De monarques, països i periodistes

L'anunci que un tribunal marroquí ha condemnat el periodista Alí Lmrabet a deu anys d'inhabilitació professional per un delicte de difamació ha merescut el rebuig incondicional de la professió periodística, al qual em sume. Però voldria advertir que la condemna li ha arribat per haver defensat els saharians exiliats, per haver dit que el Polisario no és cap grup terrorista i per haver reivindicat el dret del poble saharià a decidir el propi futur. I, de passada, potser podríem recordar també que el 2003 fou condemnat a vuit mesos de presó per 'injúries' al rei, consistents a haver demanat pels diners de la monarquia. Dit això, la qüestió és: què passaria, si per comptes de dir Sàhara, diguérem Euskadi i, per comptes de Mohàmed, Juan Carlos?

És una pregunta retòrica, ja ho sé. Destacats professionals espanyols s'han omplert la boca aquestes darreres hores de santa indignació sobre aquesta atrocitat. Però són els mateixos que callen sempre que la premsa en èuscar es posa sota sospita permanent. Els mateixos que no van dir res llavors del tancament d'Egunkaria i de les tortures infligides als directius. Els mateixos que desqualifiquen qualsevol veu dissident que els arriba des del nostre país. Els mateixos que es desficien per besar la mà del monarca, del 'nostre', per més que en sapiguem tan poc, de les seues finances, com de les de la monarquia marroquina. Defensar unes nacions o atacar un monarca acaba essent, doncs, sobretot, una qüestió de passaport. Sempre és més senzill atrevir-s’hi, amb l'altre.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet