Opinió

 

<46/169>

Vicent Partal

12.03.2013

Bush i Irac = Camacho i Catalunya

Alícia Sánchez-Camacho exigeix protecció de la policia espanyola perquè diu que no es fia de la catalana. És una decisió molt greu, perquè deslegitima a consciència l'administració del país. Però Camacho no és pas innocent. Sap ben bé que segueix el mateix manual que va seguir Bush abans d'envair l'Irac. Si ho recordeu, de sobte, l'Irac va deixar de ser una nació o un estat en els discursos oficials i va passar a ser senzillament un 'règim'. Ara el PP vol aconseguir això mateix amb Catalunya.


Ja fa temps que dura. Els espanyolistes més radicals ja fa anys que, especialment en qüestions de llengua, neguen a tort i dret que l'estatut o les decisions del parlament siguen democràtiques, malgrat haver estat adoptades legítimament, i afirmen que Catalunya viu 'sota un règim' imposat. Imposat per qui? Segons ells per la Generalitat. Els resultats electorals, el referèndum sobre l'estatut o qualsevol argument que s'hi vulga oposar no volen dir res. Perquè el seu missatge no té en compte la realitat. Només és propaganda monòtona, com propaganda monòtona era l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Irac. Mentida que la insistència va acabar fent semblar veritat.


Tanmateix, respecte d'aquests grups radicals el gest de Camacho és un salt d'una gran dimensió. Perquè ja no parlem de llengua, sinó de policia i perquè qui comet aquesta aberració no és un personatge marginal sinó la líder del principal partit espanyol a Catalunya. I hi ha poques explicacions possibles a tanta indecència política. Només se m'acut que, sabent com saben que tenen perdut el referèndum, el PP decideix de recórrer al manual neoconservador; segons el qual la realitat no importa gens i la convivència no tan solament no és cap valor sinó que és una nosa. 


Però mirem on porta aquest canvi de política de Camacho. Si el PP segueix aquest camí i defensa que l'administració de Catalunya no és una administració europea normal sinó un instrument polític al servei d'un presumpte règim opressor, el pas lògic següent és negar a la Generalitat la condició de ser la representació política del poble català. Convertir-la en un règim i reclamar-ne el desmantellament adduint que és un perill per a tothom. Que en definitiva aquesta va ser l'estratègia de Bush a l'Irac.


Dos detalls interessants finals.


1) No passem per alt que el PP ja va avisar: 'Abans de trencar-se Espanya es trencarà Catalunya.' Camacho vol que el 20% que va votar contra la consulta s'insubordine contra qualsevol representant de la Generalitat.


2) I fixem-nos que els populars activen la doctrina Bush quan el PSC, al qual tan alegrement donaven la benvinguda al seu costat no fa gaires setmanes, sembla consolidar-se ara al costat dels partits democràtics i, per tant, a favor de la consulta. La solució de Camacho, en aquestes condicions, és pur manual: crida els tancs si ets tan minoritari que de cap manera no et podràs oposar a la voluntat de la majoria. I per evitar que ningú pregunte com és que no et voten a tu, nega el procés sencer i converteix el país simplement en un règim.

Mail Obert