Opinió

 

<29/169>

Vicent Partal

03.03.2014

Putin: ací teniu el monstre

Un dels problemes més greus del món avui és que el diner criminal s'ha tornat legítim. A aquest occident sotmès a una crisi que ja fa massa anys que dura no li queden escrúpols per a preguntar com és que Catar, la Xina o Rússia tenen tant capital. Simplement ens hem posat en venda i l'ànsia d'obrir els nostres braços als nous milionaris és irresistible, sembla. Irresistible fins al punt de passar per alt l'esclavatge, la violència, les guerres i, és clar, l'opressió que són a la base de l'opulència d'aquests països, d'aquests règims.


Les nostres societats, però, ho han acceptat tot plegat com si fos un mal menor. De tant en tant, hi ha algun estirabot que causa més nervis d'allò que és habitual, com ho ha estat, recentment, el tracte als homosexuals durant els jocs olímpics. Però ni amb això no n'hi ha prou perquè denunciem amb fermesa l'actuació de governs, primers ministres, presidents o secretaris generals que –ho sap tothom– són literalment uns criminals. El seu gas, els seus avions o les seues fàbriques de baix cost són més importants per als nostres dirigents que no les conseqüències dels seus actes. I així anem perdonant crim rere crim fins que ensopeguem de cara amb el monstre, com ha passat ara.


Vladímir Putin és un dels personatges més perillosos d'aquest planeta. Ho és avui, però ho era també fa deu anys. I com que en el passat li han consentit tot allò que li han consentit ara porta el món a una situació de tensió que feia trenta anys que no vivíem. Això que passa a Ucraïna és extraordinàriament greu i pot arrossegar Europa a un conflicte enorme. És una pena que els qui avui es planyen de la seua violència i la seua intransigència a Ucraïna no li haguessen volgut parar mai els peus abans, quan feia això mateix contra uns altres o contra el seu poble. Ara ja és massa tard…


 


 


 


L'opinió dels subscriptors:


 


Montserrat Vallribera: Jo també fa anys que em pregunto per què s’ha permès a Putin bastir el seu imperi d’odi i de totalitarisme absolut.


A més de la por que aquesta situació acabi degenerant en un conflicte com a mínim europeu, a mi em sembla que als catalans ens cal témer que el govern espanyol copiï aquest 'big brother' que tan a prop té i que ha pogut actuar de forma impune davant duna Europa que girava el cap i mirava en direcció contrària amb ulls de lluç fregit.




Lluís Viñas: M'ha sorprès el vostre comentari d'avui, no perquè no hi estigui fonamentalment d'acord, si no perquè sembla que seguim volent oblidar que els gasos, avions de combat, guerres, invasions, segrests, tortures, cops d'estat, assassinats, etc. no són cosa només de Rússia, la Xina, Catar o Síria. Seguim sense atrevir-nos a posar a uns països com EUA, UK, França i en general els que formen la OTAN, al seu lloc i denunciar clarament els seus crims contra la humanitat com ho fem amb els altres. Ni els EUA, ni la UE ni la OTAN tenen cap mena de credibilitat moral en aquest moment.



Josep Usó: Mala peça al teler. Encara ara, sentim presumptes empresaris enllepolits amb els turistes d'origen rus que fan grans inversions a casa nostra. És evident que treballant ningú no es fa milionari. I és encara més evident que les fortunes enormes sempre es fan a base de grans explotacions, si no de crims execrables. 


Però aquest és el preu que ara pagarem tots, tot Europa i ja veurem si no pren mal ningú més per haver pensat que l'única cosa que importava eren els diners. 


Ja ho va dir Kafka. Malauradament no en recorde el fragment amb exactitud, però sí el missatge: S'han endut el gitano i jo no he dit res; s'han endut l'anarquista i jo no he dit res; s'han endut l'homosexual i jo no he dit res. S'han endut... i jo no he dit res. Ara em vénen a buscar a mi i ningú no dirà res.


Les grans frases i grans paraules s'han de creure i dur a terme. En cas contrari, no són ni paper mullat. On són ara, els valors de la democràcia, del respecte als drets humans, a la llibertat d'expressió, etc. Bon dilluns a tothom.



Josep Jallé: Alguns de nosaltres som molt optimistes quan a pensar que perquè morís Franco s’acabaria el franquisme o perquè quan va caure el mur de Berlín s’acabaria el concepte de la URRS. O que amb la mort de Chávez retornaria la democràcia a Veneçuela. Em referesc a les mentalitats.


Ni trenta ni quaranta ni uns quants més d’anys poden fer canviar mentalitats suportades per ADN’s ancestrals i per usos, costums i prebendes arrelades en la quotidianitat. Putín, el controlador de la KGB, estratega de la guerra freda, i sobretot bruta, sempre serà el que ha estat: un masacrador sense escrúpols ... Txetxènia, Polikotskaia  I les mentalitats dels seus votants, també. Coma ací amb els que voten als nets dels del cop d'Estat del 1936.


No ens enganyem: governen perquè els voten, ni que sigui amb manipulació,  per por, per conveniència o per desix de ser, algun dia, vividors d’algun càrrec o mantenidors de prebendes tradicionals. I d’Europa, açò que en diem eufemísticament la Unió Europea, no en poden esperar gran cosa com sempre, actualment ni Ucraïna ni Síria, altre cas sagnant de pactes de guerra freda, aquesta que mai es va acabar, que romania somorta, com el franquisme, per revifar quan ha convingut. En el fons fem allò més còmode, el que sabem fer, el que ens han ficat que “convé” fer. El conservadorisme és fruit de la comoditat i l’ésser humà, l’homo erectus, ja va fer l’esforç de posar-se dret fa més de 4 milions d’anys. Ara li demanem que canvie mentalitat en 30 o 40 anys .... no és massa desafiament?. Som on érem, amb una mica de rímel que quan s’escorre deixa al descobert una de les autèntiques cares d’aquest drama humà: la insolidaritat.


 


 


Octavi Monsonís: Crimea a banda –perquè Stalin, com a bon dictador, feia i desfeia en el seu imperi, va separar-la de Rússia i la va 'regalar' a Ucraïna–, amb quin dret Putin pretén envair Ucraïna? Com hi hem arribat, fins ací? Per què les potències occidentals (llegiu els EUA, per favor, perquè la UE no compta gens en política internacional) han fet que l'assumpte es podresca fins a aquest punt?


Hi ha qui es pregunta qui són els bons en aquest afer. La Rússia imperial vol fer valdre els seus pretesos drets (adquirits per les armes i no pels vots) a la zona a costa de la voluntat dels ucraïnesos i de la seua convivència.


El problema està en el fet que s'ha d'evitar un enfrontament civil, s'ha d'impedir una invasió russa i s'ha de seguir una política de salvaguarda dels drets de les llengües i cultures russa i ucraïnesa.


I la cosa més urgent de totes és aturar l'imperialisme militar rus que pretén envair un país. I a això s'han de dedicar les cancelleries europees i mundials, perquè el fantasma de la guerra és a tocar i les conseqüències poden ser catastròfiques.

Mail Obert