. El fet que la ratificació de la constitució també ratifique la independència té molta importància, perquè vincula indestriablement la independència amb la renovació radical de les institucions. I marca, d'aquesta manera, un terreny de joc molt favorable al país que, pròpiament, ja significa la desconnexió de l'estat espanyol.


Hi ha un darrer element a tenir en compte, que és que facilita el reconeixement europeu. El reconeixement del nou estat es juga a Brussel·les i la tenacitat demostrada en dos anys i tres processos electorals pel poble català hi enviarà un missatge impossible de passar per alt. El poble de Catalunya s'haurà pronunciat el 9 de novembre de 2014, fent una demostració única i extraordinària de sobirania i d'estabilitat. S'haurà expressat el 27 de setembre de 2015 demostrant de manera inequívoca i contrastable que hi ha la majoria social per a la independència que justifica el procés mateix. I finalment s'haurà d'expressar a principi de 2017 ratificant la nova constitució. Si superem les tres proves amb èxit, i estic segur que ho farem, Europa no podrà dubtar gens ni mica que té davant un procés sòlid i ferm. Un procés que reclama una solució política que Espanya no pot aportar. Després de tot això, ningú no podrà invocar des de Brussel·les la casualitat, la moda o l'anècdota i serà a partir d'aquell moment que la necessitat d'una solució en l'àmbit de la Unió Europea i no en el d'Espanya caurà pel propi pes. I significarà la victòria definitiva.

Mail Obert