Opinió
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015
-
Que ens ho demanen
Vicent Partal
23.06.2015
Vicent Partal
23.06.2014
El tabú de la llengua
Les darreres dades sobre coneixement i ús de la llengua catalana al Principat són dolentes. Sense pal·liatius. Un 50% de la població declara tenir l'espanyol per llengua habitual i el nombre de catalanoparlants habituals és, en canvi, del 36%. En comparació amb l'últim any hi ha una millora, però és evident que aquesta millora no ens pot tranquil·litzar. La situació és difícil, complicada.
És cert que el procés d'independència ha menat a un creixement clar i visible de l'ús del català en la vida quotidiana. Especialment a les grans ciutats, hi ha una visibilitat del català i un respecte per la llengua molt més gran del que era habitual no fa pas tant. Però alhora assistim a un augment coordinat de la pressió de l'estat contra el català, també al Principat. N'és un exemple la pressió per a aplicar la llei Wert o l'atac contra TV3, maldant perquè encara hi haja més poques emissores de televisió en la nostra llengua.
Tanmateix, constate que hi ha poc interès a parlar de tot plegat i especialment a parlar de la situació lingüística que tindrem quan es proclame la república. Més i tot: observe un rebuig a treure el tema. Parlem de com reconstruirem l'economia, la justícia, els ports, els partits polítics o la divisió territorial. Però no de com reconstruir la llengua. Oriol Junqueras un dia va dir que el castellà seria llengua oficial i CiU ho va assumir. I després, el silenci més espès. Com si parlar-ne fos un entrebanc per a atènyer la independència. I --cosa que és més greu encara-- com si la independència no significàs res per a la llengua catalana i les coses simplement poguessen continuar igual que ara, només que sense la pressió afegida dels Werts de torn.
L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Roc Santamaria:
Que la situació del català no és la que voldríem és ben evident. Però la independència ho canviarà tot. Per això és important d'assegurar als parlants de castellà a Catalunya que tindran plena llibertat per a usar la seva llengua. Fer el contrari seria posar bastons a les rodes del procés. I, encara que tinguem motius per a estar preocupats, crec que és molt més sensat aconseguir la independència primer. Perquè amb un estat propi la situació del català serà molt millor, fins i tot si és cooficial amb el castellà.
Linus Fontrodona:
És ben clar que les dades són dolentes. I ignorem les de les Illes i el País Valencià, que deuen ser esfereïdores (de la Catalunya Nord, no cal pas parlar-ne). Confirmen que el català es va morint de pressa, malgrat que sembli que aquest any passat s'hagi contingut la sagnia. Ens morim. I la cosa pitjor de totes, la que jo no em sé explicar de cap de les maneres: qui ens governa --el senyor Mascarell, per posar-ne un exemple-- fa volar coloms com sempre quan assegura que tot va, no solament bé, sinó més que bé, meravellosament! Com diastre ens ajuda aquesta ocultació de la pura veritat (o és que és cinisme?...)? Tampoc no em sé avenir que la Generalitat, i el IEC, les universitats, etc. no alertin el país d'això que ens passa i, sobretot, d'això que ens espera si no ens involucrem tot seguit, tots nosaltres --però ells al davant--, en un intent de revifalla, per desesperançat que sigui. M'arribo a creure que ja els va bé que el català s'extingeixi. Però, per què?
Marta Clarés:
La cooficialitat del castellà és l'única cosa que ja sembla decidida. I que el país serà una república. Em sembla estrany i ben sorprenent. Tot queda a mercè de la redacció de la constitució, tret d'això. I continuo sense tenir una resposta que m'aclareixi els motius del senyor Junqueras, més enllà del que és evident: que així esgarrapa vots.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015