Opinió
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015
-
Que ens ho demanen
Vicent Partal
23.06.2015
Vicent Partal
01.04.2004
Que és intocable La Caixa?
Quan vaig arribar a Barcelona una de les coses que em varen sorprendre més va ser l'aurèola d'intocable que envoltava La Caixa. La gent s'indigna pels peatges de les autopistes, però sembla que no hi vulga veure la mà de La Caixa. Acusem Madrid i deixem netes les torres negres. Critiquem Telefònica per l'estat deficient de les telecomunicacions, i La Caixa, un dels accionistes de referència, sempre se'n salva. I no en diguem res, de la vergonya de tenir un feixista al capdavant de la principal institució financera del país. Encara li fan homenatges i tot!
Ara ens trobem amb un cas molt greu. El nostre país, el país d'on neix La Caixa, es va manifestar d'una manera contundent per la pau i contra l'ocupació de l'Iraq. Bush pare mateix va haver de dir allò de la 'política americana no la decidiran els manifestants de Barcelona'. La sensibilitat catalana contra la guerra i l'ocupació resta fora de tot dubte. Què passarà ara amb La Caixa?
De la participació d'aquesta entitat en l'Iraq Trade Bank, és difícil de no dir-ne rapinya. Per més apel·lació a l'ètica que faça. I en un cas com aquest, quin país veurem ara? El país mobilitzat per la pau que crida l'atenció del món sencer, o el país que reverencia fins a l'extrem allò que se suposa que és el seu principal poder econòmic? Passarem factura a La Caixa pel fet de participar en 'el banc de l'ocupació, com en diuen els iraquians? O tot seguirà el camí degut i qui dia passa negoci empeny? Ho pregunte.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015