Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<2/169>

Vicent Partal

12.08.2014

Coses que podem discutir sobre la consulta (i coses que no)

Diu el senyor Rigol que fer el referèndum sense l'aval del Tribunal Constitucional espanyol faria que el resultat no fos 'prou democràtic'. El senyor Rigol, que és coordinador del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, és un home savi, per això m'estranya el lapsus que ha comés --perquè no crec que puga ser res més que un lapsus.


Si el senyor Rigol hagués dit que fer el referèndum sense l'aval del TC és poc convenient en termes polítics o que pot resultar contraproduent en l'estratègia de reconeixement internacional del nou estat català, aleshores em semblaria una consideració interessant que caldria discutir a fons. Tinc, fins i tot, un argument que em preocupa encara més sobre tot això: jo em pregunte si podem fer una consulta boicotada pels partidaris del no; si podríem basar en aquesta consulta l'estat que després serà tant d'ells com nostre.


I dic això perquè vull dir que el debat sobre l'oportunitat de fer la consulta i sobre com l'hem de fer perquè encaixe i ajude el procés d'independència és un debat enormement important. Que no vull defugir. Raó per la qual em decep tant l'argument de la legalitat. Vull discutir sobre els altres arguments: si ens convé de fer-la o no per les raons que he dit abans i per unes altres que segurament molta gent té al cap. Però l'argument de la legalitat és l'únic que personalment crec que no té sentit. Gens de sentit, en vista de la legitimitat que multitudinàriament la societat catalana dóna a l'acte de votar quin vol que siga el seu futur.







L'opinió dels subscriptors.
 (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)





David d'Enterria


És absolutament inconcebible que càrrecs importants del govern i de CiU parlin de la necessitat d'un "aval" del Tribunal Constitucional (TC) espanyol per a poder realitzar la consulta del 9N2014. El TC ha demostrat a bastament ser una de les institucions de l'Estat més parcials, polititzades, instrumentalitzades i mancades de neutralitat que existeixen per discutir, o pitjor encara decidir(!?), res que afecti al nostre país. El seu actual president, Francisco Pérez de los Cobos
---militant del PP del 2008 al 2011--- és un anticatalà declarat autor de diverses frases 'cèlebres' com "No hi ha cap acte polític a Catalunya sense manifestació d’onanisme" o "He viscut 8 anys a Catalunya i només he fet aforismes contra actes nacionalistes". El magistrat Enrique Lopez ---detingut borratxo conduint amb moto sense casc a Madrid fa unes setmanes--- està vinculat a FAES i al cas Gürtel i se li atribueix també la frase 'clarificadora': "A los catalanes, ni agua". Al marge del fet irrefutable que un país que es declara subjecte político-juridic sobirà no està sotmès a cap permís d'un tribunal forà, l'estructura partidista vergonyosa i l'anticatalanisme declarat de molts membres del TC inhabiliten completament aquest organisme per emetre cap dictàmen sobre lleis catalanes. El TC espanyol no té cap legitimitat moral, ni cap autoritat jurídica sobre Catalunya, i Catalunya ha de convocar i realitzar el referèndum d'independència d'acord amb les lleis aprovades al nostre Parlament.




Francesc Estall


El tema de si fer o no fer la consulta en cas de veto espanyol és realment un tema prou complicat. Entenc perfectament les reserves del senyor Rigol i la problemàtica de la validesa d'una votació amb uns que volen fer-la, d'altres que la neguen i un possible grau de conflicte al carrer aquell dia. I voldria afegir uns apunts:
Primer, l'objectiu no és votar, és la independència. No sé quina postura serà la millor i per això donaré suport al que decideixin els nostres líders, el primer el President; si cal votar el dia 9 doncs bé, si cal fer un pas enrere per fer-ne dos endavant l'endemà també bé.
La legalitat és un argument prou fort. l'estat espanyol delma perquè fem un pas en fals per treure l'artilleria i si no ho ha fet encara és perquè no té cap supòsit legal per fer-ho. Crec que era en Pere Cardús qui deia que tenim marge per a fer una sola acció fora de la legalitat espanyola i ha de ser la bona, ha de ser la declaració d'independència al moment oportú. No cremem aquesta opció si no és per a guanyar.
Em fan més por que una pedregada tots aquests que repeteixen sense parar que hem de sortir al carrer i votar tant sí com no. Jo no vull fer la revolució ni friso per l'aixecament popular, el que vull és una Catalunya independent. Sembla que més d'un allò que vulgui sigui sortir al carrer, córrer davant la policia i tornar a casa ben content d'haver suat, i fet això si ens tornen a donar pel sac i triguem trenta anys a aixecar el cap doncs mala sort. No em val, no vull fer la revolució i perdre, vull guanyar.
Dit això, què hem de fer el 9N?, no ho sé, confio en que els nostres líders sàpiguen desfer el nus. En tot cas una vegada aprovada la llei de consultes i convocada la votació el problema el tenen a l'altra banda, per molt que es vantin com galls abans d'impugnar la llei se l'hauran de llegir buscant cap possible supòsit il·legal i segur que els nostres redactors de lleis no els ho posaran fàci




Manel Bargalló


El comentari del Sr. Rigol com també d'altres dirigents de CiU demostren nerviosisme que tenen davant del moment que s'acosta: el 9N. Recordo que abans del la gran manifestació del 11 de Setembre del 2012, des de CiU es varen manifestar escèptics davant la possibilitat d'aconseguir la independència de Catalunya i només parlaven del Pacte Fiscal estil concert econòmic, malgrat des del moviment independentista se'ls contestava que era més difícil aconseguir-ho que la independència mateixa. Després de la gran manifestació, CDC va canviar radicalment el discurs i va apostar fer les eleccions el  Novembre del 2012 per poder tenir l'aval democràtic per fer la consulta. Si la memòria no em falla, abans de la Via Catalana del 2013, també des de CiU va tornar a sortir algunes declaracions que posaven aigua al vi del procés independentista i desprès de l'espaterrant èxit de la Via Catalana, el Desembre es va pactar la Data i la pregunta de la consulta.Jo crec que si la V d'enguany és un èxit sense pal·liatius, el 9N es farà la consulta diguin el que diguin els dirigents o ex-dirigents de CiU. Només depèn de nosaltres. Ara és l'hora!Endavant les atxes!




Jaume Singla


La consulta, en tant que manifestació del sentir dels ciutadans, no es tant una questió de legalitat, sinó de legitimitat.Les lleis no poden anar en contra de la majoria de la ciutadania.La consulta del 9-N legalment no serà vinculant, però reflexarà mes enllà de les enquestes, el sentir real dels ciutadans de Catalunya.Ni Joan Rigol, ni Joana Ortega, ni cap altre líder politic, poden legitimar o deslegitimar, la consulta, perquè ser consultats es un dret de cada ciutadà.




Josep Blesa


Realment el senyor Rigol té raó. No sols ha de fer-se el Referèndum d’acord amb el TC sinó acordant-ho amb les mateixes Corts Espanyoles. I si em permeteu també amb Felipe VI i la seua esposa Letizia. Un n referèndum que siga com la “caragolada de Ximo”. Tot a a de ser el màxim de democràtic. I si em permeteu, per a que reste cap de dubte que voten Hollande i Valls també. L’important és que qualsevol mane i decidisca sobre nosaltres. Segurament quan vam estar al Concert per la Independència al Camp Nou fa un  temps i ens vam creuar amb ell i la seua senyora era per a demostrar que volíem que votés fins els comentaristes i tertulians de la TV13. Tot ben democràtic. Cauen les màscares i amb elles els mites.  Hi ha gent que semblava seriosa...però sols ha estat un fingiment. Una impostura que ve d’impostors.




Gerard Sauret


Em pregunto si aquestes declaracions no les deixen anar expressament, per a fer créixer la inscripció a la V. Fan mal de sentir de la mà de polítics que tenen més experiència en la vida institucional del país i confirmen la tesi que si depengués d'ells la cosa no tiraria endavant.  Però tirarà, no en dubto pas, doncs l'ona gegant a l'11-S els tornarà a arrossegar endavant. No podran tocar ni de peus a terra que la força de l'aigua sobiranista els empenyerà fins a la platja del 9-N.
I si el camp contrari vol vindre a endur-se les urnes, que vingui, que els hi tirarem fotos. Serà el veritable retrat de la democracia espanyola davant del món.



Dani Franch


Esperem que com va dir el president Mas a madrid , sigui amb la legalitat catalana. Tot i això aquests dubtes o 
declaracions d'alguns personatges , més aviat cansen a la població , ara s'ha d'està ferm i qui tingui por o dubti , millor
que plegui , pq no ajuda gens al procés que hem engegat , ja en hi ha prou de gesticulacions i de equidistàncies i 
de ambiguïsmes, ara és l'hora de guanyar.



Octavi Monsonís


Els darrers temps s'observa l'empenta que prenen determinades posicions de determinats personatges públics i coneguts (Rígol, Ortega, etc.) en què opinen que la consulta no s'ha de fer si no és legal, cosa que equival a dir que no es farà, ja que l'estat impugnarà la llei catalana i llavors no hi haurà base legal per a la consulta.
Al meu entendre, aquestes manifestacions tenen un impacte negatiu en la gent de bona voluntat que vol que es faça la consulta. Jo no sé si es tracta de quintacolumnistes, però als atacs de l'estat al procés (el penúltim capítol per ara és el cas Pujol) només es pot respondre amb la resposta més ferma sobre la determinació de tirar endavant la consulta peti qui peti. Però no, aquesta gent maregen la perdiu i donen la raó, en conseqüència a Rajoy: no es farà la consulta perquè és il·legal. Què pretenen, desanimar el personal? Dificultar el procés? A quina carta juguen?
La posició dels partits que estan per la consulta ha de ser d'inamobilitat completa en els seus postulats. Independentment del que personalment crega cadascun dels membres dels partits pro-consulta, de portes enfora s'ha de ser molt clar: la consulta es farà. Aquesta actitud posarà més en evidència el Sr. Rajoy davant de les autoritats mundials i, sobretot, tal com anem acostant-nos al 9N, la pressió d'aquestes autoritats sobre Rajoy en el sentit de consentir-la segons la llei catalana de consultes serà progressivament més gran. Ningú no vol cap desestabilització política dins d'Europa i mantenir sense eixida una petició de la majoria dels catalans sine die pot ser molt, molt perillós. I això ho sap tothom. De manera que com més units millor.
És cert que aquests sepulturers del procés (sepulturers sense animus iniurandi, només és la constatació que donen per mort el procés i la consulta abans del 9N) haurien de ser proactius i proposar solucions alternatives, que ara com ara no fan, però en realitat no importa ni gens ni mica. El que veritablement importa és que ni els Pujols ni els nous atacs que prepara l'estat ni els Rigols ni els Ortega ni tutti quanti arriben a desanimar ni un sol dels partidaris del dret a decidir, que la societat catalana seguesca ferma en la seua voluntat i que els partidaris del Sí-Sí continuen augmentant fins arribar als tres milions. Celà seul importe, les reste n'est rien.



Josep Usó


En realitat, qualificar el Tribunal Constitucional de democràtic és, com a mínim, arriscat. I també és evident que el Reino de España mai autoritzarà cap mena de consulta sobre res. Si s'ha arribat fins ací ha segut gràcies al poble. No als polítics com el senyor Rigol. Ara que s'ho veuen al damunt és fàcil que tinguen vertigen; però han d'entendre que, en algun moment s'haurà de passar al davant de la legislació espanyola actual. Si no ho entenen, el sentiment de frustració que crearan en la gent els arrossegarà a un abisme molt pitjor que seguir sota una legalitat manifestament parcial i tramposa.
Per això és tan important l'onze de setembre. Perquè els polítics "indecisos" entenguen que només poden seguir endavant o ser apartats per la Història.




Pep Agulló


Potser és un lapsus, però ho diu el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir! que se li suposa que és responsable del que diu. No és l’únic, molts polítics que han fet la viu viu dins la gàbia autonòmica els costa molt volar a fora. Tenen un pànic paralitzant. Transgredir la legalitat espanyola els provoca vertigen, encara que vagin repetint que la voluntat majoritària del poble català té l’ última paraula. En una societat democràtica la llei no és altra cosa que l'expressió de la voluntat popular. En aquest sentit, defensa tant la convocatòria d'un referèndum com la declaració unilateral d’independència. Perquè no hi hagin tants “lapsus” que refredin les espectatives, això ens ha de donar més protagonisme cara l’11-S. En tot cas, estic amb en Vicent, deixem de parlar de legalitats...




Ramon Perera


stic d'acord amb l'editorial en el sentit que no és un argument convincent dir que la tolerància, o no, dels poders espanyols resti 'democraticitat' a la consulta. Per contra, és un contrasentit lògic pensar que els partidaris del no puguin boicotejar la consulta: si de cas serien els unionistes amb conviccions poc democràtiques.

És veritat que en un estat català independent haurem de conviure tant els que volem la independència com els que hagin votat que no o com els que no hagin volgut la consulta. Per aquesta raó hem parlar-ne tots plegats, hem donar veu a tothom i hem respectar totes les opinions. Però si una sola persona s'entesta en dir que no vol ni la independència ni la consulta de cap de les maneres, ens haurem de conformar tots els altres? I si són dues persones? On està el límit?

Mail Obert