Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

23.06.2015

Que ens ho demanen

Sóc soci de l'ANC i d'Òmnium. Com tanta altra gent. I entenc perfectament que l'envit que dissabte va fer el president Mas a les dues entitats és complex i difícil de gestionar. Que és molt delicat. Però també vull dir que em sembla que hi ha una solució molt senzilla i elemental: demanar-nos-ho. Demanar-nos als socis què pensem de tot plegat i, per tant, decidir col·lectivament què hauríem de fer.


En el discurs, Artur Mas va acceptar que no podia haver-hi llista unida de partits com la que ell volia, perquè no la volen els altres. No va reobrir aquest debat. Però es va demanar, al mateix temps, si les entitats sobiranistes estarien disposades a fer-ne una, de llista, explícitament al marge dels partits. Entenent que si fos el cas, CDC no s'hi presentaria i les entitats elaborarien la llista, amb plena llibertat, sense condicionants per part del partit. Hi ha qui opina que tot plegat és una trampa. No ho discutiré, però no sé veure on hi ha la trampa si ell voluntàriament s'aparta de la primera fila. A mi em sembla que dissabte el president va proposar si calia superar els partits, tenint en compte com és d'important allò que ens juguem el 27-S i vist que som on som.


I en aquest punt la meua resposta, individual, és que sí, que crec que cal superar-los per a garantir una victòria esclatant. Estaria molt d'acord que l'ANC i Òmnium confegissen una llista electoral pròpia, oberta als partits que volguessen afegir-s'hi i molt respectuosa amb els qui volguessen competir-hi a banda. Però aquesta és només la meua resposta personal i, per tant, no té cap més valor sinó expressar el meu parer.


Què n'opina la resta de la gent? Crec que això és realment important i determinant i pense, doncs, que demanar-ho en una consulta interna seria molt útil. Jo puc fer una anàlisi equivocada de la realitat del país, això ho accepte com un principi bàsic sempre. Però al mateix temps estic convençut que desenes de milers de votants, socis de l'ANC i d'Òmnium, que són les dues organitzacions més plurals i esteses que conec, l'encertarien de ple. Fins i tot crec que caldria pensar que fos una votació oberta a tothom qui volgués participar-hi, sense límits.


Contra una proposta com aquesta, a més, no se m'acut ni un sol argument. El pacte que es va signar fa mesos afectava només els partits —i, per cert, és un pacte ben curiós, perquè no l'ha complert ningú a les municipals. El temor de divisió de les organitzacions, que és real si només decideixen les cúpules, desapareixeria gràcies a la consulta, car no tinc cap dubte que tothom acceptaria la decisió democràtica de la majoria, fos quina fos. I fins i tot crec que seria molt útil de proposar, paral·lelament, una mena de megaprimàries en què tothom pogués triar els noms dels candidats que voldríem que encapçalassen les llistes si el resultat final fos favorable a presentar-les. Tant que hem criticat les llistes tancades i les obsessions partidistes, mireu quina oportunitat més gran no seria aquesta. Quina manera més democràtica d'obrir pas a la república de tots.





L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)






Josep-Anton Monfort


Entenc i respecto la teva posició, Vicent, però no acabo de veure cóm es pot fer una llista unitària a aquestes alçades i tal com estan les coses. ERC i la CUP ja han van dir que no a la llista única que va proposar en Mas i tenen i mantenen les seves pròpies llistes, també obertes. Com es pot pretendre, aleshores, que aquesta hipotètica llista de les associacions integri també ERC i la CUP? No tindria cap sentit que ERC, per exemple, presenti la seva llista i, a més, personalitats d'ERC s'afegeixin a la una nova llista transversal. L'única possibilitat seria que ERC i la CUP renunciessin a les seves llistes i s'integressin a la llista nova, cosa a la qual ja han dit que no. Mas ho sap i, en canvi, s'entesta en una proposta que si no li vols dir OPA en té tots els efectes.


D'altra banda, tots estem d'acord que Artur Mas és un actiu del que no en podem prescindir i, per tant, hauria d'anar en alguna llista. Només podria anar a la llista de les associacions i aleshores, independentment de la posició on figuri en aquesta llista, serà inevitablement "la llista d'en Mas", a la quan no aniran ni els d'ERC ni la CUP. Per tant, el més probable es que aquesta llista “única” no surti, que la 3a llista sigui d’en Mas i CDC ampliada i que la proposta de molins de Rei només hagi servit per tensionar i (esperem que no) dividir les entitats sobiranistes.



Joan Rubiralta


Aquesta vegada sento dissentir de tu, Vicent. No dic que la proposta del president sigui una trampa però és evident que el que va dir no és exactament el que afirmes. Segons he llegit, ell va afirmar que volia que les entitats sobiranistes s'impliquessin personalment en la llista que ell proposava. És cert que no serà una llista de CDC però em sembla evident que si Mas fa la proposta, la quantitat de gent afí a convergència que hi sigui present serà una gran majoria, i el paper del mateix president, tot i que en l'entrevista d'avui ho ha volgut maquillar, no serà el de l'últim de la fila ni el del mig, sinó que la voldrà encapçalar amb la qual cosa el problema de la divisió davant de la proposta ja serà un fet, perquè tornarà a ser una llista del president. D'altra banda, afirmar que si no guanya ho deixa, no sembla tenir una actitud correcta, quan el que importa de veritat és que guanyi el conjunt, la suma  de les forces sobiranistes.


Tema diferent seria si la iniciativa hagués sortit de les mateixes entitats i haguessin bastit una llista unitària amb els polítics de totes les diverses formacions sobiranistes situats a segona fila. Opció difícil però no impossible.


De fet, crec que Mas continua anant per lliure i fent propostes per veure si algú s'hi vol sumar, per comptes d'intentar consensuar una llista unitària abans de proclamar-la. Ara aquesta última proposta s'ha fet tard i serà difícil que arribi a quallar perquè no només caldria dir si les entitats s'hi sumen o no sinó quines persones s'hi presentarien i quin lloc ocuparien a la llista i això generaria una divisió interna de l'independentisme organitzat important. A més, aquesta qüestió xocaria de ple amb les activitats que es volien fer ara a l'estiu perquè haurien de treballar per la llista.


Finalment, tres llistes sobiranistes no són tantes opcions per tal que la gent d'aquí i de fora entengui que totes tres defensen la República Catalana tot i que caldria que es fes més explícit en els seus programes i ja es podrien començar a fer mítings conjunts amb un temari independentista pactat.




Lluís Cortès


Jo no sé si la proposta de Mas és una trampa o no. De fet no ho crec. Però estic fermament convençut que és una estratègia perdedora per al conjunt de l'independentisme. Respecto qui opini el contrari, malgrat que ningú ha donat un sol argument convincent sobre perquè La Llista suma més. Simplement es diu que és bona perquè suma, i suma perquè és bona, i així seguir amb la lògica circular ad eternum. I jo trobo que només convenç els convençuts. Dit això, el rebombori mediàtic que s'ha donat a un acte de partit, on es proposa una cosa que no serà viable i que només genera enrenou, amb entrevistes en prime time, editorials, etcètera em sembla del tot desmesurat. Portem una setmana donant-li "bombo". Després d'aquest bombardeig constant dius: "votem, que decideixi el poble", ... i tot això em recorda l'obra  "Un enemic del poble" que es feia aquests dies al Lliure.




Roser Giner


I quina manera més democràtica d'obrir pas a la república de tots que votar el 27S15 unes llistes on el primer punt diga ben claret, claret, que es proclamarà la República Catalana amb la majoria de diputats del Parlament escollits en unes eleccions autonòmiques, dins la legalitat del reino de españa, però que els ciutadans les haurem considerat plebiscitàries. Tan difícil és poder votar a qui vulgui ? Una llista de CDC, una llista ERC i una llista de les CUP. Ja ho han dit tots més d'una vegada, sense la independència no tindrem mai les eines per dur a terme les polìtiques socials i juridiques, per bastir el nou país, però és que jo vull saber quines polítiques seran.




Jaume Singla


L'ANC, Omnium i l'AMI s'han son agrupacions de persones que volen veure al seu pais convertit en Estat Independent. Per tant, qualsevol cosa que ens apropi a aquest objectiu, es bó. Personalment no tinc inconvenient trobar membres de l'ANC en una llista o en dues o en tres. El que cal es guanyar les plebiscitàries. La resta es complementari. No passaria gaire temps discutint-ho.




Josep i Antònia Viñas


Coincidim amb els dos punts rellevants de l'editorial. Sempre hem pensat que a aquestes eleccions tan especials del 27-S els partits que volen la independència hi haurien de concorre sense les sigles; alhora, la idea d'unes grans primàries ens sembla molt encertada, i necessària, per evitar que s'acusi de partidistes l'ANC i Òmnium (si prenen la responsabilitat de fer la llista).


Mas ha estat des de fa dos anys la cara visible de l'independentisme i, en els grans fòrums internacionals, ens ha representat molt bé fent una excel·lent tasca d'informació. Malgrat això, ha estat rebent els cops, d'Espanya i de dintre del país, a voltes molt injustament -alguns polítics s'han fet grans i prosperat propagant l'odi contra Mas.


Som també membres de l'ANC i no ens podem imaginar que les associacions puguin elaborar una llista independentista que satisfaci la majoria dels votants. Si la fan amb Mas com cap de llista ofendran a molta gent; en canvi d'altres pensaran que no té sentit presentar-se sense ell al cap. Així doncs, una consulta general (primàries) s'imposa. Ara, ens preguntem: estaran els partits disposats a acceptar-ho? Nosaltres pensem que Mas ha estat generós (no creiem que hi hagi trampa) s'haurà de veure si els altres també poden ser-ho.



Soledat Balaguer


Si hem arribat a aquest punt del denominat procés de transició nacional, amb unes eleccions que tindran lloc el 27 de setembre i que tindran caràcter plebiscitari és perquè el societat civil, des de fa uns anys, s’ha organitzat i ha empès els partits a iniciar el camí cap a la plena independència de Catalunya i la constitució d’una República Catalana Independent.


No pertoca ara a cap partit demanar el pronunciament de les entitats representatives de la societat civil –especialment, l’ANC, Omnium i l’AMI- que prenguin una decisió de donar suport a cap candidatura, perquè afectaria la seva essència, que és la transversalitat, que inclou totes les ideologies presents en la nostra societat, plural i democràtica.


La ciutadania té el dret a exercir un vot informat.


En aquest punt del calendari, a menys de tres mesos de les eleccions, cal evitar perdre el temps en discussions estèrils sobre llistes i candidatures i tant els candidats com els mitjans de comunicació, públics i privats, s’han de dedicar a propiciar el debat, plural i efectiu, sobre els avantatges i inconvenients, les incerteses i les certeses que es derivaran de la votació del 27 de setembre.


Cadascú des de la nostra posició ideològica hem de treballar per fer palès que és impossible aconseguir una societat justa, democràtica i igualitària, que presti atenció primordial als problemes derivats de la crisi, si no es tenen les estructures i recursos que es deriven d’una estructura d’Estat.




Elisabet Linares


Jo us puc dir que milito en un altre partit, però que molt, molt segur que votaré la llista que proposi el President, per el fet que serà transversal i oberta a qui vulgui. Si les entitats ANC, ÒMNIUM o AMI no fan cap proposta de llista oberta i el President acaba presentant una del seu partit, doncs la votaré, en reconeixament a la seva humilitat en ser capaç de renunciar, en principi , a les seves sigles de partit, en benefici del poble català





Linus Fontrodona


Bona pensada. Jo hi estic del tot d’acord a votar-ho, això. I vull afegir que també votaria que sí a la proposta del president Mas sense pensar-m’ho gaire més. Confio en ell i en el seu criteri, i –tot i que no l’he votat mai, i a vegades he dubtat d’ell-- ara mateix, en aquest moment tan excepcional per a tots, hi confio més que en cap altre líder polític d’aquest país. La seva proposta (i em fa l’efecte que no només és una proposta, sinó un prec) mereix absolutament una contesta ben ponderada i consensuada; és a dir, votada per tothom que vulgui votar-la.




Amadeu Abril


Absolutament d’acord amb el tema de la consulta interna. No hi veig cap altra sortida possible.


Pel que fa a la “solució”, i sabent que una llista unitària del SíSí és pràcticament impossible (i o necessàriament la millor solució per a tothom), jo mantinc, actualitzada, la meva proposta del mes de gener: com a substitut de llista unitària,la unitat es pot visualitzar igual o millor amb una “coalició entre societat civil i partits”. Que ANC/Òmnium proposin a tots els partits organitzar unes primàries on, per exemple, aquest partits designin el 75% dels candidats i l’altre 25% siguin escollits entre independents (però de veritat…) en aquestes primàries. Si en Mas vol una llista de la societat civil? perfecte: que a la seva llista accepti que tots els candidats surtin de les primàries, ell inclòs. O que es reservi un màxim del 25% dels candidats via partit. O els percentatges que es vulguin.


Aquí hi ha el que vaig escriure al gener, que intentaré actualitzar demà. Però llavors no vaig aconseguir que ningú a l’ANC (ni Òmnium) en fes el més mínim cas i em temo que ara tampoc… 



Muma Soler


Jo també hi estic d'acord




Josep Usó


Ara mateix, molts són els qui parlen de trampes, d'estratègies i de segones intencions. Segurament, la solució per esvair qualsevol dubte és justament aquesta. Preguntar a la gent. Al capdavall, a la Via Catalana, o a la V, ningú estava massa preocupat per qui tenia al costat. A la nova República Catalana ha de caber tothom. I tothom és tothom. Fins i tot aquells amb els quals no estem d'acord. Especialment aquests. Els comportaments dels dirigents del partits polítics de l'abans són massa previssibles. Caldrà renovar moltes coses. I preguntar la opinió de les persones és un bon exercici democràtic. Els suïssos en fan uns quants cada any, de referèndums. I es veu que els va bé.



Maria Benítez


El meu si l'ANC ja el té i com que el temps és curt, si volguessin fer la llista de la victòria confiaria plenament en la gent que triessin. En moments cabdals i irrepetibles com aquest caldria, ni que fos per un sol cop, anar tots els independentistes plegats. Se que és un somni, però somiar ens manté vius.




Ramon Perera


Jo també sóc soci d'ANC i d'Òmnium. Hi ha una cosa que mai he acabat d'acceptar. Hi ha una part de la població del Principat que voldríem una llista unitària per assegurar una majoria lo més gran possible el 27-S. Som molts o pocs? Tenim raó o no? Les respectives cúpules dels partits han decidit que la nostra opinió no compta i que segur que estem equivocats. Potser sí que és així, però jo no n'he vist cap prova, diguem-ne científica, basada en dades fiables. Tampoc no puc aportar dades que demostrin que la llista unitària sigui la millor opció. Aquesta és una situació molt clara en que la solució cal adoptar-la democràticament, votant, ja que és un debat d'opinió i els debats d'opinió cal decidir-los amb les urnes.


Jo, com molts altres, m'he quedat dubtant, reflexionant sobre la proposta del president Mas i les diverses reaccions que s'han publicat o m'han arribat, per tant la meva opinió d'ara no és presa pas en calent. Crec que la proposta de l'editorial és molt assenyada i concorda amb lo que ja venia pensant. Si el resultat de la votació és a favor de la proposta del president, la feina que ens espera, com diu l'editorial, serà complexa i difícil de gestionar, però ningú ha dit mai que el camí de la independència seria un camí de roses.



Joan Gómez


M'agrada la proposta d'aquesta mena de primàries organitzades per les grans entitats independentistes. L'únic que em fa arrufar el nas és si no estem perdent un temps preciós debatent entre nosaltres, en lloc d'atendre els dubtes dels qui no estan convençuts de votar a favor de la independència. La idea és bona i cap debat no és sobrer, però realment és on hem d'esmerçar ara més esforços? Queden menys de 100 dies. 




Joan Santanach


La teva proposta és molt democràtica, Vicent, però en les circumstàncies actuals hi veig un problema. M'explico: si les manis del 10 de juliol i dels tres últims 11 de setembre, així com el 9N, van poder ser transversals, no sé com poden ser-ho les eleccions, perquè, si bé les farem servir de plebiscit (i poden permetre un govern de concentració), són també constituents, i no és imaginable un parlament constituent de concentració. Després d'un plebiscit (que Espanya fa impossible) s'haurien de fer eleccions per elegir els diputats constituents. En les circumstàncies actuals, com es pot fer una constitució plural, en què tots participem, amb una llista transversal especialment afavorida per la societat civil, una societat civil independentista però amb diverses i ben diferents opcions polítiques? Una sortida airosa seria la idea de Lluís Llach o alguna variant consensuada.



Feliu Guillaumes


Sr. Partal, crec que un Procès Participatiu com el que descriu (sempre i quan el fessim net, educat i transparent, cosa que no dubto, vistos els antecedents ultracivics de les Grans Manifestacions), seria un revulsiu a la participació i a fer de les eleccions unes autèntiques plebiscitaries, més gran que tots els actes de moviliització sumats que l'ANC i Omnium tenen pensat fer. Seria com fer "Les Primaries de les Plebiscitaries".



Francesc Coronas


Absolutament d'acord. Entitats, si us plau, pregunteu-nos! I actueu segons el que surti...




Marcel Pellejà


Caram senyor Partal, què bé que sona i què senzill que sembla, a primer cop d'ull. Encara més: quina il·lusió renaixent m'ha despertat la proposta. I no sóc dels alarmistes, jo. Ans al contrari. Tampoc no penso que ja ho tenim al sac. Encara falta lligar-lo i parar compte que no estigui foradat, i aquesta resolució serviria per fermar-ho tot. I sí, il·lusiona pensar que podem fer una llista oberta de país, a la carta. És una idea molt potent. Tant potent com per guanyar la llibertat.




Josep Ramon Alonso


M'agrada aquesta proposta i m'agrada per que deixaríem els partits a banda i aniríem tots junts amb un objectiu comú, la independència del nostre país, a banda de partits i de partidismes. Seria un autèntic plebiscit


Només veig un petit o gran inconvenient, tenint en compte que son unes eleccions autonòmiques, com es repartirien els escons? els partits que no hagin recollit vots no tindran representació al Parlament?



Andreu Rubio


Efectivament, a mi m'agradaria que tots plegats, associacions, partits, sindicats, entitats culturals..., confluírem  al 27 s-, però sóc conscient que això és complicat i complex, per tant, ja que la independència és un fet trascendental i transversal, deixem-nos de partidismes i mirem de trobar punts en comú que ens porten a una cohesió necessària per a obtenir els  millors   resultats  possibles per a la nostra independència.



Josep Blanch


Jurídicament ANC+OMNIUM+AMI. ...... Poden representar Catalunya, en comptes del Parlament , ja que són els que donen la Cara, organitzen. ... de fet fan la Feina Bruta i podríen Negociar amb el Estat ? I potser quan ho tinguin embastat es pot sumar la Generalitat. Millor dit el Parlament i seguir els 135 conjuntament amb Societat Civil els que gestionin, es a dir del Poble cap amunt on predominen las Lleis i las Normes ? Camí de la Llibertat ?




Ramon Torramilans


No es poden barrejar politics de doctrina i independentistes civils que fins ara mai s'hi han volgut barrejar. Llistes de CDC, ERC i CUP amb desig de poder i governar i llista del Partit Transversal Catala sense politics amb els independentistes independents sense objectiu de poder pero amb la voluntat de la independència.



Mail Obert