Qui hi ha a la presó i qui no

Pedro Pablo Peña va ser jutjat ahir per l'Audiència espanyola. És el líder de la formació ultradretana Alianza Nacional i era qüestionat per un discurs seu del 12 d'octubre passat en què deia que si Catalunya es feia independent caldria fer córrer la sang. El discurs va ser denunciat pel fiscal antiodi de Barcelona, que va remarcar que Peña havia parlat obertament de matar partidaris de la independència i que un dels crits més seguits de la concentració demanava de portar Artur Mas a una cambra de gas.

Davant l'audiència, el personatge en qüestió no únicament no es va preocupar de dissimular ni de rebaixar el to de les seues paraules, ans va insistir-hi i s'hi va refermar. I en cap moment ningú no aturà les seues proclames violentes.

Hem d'esperar al resultat d'aquest judici, és obvi. Però d'entrada hi ha una comparació que resulta més que sorprenent. Mentre aquest senyor és lliure de dir aquestes coses, Arnaldo Otegi és a la presó. Otegi, recordem-ho, l'acusaren d'haver organitzat l'esquerra abertzale, però també d'haver pronunciat unes paraules en un acte d'homenatge al pres d'ETA empresonat de feia més temps. Paraules que ni de lluny eren comparables a les que ara, en una seu judicial, ha pronunciat Pedro Pablo Peña.

Què passa, doncs? Que dir una cosa és delicte si la diu gent d'una tendència política, però no si la diu gent d'una altra tendència? O més exactament si la diuen des d'un projecte de nació o des d'un altre? La pregunta és retòrica. Naturalment que és així, i aquest és el gran problema. L'estat espanyol no és neutral amb els seus ciutadans, sinó que discrimina negativament segons les opcions polítiques i molt especialment nacionals. 

I si no que algú ens explique com és que Pedro Pablo Peña pot dir això que diu amb la tranquil·litat amb què ho diu...

L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Jaume Morrús

L' Estat espanyol i el seu entorn ja fa uns dies que ha apujat el to. Ells ja no es conformen en insinuar i han passat, de fet, a la amenaça verbal. Tot amb l'excusa de la constitució, del ordre establert i de la defensa de la pluralitat unificada.

Tot plegat es un esglaó més, un pas més enllà. Ara ja no esgrimeixen la legalitat de manera diplomàtica. La legalitat espanyola esdevé una arma llancívola, un suport per a la amenaça verbal directa. Ací estem i en aquest punt es troba l'establishment espanyol-centremadrileny.

No sé si en son prou conscients del que està provocant això a la gent d'aquí. De com ens esperona, de com fa sumar dubtosos (o no independentistes de soca-rel) a la majoria (poc silenciosa) que vol votar, que vol ser consultada. La gent que no voldria pas fer una escissió s'està veient abocada a saltar de bàndol, saltar per posar-se al costat de conciutadans que tan sols pretenen dir i votar el que volen ser. La pujada de tensió, les amenaces acaben en gravacions com les d'ahir, on persones que mai havien mostrar el seu independentisme ara demanen sens dubte participació i llibertat per decidir.

Com diuen, no es pot barrar el camp.

No sé pas si acabarem votant la consulta (jo en tinc la meva pròpia conclusió des de ja fa mesos, molt abans de que es fes oficial la data), però la intransigència, el supremacisme, la imposició, l'us de la força i la amenaça, mai han sigut pilars on bastir una convivència entre els pobles. I ara no es diferent, amb el to més pujat hem de saber mantenir l'ànim, el respecte, el discurs positiu i la fermesa. Així guanyarem, o serem més aprop de guanyar que no pas ells.

Manifest de caire feixista, manifest federalista, extrema dreta violenta, govern sord, etc. no podem amagar el seu menyspreu, la seva desesperació i la falta d'arguments (arguments sòlids, valuosos i acollidors). No poden amagar que si votem, quan sigui, sigui una consulta, sigui un referèndum, sigui en eleccions generals, municipals o autonòmiques... si votem.. i perden... hauran perdut definitivament, del tot. No poden suspendre la democràcia, no indefinidament. I hem d'estar preparats per votar tan aviat com puguem, amb un somriure als llavis, però també amb la determinació que ens cal.

Quan pitjor ho facin, millor per nosaltres. Ningú va dir que seria senzill i que no caldria fer-hi esforços, ens en caldran molts encara, se'ns farà feixuc, haurem de veure i escoltar coses gruixudes, però ens hi juguem molt, ens hi juguem massa com per deixar-ho córrer. Es la pervivència com a poble, com a cultura, com a nació... es ara o enterrarem moltes generacions futures.

Pep Agulló

'...Qui per impotència o per odi es complau amb l’extracció gratuïta i absurda d’una vida, qui fredament calcula els trajectes de la mort, és un contrafet moral i un esguerrat còsmic'  R.A.

(dedicat també a l’estat assasí d’Israel i al silenci còmplice)

Josep Castelltort

La llista de temes de justícia en que el poder judicial, a la pràctica, actúa de forma parcial i sempre en la mteixa direcció és molt llarga: temes de llengua al carrer, a l'escola, insults als catalans o a lo català, amenaces, ...
No n'hi ha prou que les lleis ens discriminin - llengua, història, finançament, acció política, ... - sino que, pel que es veu, els cal portar a terme una acció judicial també parcial.
No em sembla un tema menor.
Crec que cal fer també públic que la defensa dels drets polítics dels catalans, reconeguts per l'ordenament vigent, esta quedant sense un sistema de justícia en el que acollir-se. 
Els catalans som molt exigents amb els propis catalans en el respecte a la legalitat, per por a donar raons a l'espanyolisme. Nosaltres hem d'anar molt en compte a no provocar la reacció de l'espanyolisme rampant. L'asimetria en la llibertat d'expressió és bastant insuportable.
De fet, la Generalitat no actúa regularment en defensa dels catalans front els abusos de l'estat. És lògic. Però hi haurà d'haver un moment en que la defensa dels catalans haurà de ser a càrrec de la Generalitat per no quedar políticament orfes d'estat en la defensa dels nostres drets.

Octavi Monsonís

El problema més important de la democràcia espanyola ha estat i és el feixisme d'idees, de persones i de pràctiques instaŀlat en les estructures de l'estat. Tothom és conscient d'aquest fet, i no obstant els partits polítics i els poders de l'estat no han sigut capaços d'eradicar aquesta plaga.
Els actes feixistes, els comentaris feixistes, les agressions feixistes a persones i institucions, en general, ni s'han perseguit ni la justícia els ha condemnat com a tals actes feixistes (recordem el cas Agulló, en què la justícia va dictaminar que la mort del jove Guillem era conseqüència d'una baralla entre joves).
La conclusió per a mi és clara: diuen i fan feixisme a cara descoberta perquè se saben impunes. I això sí que és un autèntic i terrible problema.

Joan Ortí

Voldria comentar un fet que no és pas el primer d’aquest tipus, però caldria buscar-li la volta al tema, perquè crec que s’estan passant: la persecució d’estelades a la final de la copa d’Espanya mentre les banderes nazis onegen com si res.

En principi és un cos policial al servei de la constitució, no del PP, que paguem tots els ciutadans peninsulars, excepte Portugal. No poden actuar com si fos un grup ultra, o com un partit d’extrema dreta, han de tenir respecte per a tots els ciutadans i també si alguns d’aquests ciutadans son 'estrangers', i crec que en aquest cas el consolat francès hauria de demanar explicacions al ministre de governació.

En qualsevol cas s’ha de denunciar el paper de la policia a totes les instancies internacionals, ja que estem en aquest procés d’internacionalitzar la nostra causa cap a la independència i cal que se sàpiga com actua la policia espanyola.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Una cosa és delicte si la diu gent d'una tendència política, però no si la diu gent d'una altra tendència? Funciona així l'estat espanyol?