Opinió

 

<53/169>

Vicent Partal

21.11.2012

El delta de Xàtiva

Barcelona va lliurar ahir a Raimon la medalla d'Or de la ciutat. Fou un homenatge vibrant a un home, a un artista, que honora Barcelona, que ens honora als valencians i que honora la cultura catalana. L'excusa, alguna n'hi havia d'haver, era que feia cinquanta anys que Raimon havia cantat a Barcelona per primera volta...


El regidor de Cultura de la ciutat, Jaume Ciurana, va prendre la paraula breument, però digué un cosa que em cridà molt l'atenció: que Barcelona era un delta que projectava la cultura catalana en la mar de la cultura universal, però que, com tots els deltes, s'alimentava de la terra i de l'aigua que venia del rerepaís. De Xàtiva, va dir, en aquest cas --per cert, davant la regidora de Cultura de l'ajuntament xativí, present també en l'acte.


Ho matisà encara: Barcelona, digué, és deutora de tot el país, aprofita el país sencer i a la vegada és conscient del seu paper de ciutat cosmopolita, de port d'eixida de la catalanitat. Ho digué amb modèstia, remarcant que Barcelona necessitava la catalanitat més encara que no la catalanitat necessita Barcelona. Però amb la convicció que l'equilibri entre un país que crea Raimons i una ciutat admirada al món és un projecte engrescador i necessàriament interessant per a tothom.


I jo em vaig imaginar d'ací a un any, d'ací a dos potser, quan Xàtiva i Barcelona seran cadascuna a una banda de la frontera, i vaig entendre que la superació de les ratlles administratives era el delta. Perquè quan Catalunya serà independent, Xàtiva continuarà aportant Raimons al riu de la cultura catalana i Barcelona podrà continuar posant-se, potser amb més potència i tot, al servei de la cultura que li dóna sentit i la fa única.

Mail Obert